Les edicions amb paràfrasi dels autors grecollatins que es van posar de moda en les corts europees sobretot durant el s. XVII poden ser força útils per a una primera aproximació als escriptors canònics atès que, amb mots més planers i una sintaxi més simple, ajuden a copsar i entendre el text original.
He consultat l'edició de les Metamorfosis d'Ovidi preparada per Daniel Chrispinus on, dies enrere, llegia el mite de Narcís (Met. III, 339-510). Es tracta dels vs. 333-5 que descriuen el tarannà del jove:
multi illum iuvenes, multae cupiere puellae;Chrispinus ho parafraseja així (p. 89): «Multi adolescentes, multae virgines illum exoptarunt. Verum fastus fuit usque adeo crudelis in tenera pulchritudine, ut nulli adolescentes, nullae virgines illum moverint.»
sed fuit in tenera tam dura superbia forma,
nulli illum iuvenes, nullae tetigere puellae.
A parer meu, per un excés de decòrum el nostre pedagog va distreure el correcte sentit del perfet «tetigere» dient que simplement mai no van commoure (moverint) Narcís. El terme correcte seria conèixer (noverint), amb el significat que comporta l'eufemisme «conèixer algú». M'admira veure com canviar simplement una m per una n permet entendre, o no, el text correctament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada