quae rapit hora diem.
I quina autoritat tenen l'any o simplement una hora (que entre els antics es comptava per una durada variable), per a avisar-me que no puc esperar res d'immortal? Quin viure, doncs, ens concedeixen els dies que es van succeint? Potser allò més inestable i fugisser, el temps (o les formes amb què el mesurem), ens porta a una finitud que no mai no ens podrà «restituir» una vida que voldríem inextingible (cf. restituet, v. 24; liberat, v. 26)?
Breument m'entretindré amb «dies almus» perquè, d'alguna manera intueixo que l'adjectiu, quan és aplicat al dia, es podria entendre també com a «tranquil» en més d'un context —no amagaré que possiblement sigui per metonímia. Així, al cant V de l'Eneida tenim aquests dos versos (v. 64-5):
praeterea, si nona diem mortalibus almum
Aurora extulerit radiisque retexerit orbem
En aquest punt m'ha obert els ulls el comentari de Servi Honorat, que apunta el següent: «ut sit 'si' pro 'cum', id est cum venerit: aut 'si' pro dubitativa est, ut accipiamus 'almum' serenum, id est si dederit diem serenum et talem qualis ludis aptus est.»
Per tant, ja no fóra el «dia vivificador», sinó el «dia tranquil», el «dia serè». Pensar, doncs, en el temps que discorre tranquil i en pau, s'adiu millor amb el tarannà d'Horaci, sense sobresalts, ordenat, curós. Més encara, aquest significat s'adiu millor, per exemple, a V. Aen. I, 306 (tot i desdir del que proposa el Diccionari de Forcellini): «ut primum lux alma data est exire...»
praeterea, si nona diem mortalibus almum
Aurora extulerit radiisque retexerit orbem
En aquest punt m'ha obert els ulls el comentari de Servi Honorat, que apunta el següent: «ut sit 'si' pro 'cum', id est cum venerit: aut 'si' pro dubitativa est, ut accipiamus 'almum' serenum, id est si dederit diem serenum et talem qualis ludis aptus est.»
Per tant, ja no fóra el «dia vivificador», sinó el «dia tranquil», el «dia serè». Pensar, doncs, en el temps que discorre tranquil i en pau, s'adiu millor amb el tarannà d'Horaci, sense sobresalts, ordenat, curós. Més encara, aquest significat s'adiu millor, per exemple, a V. Aen. I, 306 (tot i desdir del que proposa el Diccionari de Forcellini): «ut primum lux alma data est exire...»
Interessant reflexió. Gràcies per plantejar-la.
ResponEliminaFent servir el PHI Latin Text Word Search https://latin.packhum.org/search ( alm ~ die) he trobat diverses combinacions interessants d'aquests dos termes (dies et almus):
Marcial, Epigrammata IV, I
Caesaris alma dies et luce sacratior illa,
Conscia Dictaeum qua tulit Ida Iovem,
Maurus Servius Honoratus, In Vergilii Aeneidos Libros I,306
ALMA alma lux dicta, quod alat universa, unde et "alma 1.306.1
Ceres", quod nos alat; nam physici dicunt omnia per diem crescere.
Publius Ovidius Naso, Metamorphoses 5.444-445
rursus ubi alma dies hebetarat sidera, natam
solis ab occasu solis quaerebat ad ortus.
Appendix Vergiliana, Ciris 349
postera lux ubi laeta diem mortalibus almum
et gelida uenientem ignem quatiebat ab Oeta,
Publius Vergilius Maro, Eclogae 8.1
D. Nascere praeque diem ueniens age, Lucifer, almum,
coniugis indigno Nysae deceptus amore
dum queror et diuos, quamquam nil testibus illis
profeci, extrema moriens tamen adloquor hora.
Moltes gràcies, Samuel, per aquest recull! Has fet una recerca molt interessant! A quina conclusió et sembla que podríem arribar?
ResponEliminaEm penso que "almus" és tot allò que ens fa sentir bé, feliços.
ResponEliminaDe la mateixa manera que el menjar ens nodreix i ens fa sentir bé, altres coses també ens poden fer sentir bé.
Potser, el "dies almus" és aquell dia que, en acabar, ens ha nodrit una mica, que ha fet la nostra vida més plena. Són els dies bons que el pas del temps ("annus et hora", el llarg i curt termini) ens descompta cada dia...
Moltes gràcies! «El dia que ens fa feliços» també s'adiu perfectament amb el passatge horacià. Crec que es podria explorar una mica més encara. Tornaré sobre el tema, m'interessa!
ResponElimina