diumenge, 1 juliol de 2007

Un bell epígon del «Beatus ille»

No és ara el moment ni tinc intenció de repassar el tòpic horacià que en aquest segle ha donat lloc fins i tot al nom d’algun blog (!) sinó de presentar un bell sonet —sembla ser que molt famós— de Cristophe Plantin, amic d'humanistes, poeta i impressor de renom indiscutible (ca. 1520-1589), que en versió catalana de Josep Pla diu així:

La felicitat d’aquest món

Tenir una casa còmoda, ben pulcra i endreçada,
un jardí perfumat, amb tanys de bona arrel,
i fruita i vi excel·lent calma no gaires criatures,
i, en repòs entranyable, una muller fidel.

No tenir deutes, ni amor, ni procés, ni topades,
ni embolics familiars en partir-se els diners,
ni confiar en promeses de gent encimbellada,
conduir els propòsits segons un just model.

Viure amb simplicitat i sense ambició,
no afectar-se d’escrúpols en la devoció,
domar les passions salvant-ne el desvari,

conservar l’esperit lliure i l’intel·lecte fort,
cultivar les flors noves i, al vespre, dir el Rosari.
Feliç aquell que espera tan dolçament la mort.



Postdata: si algú troba el text en l’original francès li agrairé moltíssim que me’l faci arribar. Ho dic més que res perquè, encara que a Notes disperses el polígraf de Palafrugell digués en la seva habitual primera persona que “la meva incapacitat per a la poesia ha estat total”, de vegades un no sap a què atenir-se...

3 comentaris:

Náufragos del librodearena ha dit...

Por si no has dado con él, aquí tienes el poema original

LE BONHEUR EN CE MONDE.

Avoir une maison commode, propre et belle,
Un jardin tapissé d’espaliers odorants,
Des fruits, d’excellents vins, peu de train, peu d’enfants,
Posséder seul, sans bruit, une femme fidèle,

N’avoir dette, amour, ni procès ni querelles,
Ni de partages à faire avec ses parents,
Se contenter de peu, n’avoir rien de grand,
Régler tous ses desseins sur un juste modèle,

Vivre avec franchise et sans ambition,
S’adonner sans scrupule à la dévotion,
Dompter ses passions, les rendre obéissantes

Conserver l’esprit libre et le jugement fort,
Dire son chapelet en cultivant les plantes,
C’est attendre chez soi bien doucement la mort.


Christophe PLANTIN (1510 - 1589)

Saludos de una chironiana

Náufragos del librodearena ha dit...

Sin duda alguna Charles Quinel (1868-1942) se inspiró en el anterior a la hora de componer su "Sonnet du Bonheur"

Avec un coeur aimant partager sa maison
Travailler tout le jour pour narguer les névroses,
Se reposer le soir en respirant les roses,
Ou lire au coin du feu dès la froide saison.

Se garder des flatteurs déformant la raison,
Laisser la basse envie aux vaniteux moroses,
Sur les actes d'autrui garder ses lèvres closes,
En deçà de l'orgueil tracer son horizon.

Être sincère, honnête et juste pour soi-même,
Aimer les malheureux, rendre heureux qui vous aime,
Être bon - sans jamais craindre d'user son coeur.

Des aieux disparus honorer la mémoire,
Mépriser les honneurs, les titres, la gloire,
C'est conduire sa vie au chemin du bonheur.

Saludos otra vez, desde Murcia

Ramon Torné. ha dit...

¡Muchísmas gracias! Se me había olvidado hace tiempo el tema.

Un saludo desde Terrassa.