dijous, 30 de desembre de 2021

Apunt sobre la mort d'Agamèmnon

     ...Ell [Agamèmnon] va posar, joiós, els peus a la terra paterna
     i besava la pàtria, tocant-la, i dels ulls li brollaven
     llàgrimes caldes a doll, per l'amor amb què veia la terra.
     Mes de dalt la talaia el va veure un guaita, que havia
     posat Egist l'arterós, ell mateix, prometent-li per paga
     dues pesades d'or. I feia un any que espiava,
     no volent que Agamèmnon passés sense ell adornar-se'n
     i es pogués recordar de la seva fogosa bravura.
     I anà al casal a portar la nova al pastor d'aquell poble;
     i de seguida Egist va pensar la seva art traïdora:
     per la ciutat va triar vint homes de molt de coratge
     i parà una emboscada al costat del banquet que es faria;
     i ell se n'anà a invitar el pastor del poble, Agamèmnon,
     amb un carro i cavalls, debatent propòsits indignes.
     I el pujà, inconscient de la mort; i allí va matar-lo,
     havent dinat, com qui mata un bou de cap a la grípia;
     i, dels companys de l'Atrida, ni un no en restà, que el seguien,
     ni dels d'Egist, ans tots foren morts en aquelles estades.

Assistim, al cant IV de l'Odissea, a una commovedora narració per boca de Proteu, "el Vell de la Mar", de la narració d'Agamèmnon arribant a Micenes on fou assassinat per Egist. Hi ha un punt, però, que sembla que no ha estat entès igualment per editors i traductors, els v. 534-5:

τὸν δ᾽ οὐκ εἰδότ᾽ ὄλεθρον ἀνήγαγε καὶ κατέπεφνεν
δειπνίσσας, ὥς τίς τε κατέκτανε βοῦν ἐπὶ φάτνῃ.

Carles Riba ho tradueix així:

     I el pujà, inconscient de la mort; i allí va matar-lo,
     havent dinat, com qui mata un bou de cap a la grípia;

Té, al seu favor, algunes interpretacions que venen d'antic, com demostren aquests escolis (II, p. 329 Pont. ad loc.): ἀνέγαγε ] ανεκόμισε / ἀπὸ τοῦ λιμένος εἰς τὸν οἶκον.

Amb tot, no m'ha desagradat gens —  ben al contrari! —  la versió que en fa Joan F. Mira: 

     ....Va conduir-lo a una mort que no s'esperava: a matar-lo
     mentre dinava, com bou que mataren menjant al pesebre.

No s'ha fet, que sapiguem, un estudi complet i comparatiu de les traduccions catalanes més modernes de l'Odissea. I em sembla que seria una tasca que promet. 

Un últim apunt: «com qui mata un bou de cap a la grípia» és commovedor de veres, en tractar-se de poesia heroica.

Al cant XI, amb la davallada a l'inframon, Agamèmnon recordarà tot allò amb veu poderosa i condolguda. Per mi, una obra mestra de la traducció ribiana i que també reprodueixo:

     —Raça de Zeus, Laertíada, en ginys tan fèrtil, Ulisses!
     No, ni en els meus vaixells m'ha domat Posidó, suscitant-me
     la tan poc envejable bufera dels vents treballosos,
     ni uns guerrers enemics m'han traucat en una ribera:
     és Egist qui m'occí, forjant-me la mort i el malastre
     amb la funesta muller i al seu casal invitant-me,
     havent dinat, com qui mata un bou de cap a la grípia.
     Tal vaig morir, de tristíssima mort, i, tots els meus altres
     homes, entorn de mi els anaren matant sense treva,
     com uns bacons de blanques dents a la casa opulenta
     d'un senyor molt apoderat, en un dia de bodes
     o d'un àpat a escot o d'un convit de gran festa.
     Ja t'has trobat enmig d'un carnatge, quan són en gran nombre
     trucidats els guerrers, un per un i en l'aspra barreja;
     ara, veient allò, hi hauria gemit el teu ànim,
     com, al voltant del gran vas i entremig de les taules curulles,
     jèiem dins la gran sala, que el terra tot era sang viva!
     I el més trist de sentir fou la veu de la filla de Príam,
     Cassandra, que degollava la pèrfida Clitemnestra
     sobre el meu cos, i, jo, en aixecar, per cobrir-la, els meus braços,
     vaig morir, acabat pel coltell; i la cara de gossa
     surt i ni té paciència, quan jo me'n vaig cap a l'Hades,
     per a tancar-me els ulls amb ses mans i préme'm la boca.
     No, al món no hi ha res més horrible i més gos que una dona
     [que en el seu pensament debati obres d'aqueixes,]
     com aquesta, que ha ordit una obra tan miserable,
     que ha trucidat el seu espòs de donzella! I jo em creia
     ésser tan ben acollit pels meus fills i la gent de la casa,
     quan tornés; però ella, excel·lent en llòbregues manyes,
     ha escampat damunt seu la vergonya, i damunt de les altres
     pobres dones que encar han de néixer, fins de l'honesta!

Post scriptum: el TFG de Victoria Yagüe, del 2014, em sembla també del tot recomanable. M'hi entretindré una temporada.

divendres, 24 de desembre de 2021

Cançó de Nadal

 Vaig sentir aquesta nadala fa un temps, també interpretada per infants, i enguany la volia compartir aquí, pensant en aquests dies de senzillesa celestial a la recerca d'un Infant enmig «del desert d'onades». Us deixo l'enllaç personal de l'Antoni Tolmos i la versió a set veus, crec que us agradarà. (La lletra és d'Enric Falgueras). És Nadal!

dilluns, 13 de desembre de 2021

Dues propostes per al Grec a les PAU

1. He estat mirant alguns quaderns orientatius del Batxillerat Internacional: s'hi demana un nivell de llengua grega prou alt (fins i tot escandeixen versos) perquè hi ha passatges d'Eurípides, Lísias, Sòfocles, Tucídides, Plató, Plutarc, etc. Pel que fa al quadernet sobre aspectes de literatura grega i llatina, la proposta referent als poemes d'Homer (p. 19) és aquesta, alternativament:

   · Odissea : cants 1, 5-12 i 19-23.
   · Ilíada : cants 1, 3-6, 9, 16, 18-19 i 22-24.

2. Sobre possibles ètims, que hom podria agrupar de manera coherent per als nostres estudiants de batxillerat, en altres països disposen d'alguns reculls que em semblen de bon aprofitar. Si en fèiem un llistat, de manera col·laborativa i ben coordinats, hom podria començar per consultar algun d'aquests treballs:

· Martha C. Jaime, Manual de adquisición de vocabulario del griego antiguo (que he conegut gràcies a les indicacions de la professora Lídia Ribas). 

· Vittorio Citti (& al.). Diálogos. Percorsi di lessico greco 

· Manuela Padovan & Giuseppe Frappa, Lessico greco per radici

dilluns, 6 de desembre de 2021

Un exemple menystingut de ‘lectio melior’

 Que una bona lectura es pot trobar en manuscrits (mal) considerats ‘deteriores’ és una realitat que passa més sovint del que pensàvem. Ara mateix em trobo llegint l’Anàbasi en les edicions de d’Edgar C. Marchant i de Paul Masqueray. El passatge següent (Anab. II, 5, 7) fa així, segons Masqueray: Οἱ θεῶν ὅρκοι ἡμᾶς κωλύουσι πολεμίους εἶναι ἀλλήλοις. Però Marchant editava els primers mots incorporant una combinació que, pel cap baix, podríem considerar ‘lectio difficilior’: Οἱ θεῶν ἡμᾶς ὅρκοι κωλύουσι πολεμίους... I en el seu aparat crític assenyala, de forma ben lacònica: ‘ὅρκοι ἡμᾶς det.’ Amb tot, hom bé hauria de reconèixer que l’ordre típic i usual d’un sintagma nominal en la prosa grega fóra oἱ θεῶν ὅρκοι, seguit pel complement ἡμᾶς que, al seu torn, precedeix el verb κωλύουσι. En fi, l’ordre de mots, tal com l’edita Masqueray, també era el que conegué Estobeu. Però molt em temo que la intenció de Marchant potser era la de fer prevaldre, al preu que fos, la lectura de C (Parisinus 1640), manuscrit molt lloat per editors de la col·lecció teubneriana, Dindorf, Hug i Gemoll. Qui sap si, al cap i a la fi, qui decideix encara continua essent el pes de l’auctoritas sive mos editorum.

