divendres, 3 de maig de 2019

Globalitat

La vida, el món, tot plegat és teatre i fressa de boixets, passa com si res... se sol dir.  Mira que, sense anar-ho a cercar, em trobo amb aquesta  frase de Demòcrit (fr. 115 DK):
Ὁ κόσμος σκηνή, ὁ βίος πάροδος· ἦλθες, εἶδες, ἀπῆλθες.
Sentenciosament i, com qui preveia l'arribada d'un general romà, asindèticament i en dos batecs de cor ens passa per davant els ulls què és la vida. Però qui arriba seguidament és Shakespeare en persona. A l'entrada del seu «Globe» hom llegia: «Totus mundus agit histrionem.» Sí, el món sencer —i no només l'edifici on es representaven les seves peces— fa el seu paper teatral. El joc de mots —i de significats ambivalents—  que s'inclou entre l'edifici «The Globe», el globus terraqui i els seus habitants, la globalitat postmoderna que no coneix ni límits ni fronteres, acaben trencant altre cop les línies de l'espai i del temps, l'individu del cosmos, la vida que volem ferma però que s'allarga tants minuts com dura un pàrode tràgic, l'entrada en escena que es precipita vers l'eixida — ἦλθες .... ἀπῆλθες.