Ciniscula, quae tam proba erat quam venusta...
La Ventafocs és, segurament, un dels contes per a infants de més nomenada (en català, pel que veig, podria ser també, Cendrosa). La trama possiblement tingui orígens orientals (a la Xina era considerat com a signe de distinció i de noblesa tenir uns peus petits), però la seva difusió per Occident és deguda en gran manera a Charles Perrault, els germans Grimm i, definitivament, amb Walt Disney.
Durant el primer quart del segle XX un gran llatinista i pedagog, Arcadius Avellanus, va traduir el conte a partir del recull de Herbert Strang, The Rose Fairy Book (1912). La versió llatina d'Avellanus, igual que la del conte d'Aladí i la làmpada meravellosa, es troba dins el volum Fabulae dīvālēs, del 1918. En aquesta nova edició de la Ventafocs he seguit els mateixos principis que en la del conte d'Aladí, tant en ortografia com en notes a peu de pàgina (que he incrementat notablement) o en l'adopció del signe màcron. Hom assentirà que és un ajut llegir amarē (amargament) diferent d'amāre (estimar), i així amb un llarg etcètera.
Juntament amb la narració, escrita en un llatí elegant, curós i àgil, produeix una gran delectació veure com Avellanus adapta el vocabulari llatí al context de l'època. A tall d'exemple recordaré com descriu les feines domèstiques (hūius erat vāsa cibāria lavāre, cōnstrātum lixīviō dēfricāre, cubiculaque sorōrum pūrgāre...), el moment en què arriba la notícia d'un ball organitzat pel rei (ballistia īnstituere), les germanastres fent règim per assistir-hi (...sorōrēs suae novercālēs per bīduum inediā sē mācerārunt, lumbōs arctē coangustārunt, ut eō graciliōrēs esse vidērentur...) o com anavaen uniformats els animalons (synthesī indūtus). De debò, tot el llibre és per gaudir-ne a pleret.
Hi ha, al final de Ciniscula, uns exercicis de comprensió lectora i de lèxic. La finalitat pedagògica, per tant, és present de dalt a baix. Avellanus sempre escriu textos de bon aprofitar.
 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada