dissabte, 5 de gener de 2019

Pervivència del món antic i cultura popular

No és quelcom incompatible. Tinc encara 'in mente' una comunicació del prof. Pere Quetglas en un simposi a La Seu, el 1993, amb el suggerent títol de «Tradició clàssica i cultura popular». No era una raresa, no anava gens desencaminat: el món clàssic continua viu, sota altres formes, però.

Val a dir que la xarxa sempre desvela algun secret. El cas ha estat que, en cercar una altra cosa, he topat amb el segell MOM Éditions que dirigeix Jean Pouilloux (MOM és l'acrònim de Maison de l’Orient et de la Méditerranée). De data molt recent ha estat l'aparició del volum, publicat en accés obert i dirigit conjuntament per Fabien Bièvre-Perrin i Élise PampanayLa référence à l’Antiquité dans la culture populaire contemporaine que recull les Actes d'un simposi celebrat dos anys abans. Ells mateixos en donen l'argument:
«L’Antiquité irrigue, inspire et influence les productions audiovisuelles contemporaines de tout genre. La culture classique occupe en effet une place majeure dans la construction des sociétés occidentales et fait depuis de nombreuses années l’objet de travaux scientifiques...»
Val la pena donar una ullada, així mateix, al competíssim blog < antiquipop.hypotheses.org > que actualitza el mateix Fabien Bièvre-Perrin. Ja anuncia, a partir de febrer, la programació que tindrà lloc el 2019.

El rapte d’Europa, de Léon de Pas (1997), a l'entrada del Consell Europeu, a Brusel·les 
(fotografia: JLogan, CC BY-SA 3.0)