dimecres, 1 de desembre de 2021

Cartes de Paul Masqueray

 No m'allargaré gaire. Paul Masqueray va editar entre els anys 1922-1924 a la col·lecció «Budé» un Sòfocles molt solvent, d'alt nivell i força competent. Precisament fou A. C. Pearson, l'editor de l'OCT, qui en va fer una lloança prou notable a «Classical Review». Em trobo, però, amb una desagradable sorpresa: les seves cartes, escrits de treball que mostren els diferents estadis de publicació i preocupacions de millora de l'edició, es troben per la xarxa disponibles a la compra-venda mitjançant la subhasta al portal ebay. Sí, sense que cap insitució ni acadèmica, ni científica... ni cap arxiu (!) les hagi aplegades, mostri cap interès o les vulgui aquirir, com a testimoni valuós d'un gran hel·lenista de l'època, amic de Paul Mazon i un ampli cercle que deixà una forta empremta. En deixo aquests dos enllaços: són dues cartes de l'any 1923, ebay1 / ebay2. Molt més que un fet lamentable i indignant.

dimecres, 29 de setembre de 2021

«A recer de la mort i la vellura»

Qui parla és Calipso. Ho fa per a blasmar, davant Hermes, que Zeus hagi decretat el retorn d'Ulisses. Ella li havia promés la immortalitat... i l'eterna joventut (Od. V 135).

Tὸν μὲν ἐγὼ φίλεόν τε καὶ ἔτρεφον, ἠδὲ ἔφασκον
θήσειν ἀθάνατον καὶ ἀγήραον ἤματα πάντα.

Carles Riba tradueix:

Jo l'he estimat i nodrit, i li deia i tot de posar-lo
a recer de la mort i vellura per tots els seus dies.

Joan F. Mira és més planer:

Sóc jo qui el vaig acollir amb amor, l'he cuidat, i pensava
fer-lo immortal i que no conegués la vellesa, per sempre.

Aquesta també era la promesa, però només a mitjes, que l'Aurora havia demanat per a Titonos (uns versos de Mimnerm, també ben famosos, hi fan referència). L'Aurora és esmentada a començament del cant V. Però, pel que fa a l'autor de l'Odissea, gairebé diria que ara ens les havem amb una picada d'ull d'arte allusiva...

dimarts, 14 de setembre de 2021

Fonts gregues de la «col·lecció Budé»

Amb goig he vist que el professor Bruno Oberle, especialista en lingüística però bon coneixedor del grec, ha elaborat unes fonts, ara mateix d'ús lliure, que imiten amb fidelitat admirable la tipografia de la col·lecció Budé de textos grecs. Certament, ha estat per mi un goig immens perquè són també les fonts que es feien servir a la col·lecció Bernat Metge en els seus inicis i en la Fundació Bíblica Catalana. La seva claredat i nitidesa m'agraden més que no les de les fonts Porson, Aroania o Athena — bé que això pugui semblar un tant subjectiu—. La carpeta comprimida on es troba la font en qüestió té per nom MyGreekFont i és així com es podrà localitzar en el menú del vostre processador de textos.


Voldria remarcar breument, però, dos altres treballs seus força dignes:
Acabo amb dues altres observacions. 1) Recomano la lectura d'aquest article sobre diferents fonts i presentació tipogràfica. 2) Hi ha una actualització de la font Athena, ara «New Athena», cadascú podrà incorporar-la en la seva carpeta corresponent.

dijous, 9 de setembre de 2021

Sobre la traducció de «κόσμος»

M'ha agradat la manera com Xenofont juga amb l'isolexisme de l'arrel de κόσμος bo i lloant la generositat de Ciros, un home a qui es devien atribuir alguns λόγια referits al seu capteniment davant els regals (δῶρον no apareix en el passatge!). No esdevé fàcil fornir una traducció que ens satisfaci plenament davant la complexió d'aquest joc de mots i el seu sinònim, καλλωπισμός (X. Anab. 1,9,23).

[23] Kαὶ ὅσα τῷ σώματι αὐτοῦ πέμποι τις ἢ ὡς εἰς πόλεμον ἢ ὡς εἰς καλλωπισμόν, καὶ περὶ τούτων λέγειν αὐτὸν ἔφασαν ὅτι τὸ μὲν ἑαυτοῦ σῶμα οὐκ ἂν δύναιτο τούτοις πᾶσι κοσμηθῆναι, φίλους δὲ καλῶς κεκοσμημένους μέγιστον κόσμον ἀνδρὶ νομίζοι.

Tots els regals que li enviaven com a cosa purament personal, o bé per a la guerra, o bé d'adorn, hom deia que ell assegurava que no hauria pogut emprar-los tots per al seu propi agençament i que estimava que uns amics ben agençats són el millor adorn per a un home. (Trad. F. Cuartero)