divendres, 9 de setembre del 2016

Demetri de Fàleron arriba a la biblioteca d'Alexandria

«A Alexandria, Demetri hi va ésser gairebé feliç, sobretot els primers anys. Ptolemeu era veritablement un gran home; molt diferent (pensava ara Demetri, mig abaltit en la solitud del seu porxo vora el Nil) del seu indigne fill i successor, Filadelf l'incestuós. Autodidacte, naturalment (ell no havia tingut, com altres xicots macedonis més propers a Alexandre, el privilegi d'assistir a les famoses classes d'Aristòtil); però tenia un gran coneixement del món i dels homes, no només de la guerra. També tenia una curiositat molt vasta. Amb les generoses sumes posades a la seva disposició, Demetri començà a bastir una gran col·lecció de llibres. Estava convençut que la fama d'aquesta col·lecció havia de sobreviure'ls, a ell i al seu amo. Aviat, passejant per les sales i porxos del palau de Ptolomeu, encara inacabat, i contemplant, en les parets, els nínxols i les lleixes (que ell designava amb el seu nom tècnic, bibliothêkai), on els rotllos i les capses dels rotllos començaven a acumular-se, Demetri experimentà una satisfacció gairebé de propietari. Encara se sentia més content quan els seus col·laboradors li reportaven algunes enraonies que començaven a circular. Fins i tot la gent rude i ignorant es referia a la col·lecció de llibres amb molt de respecte. Hom explicà a Demetri que els súbdits de Ptolomeu que no tenien la sort d'ésser ni grecs ni macedonis ja feien mans i mànigues, per tal d'aconseguir que les seves contalles nacionals arribessin a formar part algun dia (traduïdes al grec, naturalment!) d'aquella prestigiosa col·lecció. Demetri somreia.»

Jaume Pòrtulas, La mort i el bibliotecari (2010)