dijous, 25 de juny de 2020

Bentley i traduir Horaci

Rellegia unes pàgines del llibre de la Maria Àngels Anglada, Retalls de la vida a Grècia i a Roma. I arribo a les versions horacianes que inclou, a càrrec de Jordi Cornudella, perquè des de sempre m'han semblat una autèntica filigrana.  Voldria recordar la darrera Oda del llibre I: «Persicos odi, puer».... Però sorpresa! La segona estrofa, en la seva traducció, comença així: 

          No t'escarrassis, a la simple murtra
          no hi has d'afegir res

Em fa estrany: no és el jo del poeta qui busca una vida simple i sense complicacions? Ja fa anys Eduard Fraenkel (Horace, p. 297-8) qualificava aquest breu poema com «the poet's creed». Mirem el text llatí:

          simplici myrto nihil adlabores 
          sedulus curo

De fet, «nihil» i «sedulus» fan referència tant a «adlabores» com a «curo». Novament, aquesta ambiguïtat poètica (o duplicitat) que presenta Horaci com un home esclau de les passions i, a la vegada, despreocupat de tot. Però el fet és que Cornudella potser no hagi traduït «curo», sinó una conjectura proposada per Bentley: «cura». Em sembla que devia ser així.

Cap comentari: