tag:blogger.com,1999:blog-11243244441320898292024-03-18T18:34:31.655+01:00 ΠΡΟ ΓΟΩΝ ΔΕ ΜΝΑΣΤΙΣ El món clàssic s'aferra a l'avui (Carles Riba)Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.comBlogger736125tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-12866813126250057272024-03-18T18:34:00.001+01:002024-03-18T18:34:00.243+01:00Nota a la censura en la Bernat Metge<p> No caldria allargar-se gaire sobre els poemes de Catul, epigrames de Marcial, passatges aristofànics o, fins i tot, alguns versos de Teòcrit que foren «suavitzats» o directament no traduïts en el seu moment. El context que van viure els revisors i torsimanys hi tenia molt a veure i, a l'hora de la veritat, era determinant.</p><p>El tema d'avui és un treball que no s'ha dut a terme i ara mateix el proposo obertament: no es tracta de fixar-se en la traducció, sinó en el text llatí o grec que hom edita. Aquest text, en ser revisat, també va patir, d'una manera o altra, els efectes de censura. I, si hi entràvem a analitzar-ho en detall, estic segur que les sorpreses no han de ser migrades. </p><p>Ara mateix deixo aquest apunt que es troba en el primer volum de les <a href="https://lacasadelsclassics.cat/product/lletres-a-lucili-vol-i-llibres-i-v/" target="_blank"><i>Cartes a Lucili</i></a>, sota la cura del canonge Carles Cardó (1928). A l'<i>Ep</i>. IV, 4 Sèneca enumera uns exemples, al parer seu prou frívols, pels quals hom pot menystenir la pròpia vida: el primer d'ells és l'amant que, en veure's rebutjat, es suicida penjant-se davant de la porta de l'estimat. <a href="https://search.worldcat.org/title/L.-Annaei-Senecae-ad-Lucilium-epistulae-morales/oclc/13816952" target="_blank">En l'edició d'Achille Beltrami</a> (1916), que rescatava lectures excel·lents d'un còdex de Brèscia, i molt lloada per Carles Cardó, llegim: «alius ante amici fores laqueo pependit...». Cardó, tot i avisant-ho en un breu inventari de <i>Discrepantiae</i>, edita «amicae» en lloc d'«amici» (això mateix fan editors del dinou com Friedrich Haase o Richard M. Gummere, del 1917 a Loeb). D'aquesta manera la traducció netament podrà dir: «l'un s'ha penjat d'un llaç davant la porta de l'<i>amiga</i>»; i si a l'original hi havia una referència a un amor homosexual, ara tot quedava completament dissimulat.</p>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-86620813195501126022024-03-07T11:39:00.003+01:002024-03-08T20:13:17.456+01:00Dues lectures de grec<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHKgDguptvPgTSsybcHYmbDuo3uIpkDivT0BeGCtbJE8B7BsOoNV4pVwFTkjiaVwWKKCs2AXU27DOF8DjqQotFnzKEv8rlrXUwdKdpYCZhGoeBxhAeLYBiv9OsUoilhmZdiLxNiPScQ4-iTd-t4MYBPuDRp9l4Xr7MRsbFPsHjLsvHchvEZxy5TfyCGaEB/s513/Sin%20t%C3%ADtulo2.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="513" data-original-width="357" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHKgDguptvPgTSsybcHYmbDuo3uIpkDivT0BeGCtbJE8B7BsOoNV4pVwFTkjiaVwWKKCs2AXU27DOF8DjqQotFnzKEv8rlrXUwdKdpYCZhGoeBxhAeLYBiv9OsUoilhmZdiLxNiPScQ4-iTd-t4MYBPuDRp9l4Xr7MRsbFPsHjLsvHchvEZxy5TfyCGaEB/w279-h400/Sin%20t%C3%ADtulo2.png" width="279" /></a></div><br /> Havia començat aquesta entrada arran de la lectura de <a href="https://sites.google.com/view/culturaclasicaediciones/home/lingua-graeca/libros?authuser=0#h.c6z517d257qd" target="_blank">Mythologica. Οἱ μῦθοι τῆς Χαρᾶς</a>, un excel·lent llibre de César Martínez i Mercedes Ovejas. Aquest hivern em va arribar notícia d'un llibret que també em sembla d'interès: <a href="https://www.argos-didaskei.com/product/%E1%BC%90%CF%81%CF%89%CF%84%CE%B9%CE%BA%CE%BF%E1%BD%B6-%CE%BC%E1%BF%A6%CE%B8%CE%BF%CE%B9-love-stories-in-easy-ancient-greek-ebook/" target="_blank">Ἐρωτικοὶ μῦθοι</a>, de Jenny Teichmann.<p></p><p><a href="https://sites.google.com/view/culturaclasicaediciones/home/lingua-graeca/libros?authuser=0#h.c6z517d257qd" target="_blank">Sobre el primer</a> convé fer una observació important: el plantejament és molt pedagògic, el nivell de dificultat dels textos és creixent i assolir aquesta gradació és tan difícil com meritori. Per això mateix el goig mentre el llegia també anava en augment. És un llibre sobre déus grecs i de relats de mitologia que farà història. Està escrit amb bon gust i un estil planer, seguint el mètode de Hans Ørberg d'explicar el vocabulari al marge, sempre en grec. Al final del volum es recullen les fonts que els autors han parafrasejat. La meva recomanació és que tothom el llegeixi. En properes edicions es podria acompanyar d'un llibret d'exercicis (suposo que no trigarem a veure-ho). <a href="https://drive.google.com/file/d/1mMITolIiffzanJPGyPFADNhFSR2_DL89/view?usp=sharing" target="_blank">En aquest document</a> proposo algunes millores.</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB5SCK1MHFFoqwmxXorKnwcLiVu4Ze9T93cQussf-f-9FtcWZEXg7TE_JfefHG7A16BYkDUwrVwviBgwyk9bXi4bZwf-RT0qdkKogdo1KrXJ4QscTySANyAu2twZTfCdN5B_2O1jBPTTZEo_dcePgQC6w4BSlwdAj5CRz3FACrtW7ZoSrAH47GKnVJEz4b/s561/Sin%20t%C3%ADtulo.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="561" data-original-width="359" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB5SCK1MHFFoqwmxXorKnwcLiVu4Ze9T93cQussf-f-9FtcWZEXg7TE_JfefHG7A16BYkDUwrVwviBgwyk9bXi4bZwf-RT0qdkKogdo1KrXJ4QscTySANyAu2twZTfCdN5B_2O1jBPTTZEo_dcePgQC6w4BSlwdAj5CRz3FACrtW7ZoSrAH47GKnVJEz4b/w256-h400/Sin%20t%C3%ADtulo.png" width="256" /></a></div><br /><p><a href="https://www.argos-didaskei.com/product/%E1%BC%90%CF%81%CF%89%CF%84%CE%B9%CE%BA%CE%BF%E1%BD%B6-%CE%BC%E1%BF%A6%CE%B8%CE%BF%CE%B9-love-stories-in-easy-ancient-greek-ebook/" target="_blank">El llibre de Jenny Teichman</a> es basa en deu històries d'amor de la mitologia grega. És una paràfrasi resumida dels mites que recullen fonts postclàssiques (el pseudo-Apol·lodor, Libani, Pausànies, Heraclit, escolis homèrics...) i la redacció de cadascun dels capítols és força més concisa que en Οἱ μῦθοι τῆς Χαρᾶς. El seu grec és força acurat, requereix del lector coneixements sobretot dels temps de passat i dels verbs politemàtics, no és un llibre d'iniciació. Pràcticament tot el vocabulari és explicat a peu de pàgina, fins i tot amb l'anàlisi morfològica. </p><p>El llibre es llegeix amb gust, és de molt bon aprofitar, i em sembla que se'n podria treure més suc: p. ex. a la p. 10 veiem tres aoristos amb tema en oclusiva (ἔβλαψεν, ἔθαψε, ἔβαψε) i això podria ser motiu d'observacions per part del professor en fer-ne ús a l'aula. Em crida l'atenció també el seu apèndix: les cent paraules més habituals en grec, un extracte del <a href="https://dcc.dickinson.edu/greek-core-list" target="_blank">Dickinson college</a>: caldria que algú es posi d'acord sobre el vocabulari que cal adquirir, ni que sigui per mínims, a cada curs de grec. Sempre ho he trobat a faltar. (Només dues breus errades: p. 15 n. εἷς: μία; p. 22 Ἀφριδίτη: Ἀφρoδίτη.)</p>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-19011848765325541082024-03-02T09:07:00.007+01:002024-03-03T11:00:03.004+01:00En diuen ensenyar<div>1. Ha passat ja un temps i, a data d'avui, em sembla que és permès de mirar les coses amb una certa perspectiva. Voldria referir-me al Decret que regula l'ESO i, concretament, l'assignatura de <a href="https://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/eso/curriculum-175-2022/Cultura-Classica.pdf" target="_blank">Cultura clàssica</a>. En un moment donat se'ns diu que, per a avaluar la competència específica núm. 1 cal fer el següent: </div><div><blockquote>Valorar críticament les formes de vida, costums i actituds de la societat romana en comparació amb els de les nostres societats a partir del contingut de fonts gregues i llatines en diferents suports, aplicant la perspectiva de gènere.</blockquote></div><div>Recordo que, en el moment de fer-se pública aquesta documentació, les queixes foren generalitzades. Per què hem d'avaluar els coneixements d'un alumne segons la perspectiva de gènere? No és això adoctrinar? Més encara: com és possible que, segons el mateix document, sota aquesta perspectiva «els alumnes prenguin consciència que són ciutadans d’un món global que arrela en el món clàssic ... el món actual, en una part molt important i significativa, és fruit de la cosmovisió grecoromana»? Un cercle quadrat: arribar a sostenir que la ideologia de gènere està arrelada en el món grecoromà i a la vegada «denunciar aquelles expressions que atempten contra la igualtat de gènere i d’oportunitats» que puguem detectar en fonts antigues». </div><div><br /></div><div>M'estalvio de dir res, ara per ara, de la selecció d'autors (= purga) sota l'excusa de promoure la «cultura de la pau» o altres intencions per l'estil. Ho deixo per a més endavant. Però molt em temo que l'Escola acabarà regint-se per un «nihil-obstat» de les administracions que tritura <i>de facto</i> no sols la llibertat de càtedra, sinó els continguts que no tenen el <i>placet</i> del governant de torn, ras i curt.</div><div><br /></div>2. L'avaluació per competències i la programació per àmbits porta associada una teoria de coneixement que sol rebre el nom de «coneixement significatiu» (o terminologies semblants). Res no pot quedar fora de la significació positiva, real, viva, imbuïda d'aplicacions directes o fora de les disciplines regides, de lluny o d'aprop, per l'economia. Qualsevol abstracció, per tant, no hi és comptada. Les disciplines humanes, doncs, sembla que són les més afectades per aquesta orientació que impel·leix el subjecte a aprendre a aprendre (<i>et similia</i>) i a convertir-se, sempre segons propagandistes, en un ciutadà preparadíssim.<div><br /></div><div>Precisament, fa uns dies em va a la memòria aquella entrada memorablement constructivista de Josep Pla, al <i>Quadern gris</i>, quan explica la seva ascendència i biografia (9 de març de 1918). En un moment donat escriu:<div>
<blockquote class="tr_bq">[...] Després, es produeix en la meva memòria un tumult confús d’imatges i de records. A dins d’aquest desordre inextricable hi ha, molt precisa, la sorpresa que vaig tenir el dia que en el moment d’orinar vaig sentir que el líquid feia olor d’espàrrecs de marge. Havia menjat, feia dues hores, una truita amb espàrrecs. Vaig comprendre la llei de la causalitat.</blockquote><p>3. No afegiré res a la polèmica de l'escola lúdica que ha renunciat a ensenyar: prou es veu que qualsevol muntatge, si acompleix uns formalismes, pot passar —ni que sigui temporalment— com a Situació d'Aprenentatge. Els alumnes hauran perdut un temps preciós que, en les escoles de titularitat no-pública, per poc que puguin, aprofitaran per a ensenyar de debò. Aquesta serà la bretxa. </p><p>També voldria referir-me a un petit detall: no hi ha cap obligació d'organtizar els continguts en situacions d'aprenentatge. En efecte, tal com explica el professor <a href="https://twitter.com/duran_mart/status/1761795331073728853" target="_blank">Martí Duran</a>, la Lomloe no parla de les situacions d'aprenentatge i en el <a href="https://projectes.xtec.cat/nou-curriculum/educacio-basica/decret-educacio-basica/" target="_blank">Decret sobre l'educació bàsica</a> se'ns diu només que les SA «<i>poden ser </i>l'eix organitzador de les programacions i els àmbits» i que «els centres educatius <i>poden optar</i> (cursiva meva) per programar les àrees, matèries o àmbits dels diferents cursos a partir d'una seqüència de situacions contextualitzades en entorns reals i significatius».</p><p>4. Impossible no reconèixer les dificultats creixents que en el món d'avui i dia rere dia s'afegeixen als docents. És un anar contra tothom: contra l'ambient, contra l'administració, contra els «experts», també contra algunes famílies o associacions de famílies, contra la tecnologia de consum immediat... En una piulada memorable, el professor <a href="https://twitter.com/jaume_diadoc/status/1088506904127655936?ref_src=twsrc%5Etfw" target="_blank">Jaume Ripoll</a> recordava el següent: </p><p></p><blockquote>Heu fet mai classe en una aula de secundària? Perquè, pel que sembla, Plató sí (<i>Lleis</i>, 653a-e): τὸ νέον ἅπαν ὡς ἔπος εἰπεῖν τοῖς τε σώμασι καὶ ταῖς φωναῖς ἡσυχίαν ἄγειν οὐ δύνασθαι. «Tots els nens, per dir-ho així, són incapaços de tenir quiets el cos i la llengua.»</blockquote><p>Ho comento només perquè sense quietud, sense certesa, sense ordre, o sense ambient de treball seriós molt difícilment es poden fer les coses bé. I les generacions que s'han extraviat d'ençà de la Logse no hi podran posar remei: després de trenta anys la inèrcia acumulada pesa qui sap quant.</p><p></p>
</div></div>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-77353762615944698582023-12-27T20:44:00.005+01:002023-12-27T20:50:29.416+01:00Zeus inexorable<p> Dels tres versos que reprodueixo, fa temps que m'interessava únicament pel mot <a href="https://books.google.es/books?id=TCdLAAAAcAAJ&pg=PA2441&lpg=PA2441&dq=%CF%84%E1%BD%B7%CF%80%CF%84%27+%E1%BC%84%CE%BD%CE%B5%E1%BF%B3+%E1%BC%90%CE%B3%E1%BD%B3&source=bl&ots=FL7D1gXHqm&sig=ACfU3U10FAMkBt7pEvFRBo1bnTQL5_yRRQ&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjSrdzBqrCDAxVkSKQEHZfTB5MQ6AF6BAgZEAM#v=onepage&q=%CF%84%E1%BD%B7%CF%80%CF%84'%20%E1%BC%84%CE%BD%CE%B5%E1%BF%B3%20%E1%BC%90%CE%B3%E1%BD%B3&f=false" target="_blank">ἄνεος arran d'una consulta al <i>Thesaurus</i> recopilat per Stephanus</a> (en l'edició de Valpy, del 1821). Era el cas d'un passatge del cant III de la <i>Ilíada</i>, quan els guerrers lluitaven "en silenci" (v. 84), fet que em desorientava. Però no era aquest el cas de les paraules amb què l'endeví Calcant, quan interpel·la els grecs al cant II (v. 323-5):</p><p> τίπτ᾽ ἄνεῳ ἐγένεσθε κάρη κομόωντες Ἀχαιοί;<br /> ἡμῖν μὲν τόδ᾽ ἔφηνε τέρας μέγα μητίετα Ζεὺς<br /> ὄψιμον ὀψιτέλεστον, ὅου κλέος οὔ ποτ᾽ ὀλεῖται.</p><p>La trad. de Montserrat Ros diu: "Per què heu emmudit, aqueus d'abundosos cabells? Zeus pròvid és qui ens ha mostrat aquest gran presagi, llunyà, que tardarà a complir-se, però el record del qual no es perdrà mai."</p><p>De fet, la seva θεοπροπία el porta a proclamar en veu alta (ἀγορεύω) un presagi inexorable i que trigarà a arribar: ὄψιμον ὀψιτέλεστον. En això el <i>credo</i> de Soló (fr. 1, 27 GP) corre de manera paral·lela, gairebé segueix el mateix pensament:</p><p> αἰεὶ δ᾽ οὔ ἑ λέληθε διαμπερές, ὅστις ἀλιτρὸν<br /> θυμὸν ἔχῃ, πάντως δ᾽ ἐς τέλος ἐξεφάνη.</p>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-11807125810475063092023-12-21T12:06:00.001+01:002023-12-21T12:06:57.218+01:00Ulls flamejants<p>L'expressió fa referència a la mirada de fúria, ràbia i odi pròpia d'un guerrer de la <i>Ilíada</i>. Assenyalarem, a tall d'exemple, el cant I, 103-104 que es troba també a l'<i>Odissea</i>, descrivint Antínous, un dels pretendents, que s'ha vist rifat per Telèmac (IV, 658-662):</p><p>Tοῖσιν δ᾽ ἀμφοτέροισιν ἀγάσσατο θυμὸς ἀγήνωρ.<br />μνηστῆρας δ᾽ ἄμυδις κάθισαν καὶ παῦσαν ἀέθλων.<br />τοῖσιν δ᾽ Ἀντίνοος μετέφη Εὐπείθεος υἱός,<br />ἀχνύμενος: μένεος δὲ μέγα φρένες ἀμφιμέλαιναι<br />πίμπλαντ᾽, ὄσσε δέ οἱ πυρὶ λαμπετόωντι ἐΐκτην.</p><p>La segona traducció de Carles Riba fa així:</p><p>I ells, a tots dos va omplir-se'ls el cor altiu de quimera,<br />i els pretendents van fer seure en col·lotge, parant els concursos.<br />I el fill d'Eupites, Antínous, llavors prengué la paraula,<br />[tot marrit; i el seu cor negrejant era ple que vessava<br />de ràbia, i els seus ulls semblaven un foc que llumeja:]</p><p>En la primera versió, la de 1919, però, hi ha algunes variants que voldria palesar:</p><p>I a ells, a tots dos se'ls va enquimerar l'esperit baronívol.<br />I feren asseure junts els pretendents, i pararen<br />els jocs. I aleshores entre ells Antínous parlà, el fill d'Eupites,<br />tot marrit: i el seu negre cor era ple que vessava<br />de ràbia; i tenia els dos ulls igual com un foc que llumena.</p><p>No he mirat com els dos versos iliàdics recollits en l'<i>Odissea</i> han estat traduïts per Pau Sabaté. De tota manera, l'adjectivació — que segons deia Josep Pla, és el problema de base de tota literatura — és reeixida, molt reeixida en tractar-se també d'una versió poètica. </p><p>Apunt final: uns escolis expliquen així φρένες ἀμφιμέλαιναι ] ἢ αἱ ἀμφοτέρωθεν μελανωθεῖσαι τῷ καπνῷ τοῦ θυμοῦ. Sembla que el foc surt de les entranyes i encén també els ulls...</p>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-89756971146660545122023-12-03T11:19:00.004+01:002023-12-03T20:36:18.590+01:00Horaci, Epode 13<p> He de confessar que m'abelleix escoltar-lo <a href="https://youtu.be/mXI8xHRE6dw?si=eQeOGi9yPMrtf6Sv" target="_blank">mentre és interpretat pel grup Tyrtarion</a>, de l'Acadèmia Vivàrium Novum. El poema s'inicia amb un eco d'un fragment d'Anacreont, una maltempsada, que alguns han interpretat, com Josep Vergés, que es tracta d'una referència velada a la batalla de Filips, de l'any 42 aC. Però podem destacar-ne, entre altres mèrits, que per primer cop, constatem com és formulat el tòpic del «carpe diem» (v. 3-5) en el corpus horacià:</p><p> <span style="white-space: pre;"> </span> <span style="white-space: pre;"> </span> ... rapiamus, amici, <br /> occasionem de die, dumque virent genua<br /> et decet, obducta solvatur fronte senectus.</p><p>De tota manera, potser el que ara mateix em fascina és la conjectura de Bentley: «amice». Sí, només una lletra i el destinatari esdevé completament un altre. I el to diria que passa a ser intimista, confidencial. Ja no es tracta d'una declaració oberta de principis, sinó d'un consell privat o interdit. Coses de la filologia!</p>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-44052836609978598092023-10-27T19:29:00.001+02:002023-10-27T19:29:00.147+02:00«El Prometeu encadenat»: una proposta de lectura<p> El 2018 vaig redactar unes notes que, sobretot havent rellegit el clàssic assaig de Séchan, em semblava que podien il·luminar el lector del <a href="https://elcepilanansa.com/producte/el-prometeu-encadenat/" target="_blank">Prometeu encadenat</a>. </p><p>Són reflexions sobre el paper de l'engany entre els déus grecs (com si d'un <i>thriller</i> avant la lettre es tractés), la idea del progrés humà lligada a la imatge —sempre tan rica— del foc (origen <i>in nuce</i> de tot el que genera aquesta participació divina), una mena de convicció de la impossibilitat de síntesi entre contraris, l'aparició en escena del sofista i del tirà en un context dramàtic i l'esperança com a metonímia del progrés civilitzador. </p><p>Van ser publicades en la revista <a href="https://webs.uab.cat/methodos/biblio/propostes-i-orientacions-per-a-la-lectura-del-prometeu-encadenat/" target="_blank">Methodos</a> l'any següent i anaven acompanyades d'<a href="https://drive.google.com/file/d/1b560WvgCeGtqJJOolXqKDOdvhCxOs-A1/view?pli=1" target="_blank">aquesta guia de lectura</a>. En deixo els enllaços per a qui cregui que en pot treure algun profit.</p>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-56164250108260310652023-10-10T20:24:00.001+02:002023-10-10T20:24:00.143+02:00Breu apunt sobre mètodes audiovisuals per a l'aprenentatge del grec<p> <a href="https://daidalea.blogspot.com/2018/10/em-va-agradar-si.html" target="_blank">En el simposi d'estudis clàssics del 2018</a> vaig tenir notícia del grup de treball «Cinestèsia» que abordava les possibilitats didàctiques de breus filmacions en l'ensenyament "visual" aplicat a certs conceptes gramaticals del grec clàssic. A més, hi ha dues publicacions de David Solé i Lorena Rión, a l'<a href="https://revistas.uma.es/index.php/thamyris/article/view/16521" target="_blank">Anuari de Filologia</a> i també a <a href="https://revistas.uma.es/index.php/thamyris/article/view/16521" target="_blank">Thamyris</a>, que em semblen molt interessants i que recomano vivament.</p><p>He vist també que el grup <a href="https://www.triodos-trivium.com/" target="_blank">Tρίοδος / Trivium</a> elabora alguns materials didàctics. En la seva pàgina a <a href="https://www.youtube.com/@triodostrivium/shorts" target="_blank">Youtube</a> tenen, a més d'entrevistes i altres documentals, un seguit de <a href="https://www.youtube.com/@triodostrivium/shorts" target="_blank">vídeos breus</a> que seran de gran ajut a tothom que vulgui exemplificar, mitjançant l'art de la imatge, diversos conceptes, tocant a vocabulari, morfologia verbal, etc. Valen la pena!</p>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-2284866211593854042023-10-04T08:30:00.002+02:002024-02-02T10:43:12.826+01:00«L'Odissea» de Vivarium Novum<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://vivariumnovum.it/images/0/c/8/4/1/0c84134177e2491576a3068d450157e66c95dda9-odissea---1---integumentum-definitivo.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="418" height="600" src="https://vivariumnovum.it/images/0/c/8/4/1/0c84134177e2491576a3068d450157e66c95dda9-odissea---1---integumentum-definitivo.png" width="418" /></a></div><br /> <p></p><p>He tingut la gran sort de veure com els professors de l'<a href="https://vivariumnovum.net/la" target="_blank">Acadèmia Vivarium Novum</a>, de seguida que han disposat del llibre imprès, l'han fet servir per a les seves classes. Ha estat aquest estiu, en el decurs d'una breu estada a la Villa Falconieri: entre els autors llegits i comentats —tot en grec clàssic, esclar— comptàvem amb Isòcrates, Xenofont, Plató, Polibi, Eutropi, Arquíloc, Safo... i naturalment, moltes parts de l'<a href="https://vivariumnovum.it/scolastica/greco/bibliotheca/dysseia-lodissea" target="_blank">Odissea</a>.</p><p><a href="https://vivariumnovum.it/scolastica/greco/bibliotheca/dysseia-lodissea" target="_blank">El llibre</a> ha estat concebut per a fer servir el grec en tot moment: hi ha el text original i una gran riquesa d'escolis —bo i seguint el mètode orbergià— al marge i completant el text, fent-lo entenedor, transparent. La introducció, també redactada en grec clàssic, incorpora unes notícies precioses: des dels problemes de la qüestió homèrica fins un resum utilíssim de les formes homèriques i la mètrica. </p><p>Adjunto també aquesta intervenció seva per tal que comproveu per vosaltres mateixos com es pot fer una classe de literatura grega explicada també en grec clàssic. L'empenta que ara mateix té el professor Gerardo Guzmán fent avançar la pedagogia del grec com a llengua d'immersió i estudi em sembla admirable.</p><p><br /></p><p style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/7a3ZbJJBDr4?start=158" title="YouTube video player" width="560"></iframe></p>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-56398309586565686872023-08-29T01:04:00.004+02:002023-08-29T11:39:43.404+02:00«hoplita» ha vist la llum<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3fBKSozfL8kHCGUNROhqwmOKU3F_SKsZGTnavEJh2YGlVykQUK0w0MfBmK59B6rkAxKDtqJaGMqxHbM3zisaJ1TwV8KNNRA9iVXdU7NhRqHqYwMafeyf4Quq0q0WxZHI6SO7UzR8jRU4hkiQBZ3YPkZgoaPGzXlmxppeMGOE-BGdF9_5ZPsnjk3vsQDJp/s499/4143TMyZ52L._SX382_BO1,204,203,200_.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="499" data-original-width="384" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3fBKSozfL8kHCGUNROhqwmOKU3F_SKsZGTnavEJh2YGlVykQUK0w0MfBmK59B6rkAxKDtqJaGMqxHbM3zisaJ1TwV8KNNRA9iVXdU7NhRqHqYwMafeyf4Quq0q0WxZHI6SO7UzR8jRU4hkiQBZ3YPkZgoaPGzXlmxppeMGOE-BGdF9_5ZPsnjk3vsQDJp/w308-h400/4143TMyZ52L._SX382_BO1,204,203,200_.jpg" width="308" /></a></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">[<a href="https://www.amazon.es/%E1%BD%81%CF%80%CE%BB%E1%BD%B7%CF%84%CE%B7%CF%82-hoplita-Sr-Ramon-Torn%C3%A9/dp/B0BCSGQ475" target="_blank">ὁπλίτης / hoplita</a>]</div><div><br /></div>Fa ben bé una dècada i mig que vaig recollint materials, refent idees, comparant en d'altres llibres.... tot plegat per a completar una tasca que m'havia proposat, enllestir un llibre, un instrument d'aprenentatge de grec per a estudiants novells, principalment alumnes de batxillerat –però no exclusivament. Dit d'una altra manera: com a primer objectiu es tracta de facilitar i fer assequible l'estudi del Grec a aquells que s'hi posen. Vaig oferir un tast del llibre en una comunicació al Simposi d'Estudis Clàssics de la Secció Catalana de la SEEC el 2018 i, des del setembre del 2022, teniu <a href="https://www.amazon.es/%E1%BD%81%CF%80%CE%BB%E1%BD%B7%CF%84%CE%B7%CF%82-hoplita-Sr-Ramon-Torn%C3%A9/dp/B0BCSGQ475" target="_blank">el llibre disponible a Amazon</a>.<br /><p>Són molts els joves han dipositat una <i>certa esperança</i> en el Grec: pensen, ja abans de començar, que d’alguna manera ha de valer la pena l’esforç d'estudiar-lo, sospiten que previsiblement els obrirà una perspectiva cultural atractiva –fins ara ignota–, i en el fons del seu cor desitgen que tot plegat no acabi convertint-se en un estudi farragós, inútil, a mercè de les manies del professor. <br /><br />Tot plegat em porta a una opció, que és la del mètode actiu, cercant de fer-se proper, intentant esbrinar el procés mental pel que passa un estudiant durant el procés en què s’endinsa progressivament en el grec clàssic. És en aquest sentit que, sempre que puguem, caldrà donar regles gramaticals breus, concises, lògiques, amb referents a altres llengües que puguin servir de comparació. Darrerament em semblavat arriscat –de vegades ho he viscut com un aspecte fins i tot contraproduent– dedicar minuts i minuts a aspectes de gramàtica històrica, de fonètica històrica i morfologia. Aquests aspectes penso que es poden abordar millor quan el curs de grec ja és avançat o, potser millor, en el segon curs de grec.</p><p>Al mateix temps <a href="https://www.amazon.es/%E1%BD%81%CF%80%CE%BB%E1%BD%B7%CF%84%CE%B7%CF%82-hoplita-Sr-Ramon-Torn%C3%A9/dp/B0BCSGQ475" target="_blank">el mètode ὁπλίτης / hoplita</a> procura, si més no, donar una impressió de fornir una descripció ordenada i endreçada de la llengua. Cal que els alumnes vegin en tot moment el canemàs sobre el que se sustenta la llengua flexiva, les tres declinacions, com s’organitza una estructura verbal ben travada, l’ordre dels mots dins de la frase. Cal, així mateix, que l’alumne vegi que aquesta llengua clàssica ha de tenir un lloc d’honor dins la pedagogia que es vulgui prear de fornir instruments que ajudin a la reflexió lingüística, a l’observació lògica, a la història dels mots o a la creació de mots nous perquè el món els necessitarà sempre. Per tant, tampoc no podem renunciar a la descripció “escolàstica” del grec, perquè és un aspecte molt important que el preserva i el fa aconsellable, enmig d'altres opcions, d’aprendre una llengua.<br /><br />Es podrà negar mai que introduir-se en l’estudi d’una llengua mitançant el mètode inductiu contextual, com fan llibres de reconeguda solvència com <i>Athenaze</i>, <i>Reading Greek</i> o <i>Greek boy at home</i> sigui de profit? Mai, naturalment. Però aquests llibres –que també he fet servir– m’han fet adonar d’un problema: es fa difícil avançar, la lectura i el vocabulari són molt repetitius.... no poques vegades ha passat que els alumnes queden una mica saturats, i hom s'adona que són mètodes que demanen moltes hores lectives i que no permeten de fer-se del tot a la idea de com s’estructura la llengua perquè no arribem a veure bona part del llibre. Endemés de tot plegat, són mètodes on explícitament no es troben gaires frases d’autors clàssics (o d’inscripcions o de papirs) pel fet que es tracta d’un grec artificial, gradual, que es proposa per a iniciar-se en l’estudi de la llengua.</p><p>Això últim em va fer triar un camí que procura ser eclèctic: que hi hagi part activa per part de l’alumne, que vegi de seguida els punts en què s’avança en el coneixement d’aspectes gramaticals, que hi hagi una referència al lèxic i a la pervivència, que escoltin la veu d'autors clàssics i, a la vegada, llegeixin textos grecs, encara que siguin breus, disposats per a l’ocasió i, finalment, que permeti repassar conceptes de tant en tant, cosa que els alumnes novells solen agrair força.</p><p>Si em demanaven quins són els pilars sobre els que he mirat de sustentar <a href="https://www.amazon.es/%E1%BD%81%CF%80%CE%BB%E1%BD%B7%CF%84%CE%B7%CF%82-hoplita-Sr-Ramon-Torn%C3%A9/dp/B0BCSGQ475" target="_blank">l’organització del llibre</a> respondré que la metodologia que faig servir intenta abastar els següents aspectes:</p><p> A) Explicar la teoria gramatical bàsica i només la necessària. Per què? En primer lloc perquè, com ja indicava Alberto del Pozo ja fa anys, la prolixitat de les explicacions gramaticals amb tots els ets i uts, pot donar l’aparença d’una complexitat en la llengua que no és real. Oimés quan tenim davant nostre una persona que no sap ni un borrall de grec i a qui, de bon principi, li comencem a omplir el cap de normes i regles que es podrien dosificar, o podrien esperar, i que no són tan importants si no s'enuncien ja al bell començament. Cal anar pautant els continguts.</p><p> B) En segon lloc, frases amb vocabulari gradual i, si és possible, contextualitzat. A aquest respecte crec que no fóra desassenyat si optàvem, en ocasions, no per una història o un relat seguit i més o menys llarg. Es poden proposar frases més o menys inconnexes entre si, màximes, que es poden recordar fàcilment i que es treballen a classe amb el professor com a guia, però que repeteixen el vocabulari una i altra vegada. Aquest punt esdevé igualment de gran ajut per a assimilar el lèxic nou que hi ha en cada unitat didàctica.</p><p> C) Exercicis de pràctica sistemàtica i de reforç. En aquest sentit penso que els mètodes anomenats actius són aquí de gran ajut: frases per completar, sèries de mots amb una forma intrusa, transformar oracions o sintagmes de mots canviant el nombre gramatical, buscar sinònims (per exemple a les p. 85-86, les frases amb adverbis de temps πάλαι, ἄρτι, εὐθύς, πολλάκις)... són estratègies que veiem en l’aprenentatge de llengües modernes a les que els alumnes s’han avesat i, per tant, són activitats d’aprenentatge a les que tampoc no podem renunciar. De fet, un pes importat en els llibres <i>Lingua latina per ser illustrata</i> de Hans Ørberg, se l’emporten aquesta mena d’activitats.</p><p> D) Lectura guiada de textos graduats i adaptats a cada lliçó. Els textos de cada lliçó són textos ‘ad hoc’, textos breus, frases, pensats per a assimilar uns continguts gramaticals concrets però que, a la vegada, inclouen vocabulari i continguts gramaticals estudiats prèviament. Per exemple: en el tema 6 estudiem el pretèrit imperfet i en el tema 13 entrem a estudiar les oracions d’infinitiu. És lògic, doncs, trobar frases en el tema 13 en pret. imperfet que exemplifiquen la construcció d’infinitiu que allí ens concerneix. I el mateix val a dir del vocabulari: el vocabulari ja treballat en anteriors unitats reapareix una altra i una altra vegada. Al final de cada lliçó només recullo el llistat de mots nous, que abans no han aparegut.</p><p> E) He inclòs dues lliçons, les darreres, bastant més llargues que no les anteriors, en què hi ha: a) exercicis de lèxic i, b) textos per a ser traduïts amb l’ajut del diccionari. Aquesta darrera lliçó, d'’una part voldria ser una antologia de textos sobre temes diversos de la cultura grega, de l’altra, intenta abastar, tenint en compte el bagatge de coneixements que pot fornir dos cursos de grec, un corpus de dificultat mitjana per a ser treballats amb l’ajut del diccionari i per a reforçar aspectes que no es treballen amb prou intensitat en el decurs dels temes previs: verbs polirritzes, participis d’aorist en veu passiva, genitiu absolut, acusatiu de relació, algunes partícules, etc. En la nòmina d’autors (a més d'algunes inscripcions sepulcals) s’hi compten Eurípides, Xenofont, Diògenes Laerci, Plutarc, Tucídides, Plató, Xenòfanes de Colofó, Cal·límac, Arquíloc, Anacreont, Soló, Sòfocles, Marc Aureli, el Nou Testament, Aristòtil i Heròdot –canviant, però, algunes formes dialectals.</p><p> F) Finalment, l’estudi de l'etimologia i de camps semàntics del grec. Sens dubte és dels aspectes que sempre s’han posat damunt de la taula per a legitimar l’estudi de la llengua en el batxillerat. En la versió actual, hi ha més tres-cents hel·lenismes.</p><p>Interessa remarcar, així mateix, que, tractant-se d'un mètode gradual, es fa necessari molts apartats dedicats al repàs de continguts estudiats prèviament. S'intenta, per tant, que qualsevol nou ítem de contingut gramatical, sigui tractat més d'un cop a fi de reforçar l'estudi lingüístic en una visió de conjunt.</p><p>Una nota sobre les fonts utilitzades: he fet servir la font Aroania, que em semblava la més diàfana. I, en algunes ocasions hom veurà la lletra <i>theta</i> tancada, d'altres oberta θ / ϑ: em sembla que aquesta duplicitat ajuda a l'hora d'acostumar l'ull a la doble grafia.</p><p>(<i>Final</i>. El professorat interessat <a href="mailto:rtorne@xtec.cat" target="_blank">em pot demanar</a> els exercicis d'avaluació que he preparat. També en això, d'alguna manera, hom busca d'estalviar temps.)</p>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-75623809572098482312023-08-25T15:55:00.001+02:002023-08-25T15:55:00.135+02:00Refranero multilingüeDisposem a la xarxa d'un autèntic <i>thesaurus</i> de refranys, frases fetes i màximes que recopila i sistematitza el <a href="https://cvc.cervantes.es/lengua/refranero/Default.aspx">Centro Virtual Cervantes</a>. S'apleguen <a href="https://cvc.cervantes.es/lengua/refranero/Default.aspx" target="_blank">dins aquest web</a> una col·lecció de parèmies a través d'un cercador completíssim que permet d'afinar molt bé la cerca: d'entre vint llengües (entre les que hi ha el grec antic i el llatí) podem escollir temàtica o idea clau, refrany popular o sentència, dialogismes, frases fetes, fraseologia sobre el temps, sinònims i variants.... S'ha elaborat consultant de manera exhaustiva nombroses fonts i autors de totes les èpoques. Hi ha, fins i tot, unes breus propostes didàctiques. Paga la pena tenir-lo com un lloc per a consultes freqüents.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://cvc.cervantes.es/lengua/refranero/Default.aspx" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="448" data-original-width="1093" height="163" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMbDHO3FzqEa8uQeTof41zQqtFenGuphEg2hbwxirs_l1qUpwV8K7KevBUNuVyUaxXY9L3oriPn4FP4tuaA9Bxk0vuSVEmRj0Uhk5zLXc3kqh4XGucqjqitya1bfZyodrghf5nnZy1gSPT/s400/Sin+t%25C3%25ADtulo.png" width="400" /></a></div>
