diumenge, 24 de febrer de 2019

Record de Bàrbara Matas

He assistit als col·loquis de la Jornada d'innovació docent organitzada per la UAB In honorem Bàrbara Matas. La seva aposta discorre pel camí de combinar les TIC i les metodologies actives d'aprenentatge de les llengües. Penso que l'estructura de la Jornada és totalment encertada: aquests dos aspectes poden indicar molt bé quins són avui els avenços de referència.

Però jo dec a Bàrbara Matas una gran lliçó: em va ensenyar a traduir amb disciplina i fruïció. Conservo perfectament el record de les seves observacions al Ciclop euripidi que es va publicar a L'esparver clàssic el 1994. No va ser poca feina, tot al contrari! Era un divendres al mig dia quan em va citar a l'Institut La Guineueta: després d'un dinar de treball (mai cap altre professor ha fet una recomació amb tant de zel del llibre de Jesús Moncada, Camí de sirga) em va tenir lligat a la cadira dues hores ben bones indicant-me expressions, paraules, frases senceres que no eren correctes o no eren prou acurades. Amb ella vaig aprendre a traduir, a posar-me en el lloc del lector, a recórrer amb la ment les diferents possibilitats d'un mot ambigu o d'una nota poc convenient: «això desorienta», «aquí hi ha erudició feixuga», «massa concisió», «poc precís»... Em ballen pel cap les seves indicacions sempre amables i dites amb caliu, amb un escalf amorosit únic, buscant millorar el treball, fer-lo digne de la col·lecció: per això, una vegada més, gràcies Bàrbara!