dimarts, 10 juliol de 2007

Evolució de l'alfabet

Sèneca (Epist. 114, 1) atribueix a Soló una dita que ens recorda que el llenguatge dels homes reflecteix llur manera de viure. En adonar-me que els dos savis hi estan d'acord de manera unànime, no em sembla pas exagerada la frase del prof. Martín Sánchez Ruipérez en afirmar que, entre les grans contribucions dels grecs a la història de la humanitat, hi ha la de l'alfabet, creat molt probablement cap al 900 a.C. a l'illa de Rodes, excel·lent centre de comunicacions entre la Grècia oriental i l'occidental. Seria, doncs, una lectura molt profitosa, el capítol "El alfabeto en la historia del lenguaje" que trobareu en el llibre preparat per C. López de Juan i D. Plácido, Momentos estelares del Mundo Antiguo (Madrid, SEEC-Eds. Clásicas, 1998), i que trobareu ressenyat també a Faventia.

Mentrestant no puc deixar de recomanar un web excel·lent del professor Robert Fradkin, de la Universitat de Maryland, on trobareu uns gràfics que visualitzen de manera molt diàfana l'evolució i la seqüenciació dels diferents alfabets. En destacaré els següents:
· L'evolució dels caràcters cuneiformes,
· l'evolució dels caràcters fenicis a partir de les inscripcions glífiques protosinaítiques, i la rotació de 90º prèvia a l'adopció pels grecs,
· l'alfabet grec a partir del fenici,
· l'alfabet cirílic a partir del grec, i
· l'origen i evolució de l'alfabet llatí.

Sobretot perquè l'evolució fins a l'alfabet llatí és un tema "molt nostre" crec que val la pena fer-hi una visita: el web científicament i didàctica és impecable. Després arribarà el moment d'altres llibres, com el de J. Bartolomé, Mª C. González i M. Quijada (eds.), La escritura y el libro en la Antigüedad (Madrid, SEEC-Eds. Clásicas, 2004): l'interès i la documentació que aporta aquest gruixut volum bé s'ho valen!

Inscripció gal·lo-greca (Vaison-La Romaine, s. II a.C.)

9 comentaris:

santi ha dit...

El tema de l'evolució gràfica dels simbols fònics fenicis és molt curiòs. La qüestió més important és: per què van emprar els grecs l'alfabet? Potser no només per catalogar, sinó per transmetre la prosodia dels textos èpics. Jo recomane de H. Heideneir, Aspectes de la historia de la llengua grega: Des d'Homer fins a avuí, de la rapsodia al rap.

Ramon Torne ha dit...

Santi,

no trobo el llibre de què parles. L'autor no existeix?

Mercè Ramírez Sunyer ha dit...

A l'història de l'escriptura, l'alfabet representa una veritable revolució, ja que es tracta d'un sistema total i únicament fonètic: (un signe = un so)
Els grans propagadors de l'alfabet van ser els arameus. Aquests tot i que no van tenir mai un gran imperi, per contra la seva llengua i el seu sistema d'escriptura van tenir una notable fortuna; el seu alfabet va fer la competència i finalment aconseguí desplaçar el sistema cuneïforme. La seva introducció a les escoles, a partir del primer mil·leni aC, donà lloc a una especialització dels escribes: els uns escrivien en accadi sobre tabletes d'argila i d'altres en arameu sobre pergamí o papir.
Durant el darrer període de l'Imperi assiri (1000-600 aC) l'arameu esdevingué llengua internacional a través de l'Orient Mitjà. Va ser també la llengua oficial de l'Imperi persa (550-330 aC).
Va ser a partir del segle III aC quan l'alfabet arameu esclatà en diverses escriptures, segons tres grans branques:
Consonàntica: hebreu, nabateu, palmirià, sirià, àrab.
Vocàlica: grec, llatí i alfabets derivats
Sil·làbica: a l'Àsia central, l'Índia i despres l'Àsia del sud-est.

Ramon Torne ha dit...

Benvolguda amiga,

això que dius és noilt interessant. Moltes gràcies. On puc llegir més coses sobres el tema?

Mercè Ramírez Sunyer ha dit...

Hi ha una web molt interessant amb molta informació: L'aventure des écritures. L'adreça és:
http://classes.bnf.fr/dossiecr/
I un clàssic sobre el tema és el llibre d'Andrew Robinson, Historia de la escritura, Ediciones Destino. El capítol 9 dedicat al primer alfabet, és tot una delicia quan explica "Lo que oían los griegos".
L'història de l'escriptura és un tema realment molt interessant.

ramon Torne ha dit...

Moltes gràcies, Mercè! Aviam si un dia reprenem el tema. Com tu molt bé dius, val la pena, i tant!

santi ha dit...

I tant que existeix, és un dels filólegs que més en sap de la història del grec. El titol original -nosaltres tenim varies còpies a la UA, demana'l per préstec interbibliotecari- és Von Rhapsodie zu Rap, Aspekte der griechischen sprachgeschichte, von Homer bis heute. En grec el trobarás en www.papadimasbooks.gr

Anònim ha dit...

Hola, bon dia,

Acabo de llegir aquest post... un any després d'haver estat redactat! Molt interessant. Molt.

Jo també penso que el gran triomf de la cultura occidental és degut precisament a la creació de l'alfabet, sobretot si tenim en compte que està constituït pels grafemes consonàntics de l'alefat fenici i els vocàlics inventats pels grecs.

Amb la invenció de l'alfabet, l'home va poder per primera vegada en la història reproduir la cadena parlada fidelment i sense la necessitat que hi estiguin presents els interlocutors. En efecte, a través de l'alfabet es van crear per primer cop les condicions per poder intercanviar informació i coneixements d'una manera ràpida, fidedigna i sobretot fàcil d'aprendre.

Aquesta facilitat d'aprenentatge va fer que capes cada vegada capes més grans de població puguessin accedir a l'intercanvi d'informació. I això vol dir que
com més facilitat d'informació hi havia en capes més grans de gent, més augmentaven llurs coneixements i, en consequència, llur replantejament de creences i llur capacitat d'adquisició de noves tècniques i maneres de fer, les quals, una vegada dutes a la pràctica, anaven incidint en la vida dels homes i de l'entorn.

En conclusió, a parer meu podem dir que la invenció de les vocals és l'arrel última del predomini de la nostra cultura en tant i tants àmbits.

Josep Pradas ha dit...

La web del professor Fradklin m'ha semblat molt didàctica. Felicitats per aquesta entrada.