<br />Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-54289428541381538342023-08-11T10:47:00.001+02:002023-08-11T10:47:00.136+02:00Teatre grec a la Universitat de Barcelona<p> D'un temps ençà vaig seguint notícies sobre una activitat que em té el cor robat: representar teatre grec... en grec! Si no vaig errat, es tracta d'una iniciativa presentada en el Fòrum Auriga l'any 2013, sota l'apel·latiu de «Grecmetratge» (que recorda ben d'aprop el terme «curtmetratge»). L'inici, però, no va ser a partir del gènere teatral, sinó amb l'escenificació d'uns diàlegs de Llucià. Hi ha uns vídeos que són d'un interès especial, perquè van ser el primer pas: <a href="https://www.ub.edu/ubtv/video/dialogos-mimodramatizados-de-luciano-marinos-y-de-los-dioses" target="_blank">aquest</a> data de l'any 2013 i <a href="https://www.ub.edu/ubtv/video/dialogos-de-luciano-teatre-grec-2018-2019" target="_blank">aquest altre</a>, que denota una elaboració més completa, és del 2019.</p><p>De l'any 2015 he trobat <a href="https://www.ub.edu/ubtv/video/diplodiptico-dedicado-electra-sofocles-y-lisistrata-aristofanes-con-subtitulos" target="_blank">aquesta doble representació</a>, de la <i>Lisístrata</i> i de l'<i>Electra</i> (de Sòfocles). Després van venir, el 2016, unes <a href="https://www.ub.edu/ubtv/video/griegometraje_2016" target="_blank"><i>Granotes</i></a> (de la qual representació tenim una gravació completa), el 2023, <a href="https://www.ub.edu/ubtv/video/els-nuvols-daristofanes-grup-de-teatre-classic" target="_blank"><i>Els núvols</i></a> (també en grec-català). A hores d'ara, només podem comptar amb el cartell anunciant <a href="https://www.ub.edu/portal/web/filologia-comunicacio/detall-novetats/-/detall/el-grup-de-teatre-classic-de-la-ub-presenta-l-obra-els-ocells-d-aristofanes" target="_blank"><i>Els ocells</i></a>, representat el mes de maig a la UB i després a la UAB.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnXzgMwMRZc_hJoCb74NmQXSx_Cc6ZRy8Om9iA8zf1FcKQAggLmxIGzloI9mjDSgW8M_v6YZv1sZNHls5GBTlQ03UaY-ATgb0SFDS6-KduxnKDitKwNGPewaTI4TU4x533rzkYijKgxdQc-Fpcc7SwbbD5C9cFLK2IZth9JZsg8_LszXs2CMFKbnBUS_nf/s2480/Els%20ocells!_page-0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2480" data-original-width="1755" height="470" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnXzgMwMRZc_hJoCb74NmQXSx_Cc6ZRy8Om9iA8zf1FcKQAggLmxIGzloI9mjDSgW8M_v6YZv1sZNHls5GBTlQ03UaY-ATgb0SFDS6-KduxnKDitKwNGPewaTI4TU4x533rzkYijKgxdQc-Fpcc7SwbbD5C9cFLK2IZth9JZsg8_LszXs2CMFKbnBUS_nf/w332-h470/Els%20ocells!_page-0001.jpg" width="332" /></a></div><br /><p><br /></p>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-53823184243273583682023-08-04T15:56:00.009+02:002023-08-07T11:44:58.567+02:00«Lèxicon» a la revista Auriga<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg85HFMvzq8wqlgRtkFXT55fD1HaL_9vY3P3q_FwzdqlESGBzAYVn5aX4k7SVj-NHVGqZXDIRUqNXsdX1ImeGkyHv78wkdeW5tEchkfyCrfw79hP14_c2SmbtYrU29jRKdSHWtL9zueThcloKTyvP2UDqGcYXR5Qq2uzNvYXfBLgx_l3e5E9LYs6nAe_jsH/s866/auriga.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="780" data-original-width="866" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg85HFMvzq8wqlgRtkFXT55fD1HaL_9vY3P3q_FwzdqlESGBzAYVn5aX4k7SVj-NHVGqZXDIRUqNXsdX1ImeGkyHv78wkdeW5tEchkfyCrfw79hP14_c2SmbtYrU29jRKdSHWtL9zueThcloKTyvP2UDqGcYXR5Qq2uzNvYXfBLgx_l3e5E9LYs6nAe_jsH/w473-h426/auriga.png" width="473" /></a></div> <p></p><p>El darrer número (ja en són 117) de la revista <a href="http://auriga.cat/" target="_blank">«Auriga»</a> és un fascicle preciós: es tracta de més de vuitanta pàgines dedicades a l'etimologia, la fraseologia i, en general, al vocabulari actual, tan curull d'hel·lenismes i llatinismes. Els autors han fet un esforç molt lloable i presenten una quantitat d'exercicis i activitats, variadíssims tots ells, que són de molt bon aprofitar. </p><p>Des d'aquí demano, un cop més, la <a href="http://auriga.cat/index.php/2-uncategorised/104-ja-ha-sortit-publicada-la-revista-auriga-117" target="_blank">subscripció</a> de tots els professors i de tots els centres educatius a la revista. I és que, realment val la pena. Ningú, que jo sàpiga, mai no se n'ha penedit. Feu-ho: és un referent que considero indispensable, un «instrumentum laboris», un bé mutu, una eina de comunicació i divulgació del món clàssic en terres catalanes que no pot faltar. No ho deixeu per demà!</p>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-21775677854006358562023-08-01T15:38:00.002+02:002023-08-01T17:21:18.603+02:00L'estil de Xenofont<p>Al final de la seva Notícia Preliminar de les <i>Hel·lèniques</i>, Jean Hatzfeld fa una reflexió que puntualitza el distintiu d'abella àtica que tant s'havia aplicat a Xenofont.</p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: left;">«Après tant d'années passées d'abord en Asie, au milieu de mercenaires venus de tous les points du monde grec, puis dans les villes doriennes du Péloponnèse, Xénophon ne pouvait pas être un modèle d'atticisme, et il ne faut pas s'étonner de trouver chez lui un vocabulaire et une morphologie un peu mêlés, première manifestation, on l'ha très bien dit, d'une κοινὴ littéraire.» (p. 27)</p></blockquote><p>L'explicació que dona sobre l'apel·latiu de la Suda —i que va fer llarga fortuna— quan parla del polígraf com d'una ἀττικὴ μέλιττα, és que no es referia tant a la seva correcció com a una «dolça simplicitat» del seu estil («melle dulcior» diu Ciceró).</p>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-49940896145492767172023-06-29T11:28:00.001+02:002023-06-29T20:06:36.653+02:00 La Telemàquia dins l'estructura de l'Odissea<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0tPhed2S3ZmyO1ISjMbUNoPXbwHixDUEqfLmcbmwHpYNGnTGvOUXN4nkyqx3kmUvs4AzageXHQgpZ4KA_wHvLHcOkdQt5ltGlvBRMCAacaO0cRXKTOJLqbcf3UsrqXmRAhKqIx-WPQ0zv/s2048/estructura+odissea.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1447" data-original-width="2048" height="452" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0tPhed2S3ZmyO1ISjMbUNoPXbwHixDUEqfLmcbmwHpYNGnTGvOUXN4nkyqx3kmUvs4AzageXHQgpZ4KA_wHvLHcOkdQt5ltGlvBRMCAacaO0cRXKTOJLqbcf3UsrqXmRAhKqIx-WPQ0zv/w640-h452/estructura+odissea.jpg" width="640" /></a></div><br /><p>L'esquema que precedeix aquestes línies s'inspira en el capítol que dedica Jesús de la Villa a aquesta obra mestra dins el llibre col·lectiu editat per Pilar Hualde Pascual i Manuel Sanz Morales, <i><a href="https://daidalea.blogspot.com/2012/03/dotze-autors-i-dotze-obres-cabdals-de.html" target="_blank">La literatura griega y su tradición</a></i>. La Telemàquia, que devia constituir-se en un poema independent, explica esdeveniments paral·lels als que viu Ulisses amb Calipso i a l'illa dels feacis. Si un aede el volia afegir a l'<i>Odissea</i>, difícilment podia fer-ho a meitat del poema, atès que una digressió de quatre cants no hauria pogut aguantar la nova estructura. L'única solució era, doncs, incorporar la Telemàquia al principi de tot i canviar la persona narrativa —de tercera a primera— mentre Ulisses explica les seves peripècies, que tant devien agradar als oients, a la cort d'Alcínous estant, a la manera de <i>flashback</i>. A partir del cant XV pare i fill es reuneixen, prenen venjança dels pretendents bo i acabant amb un epíleg, el cant XXIV, també curull de materials ben heterogenis.</p>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-79588248183653884852023-06-02T12:08:00.001+02:002023-06-02T12:08:00.144+02:00Teatre grec, porta de la cultura<p>Fa temps que hi penso (si no vaig errat, des dels volts de 2008) i estic gairebé convençut que en bona part es podria abastar la cultura grega clàssica a partir del teatre. Sí: Sòcrates i els sofistes —a partir del teatre— és el tema dels <i>Núvols</i>, les guerres mèdiques és el tema dels Perses, la burla de les institucions democràtiques és a cada pas de les <i>Vespes</i>, la ciutat ideal és als <i>Ocells</i>, la venjança dels déus es troba a l’<i>Hipòlit</i> o a les <i>Bacants</i>, el menysteniment de la dona és a <i>Medea</i> i les <i>Troianes</i>... El que enumero seguidament són alguns passatges que em semblen més emblemàtics, els primers que faria servir per a treballar a les classes de grec, atès el seu interès i possibilitats.</p><p>a) Èsquil:</p><p>· <i>Perses</i>, v. 353-432. Narració de la batalla de Salamina.</p><p>· <i>Perses</i>, v. 795-831. L’ombra de Darios adverteix els homes presents dels mals de la supèrbia.</p><p>· <i>Set contra Tebes,</i> v 631-676. Etèocles pren la determinació de lluitar contra el seu germà.</p><p>· <i>Prometeu,</i> v. 397-435.El cor d’oceànides compadeix el Tità.</p><p><br /></p><p> b) Sòfocles:</p><p>· <i>Àiax, </i>v. 646-692. Àiax es disposa a suicidar-se.</p><p>· <i>Antígona,</i> v. 332-375. El cor entona un himne a la humanitat.</p><p>· <i>Èdip rei,</i> v. 1119-1185. Èdip fa parlar el servent i coneix la seva veritable història.</p><p>· <i>Electra, </i>v. 1126-1170. Discurs d’Electra amb l’urna de cendres del seu germà.</p><p><br /></p><p> c) Eurípides:</p><p>· <i>Medea,</i> v. 465-518. La protagonista retreu a Jàson la seva hipocresia.</p><p>· <i>Les Troianes,</i> v. 309-341. Cassandra en èxtasi parla del seu “matrimoni” a l’Hades.</p><p>· <i>Hèlena,</i> v. 437-482. Menelau, tot perplex, s'assabenta per una esclava del palau de Proteu que la seva esposa es va quedar a Egipte.</p><p>· <i>Bacants,</i> v. 370-427. El cor descriu els rituals sagrats.</p><p>· <i>Ciclop,</i> v. 519-589. Ulisses enganya el gegant amb “Ningú” i... Silè es beu el vi.</p><p><br /></p><p> d) Aristòfanes:</p><p>· <i>Acarnesos, </i>v. 44-133. Els ambaixadors de Pèrsia expliquen les vacances de què han gaudit davant de la perplexitat de Diceòpolis.</p><p>· <i>Tesmofòries, </i>v. 1098-1135. Eurípides recita parts del <i>Perseu</i> tot intentant fugir.</p><p><br /></p><p> e) Menandre:</p><p>· <i>Díscol,</i> v. 189-232. Sòstrat parla per primera i única vegada amb la seva estimada.