dissabte, 2 de març de 2019

Glossa in textu? (A 69)

Tenia una nota a Ilíada I, 69. Calcant, l'endeví, s'aixeca a l'assemblea dels grecs per a prendre la paraula davant Agamèmnon i els altres prohoms:
Κάλχας Θεστορίδης οἰωνοπόλων ὄχ᾽ ἄριστος
L'aparat crític de l'edició de Monro-Allen, la més corrent, indica que Zenòdot preferia la lectura μάντις en lloc del nom propi. I doncs? Possiblement, se m'acut, a l'erudit alexandrí li semblava preferible, per bé que crec més encertada la lectura Κάλχας i prendre μάντις només per una glossa in textu.

Encuriosit, vaig voler mirar els escolis i, per sort, el projecte Perseus ofereix la vella edició de Dindorf disponible en línia, a través del seu Scaife Viewer. Però res no sembla abonar la meva suposició atès que l'escoliasta es fixa en el gènere de μάντις (el mot pot ser masculí i femení). La nova edició, a càrrec de Hartmut Erbse (vol. I p. 30-31), corregeix l'inintel·ligible λἶδος del Perseus en εἶδος i amplia una mica la notícia d'Eustaci sobre uns versos que, segons Porfiri haurien caigut i que es referien al llinatge de Calcant. Res més: τινές φασιν ἐν τῇ τοῦ Κάλχαντος Ὁμηρικῇ γενεαλογίᾳ στίχους ἐκλελοιπέναι, ὁ Πορφύριος ἱστορεῖ, ἐκτιθέμενος καὶ στίχους δύο, ἐν οἷς Εὐβοεύς τε φαίνεται εἶναι καὶ Ἄβαντος ἀπόγονος.