dissabte, 23 de gener de 2021

Una confessió de Xenofont sobre l'amistat

 Aquesta és la confessió de Proxen a Xenofont  (Anab. 3,1,4) per tal que aquest l'acompanyés en aquella expedició per terres d'Àsia, tan coneguda pels lectors dels clàssics: "...ὑπισχνεῖτο δὲ αὐτῷ, εἰ ἔλθοι, φίλον αὐτὸν Κύρῳ ποιήσειν, ὃν αὐτὸς ἔφη κρείττω ἑαυτῷ νομίζειν τῆς πατρίδος" (... li prometia, si hi anava, que el faria amic de Ciros, a qui considerava —deia— més important per a ell que no la pàtria).

Que la promesa d'amistat —millor dit, de favor— per part dels poderosos passa per davant de qualsevol altra consideració i que un simple vot fou capaç de posar en moviment aquell atenès que, en paraules pròpies, no era "ni general, ni lòcag, ni soldat" enmig d'un país hostil, corrobora l'experiència, tantes vegades coneguda, de l'afany humà pel domini —o, pel cap baix, per posar-se al costat del poderós i dominador.

1 comentari:

Martín Ortiz, Antonio ha dit...

Genial, amic Ramon. Tot segueix igual.
Ho he compartit a Twitter u FaceBook