</p><p>· <i>La donzella rapada,</i> v. 485-525. Polemó és aconsellat per un vell amic arran del seu fracàs amorós. </p>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-74923810377422373102023-04-29T12:41:00.001+02:002023-04-29T12:41:00.134+02:00Sobre el políptoton a Xen. Anab. II,2,13<p> M'he entretingut una mica en veure com alguns traductors han resolt el políptoton (στρατηγία/ἐστρατήγησε) d'aquest breu passatge de Xenofont:</p><p> Ἦν δὲ αὕτη ἡ στρατηγία οὐδὲν ἄλλο δυναμένη ἢ ἀποδρᾶναι ἢ ἀποφυγεῖν· ἡ δὲ τύχη ἐστρατήγησε κάλλιον.</p><p></p><ul style="text-align: left;"><li>Masqueray: «Cette tactique ne visait qu'à échapper au Roi ou qu'à prendre la fuite, mais la Fortune en fournit une autre, plus glorieuse».</li><li>Cuartero: «Aquesta tàctica no pretenia altre fi que escapar o sortir amb vida, però la Fortuna [no] en va oferir una altra de més honrosa».</li><li>Bach: «Esta estrategia no pretendía otra cosa que esquivar el Rey o huir, pero el azar fue mejor guía».</li><li>Bevilacqua: «Tale piano non mirava ad altro che a sottrarsi al re o a fuggire: ma la sorte ne impose un altro, più ornevole».</li></ul>De totes les solucions adoptades, alguna força semblant a una altra, em sembla que és la de R. Bach la que lluita per a fer entendre millor la diferència entre la tàctica militar (στρατηγία) i el guiatge (στρατηγέω) que la sort va fornir als soldats comandats per Clearc. De tota manera, en cap cas no veiem recollit el joc lexemàtic de Xenofont, que en l'original grec es fa del tot palès.<p></p>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-29418139173330455132023-04-17T22:10:00.001+02:002023-04-17T22:10:00.159+02:00Dues conjectures al text de l'Anàbasi?<p> Llegeixo l'<i>Anàbasi</i> de la FBM preparada per Francesc J. Cuartero i trobo dues lliçons en el text que, ara mateix, no sabria dir si són veres conjectures o no. De fet, en cap altra edició no les he vistes, ni en cap dels aparats crítics consultats (E. Marchant, K. Hude i P. Masqueray).</p><p></p><ul style="text-align: left;"><li><i>Anab</i>. II, 1, 11: ὀργῆς en lloc de la lliçó, unànime en tots els manuscrits i edicions, ἀρχῆς. Un herald del Rei, Falí, intenta convèncer els grecs d'entregar les armes "perquè, ¿qui hi ha que li disputi (ἀντιποιεῖται) el poder (ἀρχῆς)?" o, si volem, "perquè, ¿qui hi ha que planti cara (ἀντιποιεῖται) al seu enuig (ὀργῆς)?". No negarem,tampoc, la possibilitat d'un error tipogràfic, una corruptela d'ἀρχῆς que portaria fins ὀργῆς.<br /><br /></li><li><i>Anab</i>. II, 3, 2: ἐξῄτουν en lloc de la lectura adoptada universalment ἐζήτουν. Pràcticament es tracta de dos sinònims, però ἐξαιτέω s'adiu potser millor amb el llenguatge de funcionaris (els missatgers, κήρυκες), que són els qui porten la veu cantant davant de Clearc.</li></ul><div>A qui pugui interessar: <a href="https://www.dropbox.com/s/as1m6wpdjou641k/Xenofont%20Expedicio%20dels%20deu%20mil%20correccions.docx?dl=0" target="_blank">deixo en aquest enllaç</a> un recull d'<i>addenda et corrigenda</i> d'aquest volum.</div><p></p>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-39061690139937724412023-04-11T13:36:00.002+02:002023-04-13T16:41:54.532+02:00«A progressive latin reader for the first and second years»<div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwyFwHdlFGad5K1XtSHHNCDEJ6DA2zzWdzcsugCWiw1IqNXQ0kuACHf86qoSXYuH74KzpvC4ab27XVMQJ7bqhcD3ImTUpoDaHX1P8eVJg__8RJf1wOALIB6d-bRbcbFwxNjVWRC5IY13CV/s1921/blog+portada.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1921" data-original-width="1361" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwyFwHdlFGad5K1XtSHHNCDEJ6DA2zzWdzcsugCWiw1IqNXQ0kuACHf86qoSXYuH74KzpvC4ab27XVMQJ7bqhcD3ImTUpoDaHX1P8eVJg__8RJf1wOALIB6d-bRbcbFwxNjVWRC5IY13CV/w284-h400/blog+portada.png" width="284" /></a></div><div style="font-weight: bold; text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="text-align: center;"><font color="#3367d6">[<i><a href="http://auriga.cat/" target="_blank">Auriga</a></i>, núm. 102, 2020, p. 48]</font></div></div><div><b><br /></b></div><div><b>M. Duran, <i>A progressive latin reader for the first and second years</i>. <a href="https://www.amazon.es/PROGRESSIVE-LATIN-READER-First-Second/dp/1077005768" target="_blank">Amazon</a>, 2019, ISBN: 978-1077005761, 169 pàgs.</b></div><div><br /></div><div>És un goig presentar aquesta antologia de gairebé dos-cents textos llatins sàviament escollits i anotats amb força encert. Es tracta, com molt bé explica l’autor, d’una col·lecció de textos ordenats de manera gradual, seguint una dificultat creixent, pensada per a dos cursos de llatí, bo i atenint-se a la dificultat progressiva del lèxic combinada amb els aspectes morfosintàctics que hom podrà trobar en cadascuna de les breus narracions. És per això que, ja des de bell inici, s’agrupen els textos sota trenta-nou epígrafs que ens orienten ben ràpidament: “primera declinació”, “pretèrit imperfet”, “pronoms relatius”, “infinitiu”, “comparatius i superlatius”, etc. fins arribar a les oracions subordinades més complexes que, òbviament, també incorporen els ítems anteriors i, per tant, serveixen de repàs dels temes previs.</div><div><br /></div><div>La llargada dels textos i fagments recollits no és sempre uniforme, però abunden els passatges entre vuit i deu línies, la qual cosa els converteix en idonis per a la preparació d’una o dues hores de treball a l’aula. El llibre pot convertir-se, així mateix, en un inventari força recomanable per a les clàssiques proves d’avaluació amb diccionari. A més a més, aquests textos venen breument anotats, buscant d’orientar i resoldre aspectes puntuals, ja sigui de vocabulari contextual, ja sigui per a donar pistes a l’alumnat per a una solució sintàctica difícil d’expressar o davant expressions o realia que comporten unes dificultats que potser podrien resultar feixugues. Quan el grau d’adaptació és menor (cosa que hom podrà notar a mesura que avancem en la lectura del llibre) se sol indicar l’autor que ha inspirat el text en qüestió: Ciceró, Higini, Justí, Corneli Nepos, Sèneca, Suetoni, Titus Livi, són alguns dels noms que trobem esmentats.</div><div><br /></div><div>La temàtica i l’espectre dels continguts d’aquest Reader es basa principalment en passatges o anècdotes que serveixin no només per al conèixer el món antic sinó també a l’enriquiment personal. D’aquesta manera hom fa ampli ús de la mitologia, la faula, la història general, els exempla de moments i personatges històrics concrets, textos sobre la vida quotidiana, la geografia, les festes i la religió, la filosofia, la política o l’oratòria, per a enumerar-ne només uns quants.</div><div><br /></div><div>El llibre es clou amb vint-i-dues pàgines (p. 140-162) de quadres i paradigmes gramaticals recapitulatoris, de consulta fàcil i molt ben sistematitzats.</div><div><br /></div><div>[<a href="http://www.auriga.cat/index.php/subscripcio" target="_blank">fer-se subscriptor de la revista</a>]</div>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-27397153781806302012023-04-02T12:43:00.003+02:002023-04-02T21:18:47.565+02:00Un consell del Comenius<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjY23jie4w5PmBKwNO8cVSHXHepldgd_-TA81OnUCfGcfW5ZDpYB5En_-GZWXS1Q0SgSd6IWVLGz3jgp-YEL7IZ7ZAFgib1IBc78KKstXHyqFZlHdxLSQaR4wdiXiz0yMPmUaVZrMmmO1s7IPrfMmNI7E6MFxIZz9XBy4Hw6TN2FdhAXFQcd_uFLAX3mg=s845" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="485" data-original-width="845" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjY23jie4w5PmBKwNO8cVSHXHepldgd_-TA81OnUCfGcfW5ZDpYB5En_-GZWXS1Q0SgSd6IWVLGz3jgp-YEL7IZ7ZAFgib1IBc78KKstXHyqFZlHdxLSQaR4wdiXiz0yMPmUaVZrMmmO1s7IPrfMmNI7E6MFxIZz9XBy4Hw6TN2FdhAXFQcd_uFLAX3mg=w400-h230" width="400" /></a></div><br /> Per bé que és una veritat que he comentat arreu, sobretot a les aules, m'agradaria referir-me breument a aquest precepte d'un humanista —i, per tant, un autèntic pedagog—gran coneixedor de les llengües clàssiques. Diu així: «Que tota llengua s'aprengui més mitjançant l'ús que no pels preceptes [normes gramaticals]. Això és: escoltant, llegint, rellegint, copiant, provant d'imitar-la amb la mà i amb la llengua [escrivint i parlant-la] el més sovint possible.»<p></p><p>I afegeixo, una llengua és un instrument viu, no només de comunicació, sinó de creixement personal, de maduració. Com més nostra fem una llengua, més ens adonem que ens permet d'expressar allò que s'esdevé en nosaltres i ens constitueix com a homes.</p>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-51704281873022065792022-12-16T07:59:00.001+01:002022-12-16T07:59:36.619+01:00Ahir Roma, avui nosaltres<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhB8G-iWevhEFxbWMsjRjQl6RWJ38g4f4UP5IT1PGzDoEyITlaeJG7E1pcH6IQvskog9c0iX8kkejagvH8hP2meifCKsnTJM36RT2T8QH26dTPRcuEIpsPfvRld5QVQdbs0in5YDO7y-YtCDmSH2XuWYAPkDz_HK9Z_N6d1a41315K2MnHT4TejtkGw-Q=s470" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="470" data-original-width="300" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhB8G-iWevhEFxbWMsjRjQl6RWJ38g4f4UP5IT1PGzDoEyITlaeJG7E1pcH6IQvskog9c0iX8kkejagvH8hP2meifCKsnTJM36RT2T8QH26dTPRcuEIpsPfvRld5QVQdbs0in5YDO7y-YtCDmSH2XuWYAPkDz_HK9Z_N6d1a41315K2MnHT4TejtkGw-Q=w255-h400" width="255" /></a></div><br /><p></p><p>Isabel Rodà: <b><i><a href="https://www.grup62.cat/llibre-ahir-roma-avui-nosaltres/337688" target="_blank">Ahir Roma, avui nosaltres</a></i></b>. Barcelona, Destino (Col·lecció «L'Àncora», núm. 272) , 2021. ISBN: 978-84-9710-326-8 (144 pàgines).