Gilgamesh i Ulisses

Ja fa temps que Luigia A. Stella va escriure un llibre programàtic, Il poema d'Ulisse (Florència, 1955) que és una de les millors introduccions que s'han fet a l'Odissea. Dic que és de les millors perquè —a més d'altres mèrits— toca un tema avui dia estudiat renovadament, el del contacte de Grècia amb les cultures del Pròxim Orient Antic. (Sobre aquest àmbit hi ha fins i tot un Institut Interuniversitari d'Estudis del Pròxim Orient Antic que té la seu a la UAB.)

Amb l'avinentesa de la traducció catalana a cura de Lluís Feliu i Adelina Millet, crec que ens podem atansar al relat ple d'emoció —encara que en escriptura fragmentària— del poema èpic més antic que conservem, el poema de Gilgamesh. Aquest poema fa pensar sovint en aspectes de l'Odissea.

I és que, de la mateixa manera que Ulisses, Gilgamesh té una vida d'aventures i perills gairebé constant, en regions fabuloses i amb éssers terribles. Gilgamesh per exemple topa amb la deessa Ishtar, una mena de Circe que viu a la selva, en un palau, i converteix en bèsties els homes encaptivats per la seva bellesa... Deprés també ho farà amb l'hostalera Shiduri, en els confins del món. És ella qui indicarà el camí al nostre heroi cap a Utanapishti. Shiduri és una mena de Calipso, viu a la vora del mar. La mort del brau del cel té un paral·lel amb l'episodi odisseic de les vaques del Sol, que provocarà una tempesta i la mort de molts companys seus. I és interessantíssima la narració en primera persona de les vivències d'Utanapishti, un supervivent del diluvi universal... Altres escenes titllades de "preodisseiques" poden ser la construcció d'un vaixell fet per Gilgamesh mateix i el seu viatge pel mar que ben bé recorda la fugida d'Ulisses en un rai i la tempesta que envia Posidó.

Les primeres tauletes d'Ugarit ens donen l'incipit de l'epopeia. Crec que és revelador el que hi diu, l'Odissea homèrica és un eco ben fidedigne del tarannà d'aquest heroi:

Aquell que va veure l'abisme, el fonament del país,
Aquell que va conèixer els costums (de l'univers), era savi en tot,
Gilgamesh, aquell que va veure l'abisme, el fonament del país,
Aquell que va conèixer els costums (de l'univers), era savi en tot.
· · · · · ·

Igualment va inspeccionar els santuaris,
va conèixer completament la saviesa de totes les coses.
El qui va seguir la ruta d'Uturnapushti, el llunyà,
el qui va creuar el mar, l'ample oceà, fins on surt el sol,
va portar una nova anterior al diluvi.

· · · · · ·
Havia fet un llarg camí, estava cansat i volia reposar,
va inscriure en una estela tots els seus treballs....