dimecres, 6 de novembre de 2019

Indefensió


La desproporció, per ser tan evident, no deixa de qüestionar el sentit que pot tenir una actitud nua, potser rebel, enfront del poder malcarat i prepotent. Aquests dies no he pogut estar-me de pensar en allò de Trasímac (Pl. Resp. 339a): συμβαίνει τῷ ὀρθῶς λογιζομένῳ πανταχοῦ εἶναι τὸ αὐτὸ δίκαιον, τὸ τοῦ κρείττονος συμφέρον («s'esdevé que, per a aquell que pensa correctament, la justícia és el mateix pertot arreu: la conveniència del més fort»).

I comenta que quan afegeix "del més fort", Trasímac respon:  «potser diràs que és un afegit sense importància!» (σμικρά γε ἴσως, ἔφη, προσθήκη).