</p><p>Aquest és, sense cap mena de dubte, un llibre amable. És un llibre d'aquells que et fan companyia a qualsevol hora i en qualsevol lloc. Potser estàvem convençuts —per error, esclar— que els savis i erudits només poden escriure «per a ells» o per al seu cercle selecte i clos. Però aquest no ha estat el cas, perquè la professora Isabel Rodà, amb el seu <b><i><a href="https://www.grup62.cat/llibre-ahir-roma-avui-nosaltres/337688" target="_blank">Ahir Roma, avui nosaltres</a></i></b>, també haurà de ser comptada entre aquells divulgadors que aplanen l'accés al món romà a qualsevol lector d'avui. </p><p>I, ens demanem, amb quin esperit ho fa? La resposta és simple: hi ha una quantitat immensa de qüetions, aspectes, o afers que defineixen el segle XXI però que no s'entenen si no és buscant llur fonament en la civilització romana. I el primer escull, segons sembla, seria el de la globalització. Quin interès pot tenir per al nostre món, el coneixement de la història —o, simplement, el de la vida quotidiana— de l'antiga Roma? Vejam com respon Isabel Rodà: </p><p></p><blockquote>«... Quina va ser la primera globalització? La resposta és clara: la de Roma. Va establir un imperi multiètnic, amb llengües vehiculars, el grec especialment a l'Orient i el llatí, que es va convertir en el que podríem anomenar l'anglès d'avui dia i és la llengua mare de les nostres llengües romàniques. Quan parlem català, estem parlant un llatí evolucionat. Roma va posar en circulació 'el primer euro', el denari, d'on deriva el nostre terme <i>diner.</i>.. Pel que fa a l'economia, va posar en marxa la circulació de tota mena de productes arrreu del seu vast imperi, un 'mercat comú' ... I què podem dir del dret romà, que encara és la base del que ens regeix?»</blockquote><p></p><p>Amb tot, lluny de pouar en els tòpics als que d'altres ja ens tenen acostumats, crec que l'esforç de l'autora —i que caldria remarcar primer de tot— rau en la cerca i capacitat d'apropament de notícies i fets, que força cops han passat un tant (o molt) desapercebuts, i en la forma de presentar-nos exemples variats. No són, tampoc, exemples merament anecdòtics, sinó que han estat curosament escollits i, enmig de l'explicació que l'autora en fa, aporten sempre una píndola de nous coneixements. És així que l'autora, tot referint-se al que deia Juvenal sobre els residus domèstics o sobre les àmfores que els duien fora de la ciutat i de l'origen del mont Testaccio, ens recorda que hom pot visitar la «deixalleria» del Camp de les Lloses, a Tona, tan ben excavada com museïtzada. I fa memòria d'una llei de Cèsar, la llei «Iulia Municipalis», que establia unes «illes de vianants» al bell mig de Roma i prohibia la circulació de carros en fer-se de dia. Tampoc no s'està de comentar els aldarulls que es produïen en amfiteatres o circs (no hi falta mai la precisió històrica) i que de vegades avui es tornen a reproduir als estadis de futbol. Ni s'oblida de les dues peces de cuir, igual que un biquini, exposades al Museu de Londres. De vegades, i per sorpresa nostra, les notícies que ens dona sobre transport de marbres i altres dades de la indústria de la construcció posen davant el lector una xarxa grandiosa i amb equipaments excel·lents, tant a la pedrera d'origen com als diferents ports de destinació.</p><p>De fet, a <i>Ahir Roma, avui nosaltres</i> hi ha tot un capítol dedicat a la tecnologia i a les infraestructures: s'hi repassen els procediments per a executar les <i>viae</i> arreu de l'imperi (esmentant els projectes de la <a href="https://orbis.stanford.edu/" target="_blank">Universitat de Standford</a> i de l'<a href="https://viatore.icac.cat/Map/" target="_blank">ICAC</a>), però també moltes altres construccions i monuments. I no es deixen de banda dades de no menor importància, per bé que semblin anecdòtiques, com ara el comandament per a barrejar aigua freda i calenta... cosa que podria semblar un invent modern, però que en realitat no ho és. Caldria reflexionar si aquesta pruïja per observar, dominar la natura i a la vegada respectar-la no podria ser una clau per a la lectura de les obres de Plini el Vell, Cató o Columel·la.</p><p>De no menor interès són les pàgines dedicades a la vida política. Un capítol, també, de profit indiscutible: des de la túnica <i>candida</i>, fins als pamflets de propaganda o el manual de Ciceró per a guanyar unes eleccions, perquè sembla que no som tan lluny de com es desenvolupava una campanya electoral. I davant de les possibilitats per a les dones, què? Isabel Rodà explica com les institucions religioses, «que a Roma tenien un marcat caràcter polític, lluny de qualsevol matís espiritual», foren una via per a fer-se valer, igual que ho foren determinats àmbits comercials (com ara filar llana, el món dels aliments o de l'estètica). Així mateix, en tractar-se d'una religió tan formalista, a l'antiga Roma s'obriren les portes a nombroses creences supersticioses. L'anecdotari, en aquest apartat, és riquíssim!</p><p>Altres apartats del llibre expliquen com s'adaptà el calendari i horari romà. Resulta, així mateix, de gran interès com s'explica que hi hagués pandèmies que recorrien (amb l'exèrcit) nombrosos territoris de l'imperi i quin remei hi posaren emperadors com Marc Aureli. I no s'oblida de la producció extensiva del vi i de nombroses receptes culinàries (com els bolets), ni de les taules amb calçots (que recents descobrimets arqueològics han mostrat que es consumien fins i tot en contrades com László Borhy, a l'actual Hongria).</p><p>Isabel Rodà reflexiona, finalment, sobre les crisis econòmiques, la corrupció i la decadència que han patit grans imperis. Són pàgines dignes de llegir perquè mostren com el declivi (tot declivi) fou més ràpid que ells mateixos no imaginaven obrint la porta a la barbàrie. Val la pena, doncs, que per un o altre motiu ens atansem a <i>Ahir Roma, avui nosaltres</i>, perquè hi podem veure dibuixades o reflectides moltes qüestions de viva actualitat.</p>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-44741620132165459862022-11-27T12:22:00.002+01:002022-11-29T12:41:38.159+01:00Arcàdia<p> M'ha fet pensar l'entrada del diccionari de llatí de Lewis & Short amb aquest lema: diuen que l'Arcàdia és «la Suïssa grega.» Segurament serà perquè és una contrada amb muntanyes... però gairebé Grècia continental és plena de muntanyes —i no només al Peloponnès, esclar. A més, les muntanyes més altes, com ara l'Olimp, no són pas al bell mig del Peloponnès. Sigui com sigui, deixo una captura de la pàgina:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitQsUMIn99U1Xa3QfEMhoX2fSuTqBcHR_-cOnlwPFUTvnQw812Ip8kbLp7p_0Ki4ksfI6PUNEaVZKIQqmv7eTpxQdDOeZZWbHI7PFhBPvk5peW4553i3HbI7v-85wDx_Mm5kAshDOiPIBx0Fc7X8So35dOuQxYUqdhJDqE0ZZWD_qEdLW92qlwv8dQVQ/s1185/arcadia.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="691" data-original-width="1185" height="234" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitQsUMIn99U1Xa3QfEMhoX2fSuTqBcHR_-cOnlwPFUTvnQw812Ip8kbLp7p_0Ki4ksfI6PUNEaVZKIQqmv7eTpxQdDOeZZWbHI7PFhBPvk5peW4553i3HbI7v-85wDx_Mm5kAshDOiPIBx0Fc7X8So35dOuQxYUqdhJDqE0ZZWD_qEdLW92qlwv8dQVQ/w400-h234/arcadia.png" width="400" /></a></div><br /><p>He consultat també el diccionari <a href="http://lexica.linguax.com/forc.php?searchedLG=arcadia" target="_blank">Forcellini</a>: l'entrada, en tractar-se d'un nom propi, no hi és. En canvi, el diccionari de <a href="https://www.lexilogos.com/latin/gaffiot.php?p=153" target="_blank">Félix Gaffiot</a> és ben parc: tradueix el nom propi, indica que és al Peloponnès i n'afegeix un petit mapa (<a href="https://www.lexilogos.com/latin/gaffiot.php?p=154" target="_blank">a la pàgina següent</a>). </p><p>També he mirat la versió al francès del gran diccionari de <a href="https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k58464809" target="_blank">Wilhelm Freund que va fer Napoléon Theil</a> el 1883: insisteix en la seva característica, les muntanyes, i en dona la localització als quatre punts cardinals (també inclou nombroses fonts d'autors grecs que corroboren la seva identificació).</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4DT3aokOLlrZ21NR8mjZt9wSBTfE0WhJsYc6rvtwOLt1yyMPNzE2_xgqO1G_zYXvGomnTbbQ5HScjGpT1gQfptLhFPi0adMpJlhHVGOVwU_eibP1aCnql1ZQTBE3nrg0Omrk5jf34k-FfgyVxA09Ro0QOjNPknqEeY0V2n2_nQkjS5AN8k_nU5E77xQ/s350/arcadia-Grand_dictionnaire_de_la_langue_%5B...%5DFreund_Wilhelm_bpt6k58464809_253.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="200" data-original-width="350" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4DT3aokOLlrZ21NR8mjZt9wSBTfE0WhJsYc6rvtwOLt1yyMPNzE2_xgqO1G_zYXvGomnTbbQ5HScjGpT1gQfptLhFPi0adMpJlhHVGOVwU_eibP1aCnql1ZQTBE3nrg0Omrk5jf34k-FfgyVxA09Ro0QOjNPknqEeY0V2n2_nQkjS5AN8k_nU5E77xQ/w400-h229/arcadia-Grand_dictionnaire_de_la_langue_%5B...%5DFreund_Wilhelm_bpt6k58464809_253.jpeg" width="400" /></a></div><br /><br />Cap d'aquestes consultes fetes serveix, a parer meu, per explicar aquest tòpic de l'Arcàdia com la Suïssa grega... Però en el <a href="http://images.zeno.org/Georges-1913/K/big/Georges-1913-01-0540.png" target="_blank">vell diccionari de Karl Ernst Georges</a>, la primera edició del qual data del 1843, llegim, en grafia gòtica <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fraktur" target="_blank">Fraktur</a>, que l'Arcàdia és la contrada al bell mig del Peloponnès, «das Mittelland». Així ho tenim en l'edició impresa:<div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCfzP6ePvGdnGTfM1HxAioiLmUAStNir9Irvwrx0SmaFDVfjbsYpHFRDsAkDu1MmDNLeMtglQ_u4PpTC1h13Q2SrpxceA6hMvup0rhvsB0EmaOhB8cyZjqHjotMqmVTQOjBeYtuDPrZ_JzllvYXqHeN0xDTdavWuzhroFgmE_3eTqa5roY2YqJnfz4HA/s597/arcadia-georges.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="199" data-original-width="597" height="134" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCfzP6ePvGdnGTfM1HxAioiLmUAStNir9Irvwrx0SmaFDVfjbsYpHFRDsAkDu1MmDNLeMtglQ_u4PpTC1h13Q2SrpxceA6hMvup0rhvsB0EmaOhB8cyZjqHjotMqmVTQOjBeYtuDPrZ_JzllvYXqHeN0xDTdavWuzhroFgmE_3eTqa5roY2YqJnfz4HA/w400-h134/arcadia-georges.png" width="400" /></a></div><div><br /></div><div>Acabo i la hipòtesi que aventuro és la següent: possiblement Lewis i/o Short en el moment de preparar la seva entrada, tot redactant la fitxa a mà, escrivissin «Switzerland» en el seu paper, bo i confonent alguna lletra de l'original alemany que els servia per a prendre notes. Després, en el moment d'enviar les proves a la impremta, l'arranjament quedaria com avui el tenim. Però ningú, que jo sàpiga, mai ho ha comentat ni ha fornit cap explicació. Si és que n'hi ha, esclar.</div></div>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-11156962540074816532022-11-20T10:17:00.004+01:002022-11-20T18:27:45.697+01:00Quatre consells de Cató<p><b> [59] </b>Vestimenta familiae. Tunicam p. III S, saga alternis annis. Quotiens cuique tunicam aut sagum dabis, prius veterem accipito, unde centones fiant. Sculponias bonas alternis annis dare oportet.</p><p>«Vestits per la família. Un any per altre, túnica de tres peus i mig i gonelles: cada vegada que donaràs a un túnica o gonella, recull de primer la vella per a fer-ne centons. Cal donar un bon parell d'avarques-socs cada dos anys.»</p><p><span style="font-size: x-small;">* Sobre els centons: aquests parrarcs de roba van ser referits, per extensió, als versos interpol·lats, enganxats, etc. dels poemes homèrics. O potser va ser a l'inrevés?</span></p><p><span style="font-size: x-small;">* <i>Sculponiae</i>: Salvador Galmés apunta que eren una mena de sandàlies amb sola de fusta, molt usual. Esclops?</span></p><p><b>[62]</b> Quot iuga boverum, mulorum, asinorum habebis, totidem plostra esse oportet.</p><p>«Tants de parells com tindràs de bous, de muls, d'ases, tants de carros ha d'haver-hi.»</p><p>[<b>111</b>] Si voles scire, in vinum aqua addita sit necne, vasculum facito de materia hederacia. Vinum id, quod putabis aquam habere, eodem mittito. Si habebit aquam, vinum effluet, aqua manebit. Nam non continet vinum vas hederaceum.</p><p><span style="font-size: x-small;">* <i>eodem mittito : eo demittito Keil</i>. (No sabria bé per quina lliçó decidir-me.)</span></p><p>«Si vols saber si ha estat afegida o no aigua al vi, fes un vas de fusta d'heura; posa-hi vi del que pensaràs si té aigua: si en té, el vi s'escolarà, l'aigua romandrà; car vas d'heura no atura el vi.»</p><p>[<b>124</b>] Canes interdiu clausos esse oportet, ut noctu acriores et vigilantiores sint.</p><p>«Cal que els cans siguin tancats de dia, pe tal que de nits siguin més aguts i més vigilants.»</p>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-17659165129857744392022-11-13T09:25:00.000+01:002022-11-13T09:25:13.194+01:00Lectures en grec (Xenofont d'Efes)<p> Prou hem vist que no abunden els llibres que permeten aprofundir en la lectura (i el gaudi que comporta) de textos seguits en grec. El més recent potser sigui el recull de <a href="https://www.culturaclasica.com/lingualatina/textos/Mythologica.pdf" target="_blank"><i>Οἱ μῦθοι τῆς Χαρᾶς</i></a>, que s'afegeix a la nòmina del segon volum del <i><a href="https://www.cambridge.org/highereducation/books/reading-greek/813236FC81565945630E4E81E856AE47#overview" target="_blank">Reading Greek</a></i>, diversos capítols d'<a href="https://www.um.es/noesis/archivo/2018/Athenaze-es.pdf" target="_blank"><i>Athenaze</i></a> o passatges del <a href="https://books.google.es/books/about/Elementary_Greek_Translation.html?id=0JNfAAAAMAAJ&redir_esc=y" target="_blank">Hillard & Botting</a>... Un dia vaig parlar aquí de textos adapats per <a href="https://daidalea.blogspot.com/2021/08/do-you-speak-greek.html" target="_blank">Arcadius Avellanus</a>. Però, de totes maneres, no són pas nombrosos.</p><p>Avui aconsello donar un cop d'ull a <a href="http://www.classicalmyth.com/greek/Ephesiaca1.pdf" target="_blank">aquest document</a> preparat per <a href="http://www.classicalmyth.com/greek/greek.html" target="_blank">Stephen Trzaskoma</a>. Es tracta del primer llibre de <i>Les efesíaques</i> de Xenofont d'Efes. No és un <i>best seller</i> de la literatura antiga, el seu el grec és 'pretty uninspired and repetitive', i això mateix fa que sigui un document del tot aconsellable per als que ja s'han iniciat en les beceroles de la llengua, fins al punt que no esdevé tan difícil d'entendre als qui han començat a estudiar grec clàssic. Jutgeu vosaltres mateixos.</p>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1124324444132089829.post-83134725488559416992022-08-05T12:10:00.001+02:002022-08-05T12:10:00.147+02:00«A l'ombra d'Orestes»<p> L'expressió no és meva, l'he trobada passant a net uns apunts del professor Carles Miralles. Volia dir que Telèmac no es pot treure del damunt, per molt que vulgui, ni la manera de ser ni de fer d'Orestes: l'un venjant la mort de la mare per part d'Egist, l'altre lluitant contra els inics pretendents de Penèlope.</p><p>Però el paral·lel m'he adonat que ve de lluny. No només Zeus es refereix a la venjança que prengué Orestes per l'assassinat d'Agamèmnon al final del cant I... Nèstor, bo i dialogant amb Telèmac ho insinua al cant III (193-200), culminant un breu catàleg de retorns (νόστοι):</p><p style="text-align: left;"></p><blockquote>Ἀτρεΐδην δὲ καὶ αὐτοὶ ἀκούετε, νόσφιν ἐόντες,<br />ὥς τ᾽ ἦλθ᾽, ὥς τ᾽ Αἴγισθος ἐμήσατο λυγρὸν ὄλεθρον.<br />ἀλλ᾽ ἦ τοι κεῖνος μὲν ἐπισμυγερῶς ἀπέτισεν·<br />ὡς ἀγαθὸν καὶ παῖδα καταφθιμένοιο λιπέσθαι<br />ἀνδρός, ἐπεὶ καὶ κεῖνος ἐτίσατο πατροφονῆα,<br />Αἴγισθον δολόμητιν, ὅ οἱ πατέρα κλυτὸν ἔκτα.<br />καὶ σὺ φίλος, μάλα γάρ σ᾽ ὁρόω καλόν τε μέγαν τε,<br />ἄλκιμος ἔσσ᾽, ἵνα τίς σε καὶ ὀψιγόνων ἐὺ εἴπῃ.</blockquote><p></p><p>Carles Riba ho tradueix així:</p><p></p><blockquote>I l'Atreïda, vosaltres, per lluny que estigueu, bé sentíeu<br />com arribà, i com Egist va ordir-li una fi lamentable.<br />Ara, també el que és ell ho ha pagat de manera ben dura.<br />Com és bo que d'un home que mor un fill en romangui!<br />Car aquest ha sabut punir el matador del seu pare,<br />el cautelós Egist, que el pare il·lustre va occir-li.<br />Doncs, també tu, estimat, perquè veig que ets bell i de planta,<br />sigues valent, si vols que entre els homes a néixer se't lloï.</blockquote><p></p><p>Només un breu apunt: al cant VI de la Ilíada Andròmaca s'acomiada d'Hèctor pensant en la fama que tindran per boca d'altri en l'avenir. La mateixa dualitat, κλύεσθαι / εὐ εἰπεῖν, queda palesa en els versos finals adreçats aTelèmac, l'un parlant d'Agamèmnon... en l'altre la bona fama serà per al nostre jove.</p><p>Nova nota: algunes insinuacions fa sobre aquest apunt de paral·lel <a href="http://www2.dlc.ua.pt/classicos/17/1.espacios.pdf" target="_blank">aquest article de la professora A. Esteban</a>, dedicat als contrastos de l'Odissea (cf. p. 37). No entra a tractar aquest aspecte l'estudi d'Alexandre Santos, <a href="https://revistas.ufrj.br/index.php/phoinix/article/view/33512/18827" target="_blank">Telêmaco à sombra de Orestes no caminho da idade adulta</a>.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/14/Orestes_Delphi_BM_GR1917.12-10.1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="320" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/14/Orestes_Delphi_BM_GR1917.12-10.1.jpg" width="320" /></a></div>Ramon Torné Teixidóhttp://www.blogger.com/profile/01289954652687834557noreply@blogger.com0