dimarts, 29 d’agost de 2023

«hoplita» ha vist la llum



Fa ben bé una dècada i mig que vaig recollint materials, refent idees, comparant en d'altres llibres.... tot plegat per a completar una tasca que m'havia proposat, enllestir un llibre, un instrument d'aprenentatge de grec per a estudiants novells, principalment alumnes de batxillerat –però no exclusivament. Dit d'una altra manera: com a primer objectiu es tracta de facilitar i fer assequible l'estudi del Grec a aquells que s'hi posen. Vaig oferir un tast del llibre en una comunicació al Simposi d'Estudis Clàssics de la Secció Catalana de la SEEC el 2018 i, des del setembre del 2022, teniu el llibre disponible a Amazon.

Són molts els joves han dipositat una certa esperança en el Grec: pensen, ja abans de començar, que d’alguna manera ha de valer la pena l’esforç d'estudiar-lo, sospiten que previsiblement els obrirà una perspectiva cultural atractiva –fins ara ignota–, i en el fons del seu cor desitgen que tot plegat no acabi convertint-se en un estudi farragós, inútil, a mercè de les manies del professor.

Tot plegat em porta a una opció, que és la del mètode actiu, cercant de fer-se proper, intentant esbrinar el procés mental pel que passa un estudiant durant el procés en què s’endinsa progressivament en el grec clàssic. És en aquest sentit que, sempre que puguem, caldrà donar regles gramaticals breus, concises, lògiques, amb referents a altres llengües que puguin servir de comparació. Darrerament em semblavat arriscat –de vegades ho he viscut com un aspecte fins i tot contraproduent– dedicar minuts i minuts a aspectes de gramàtica històrica, de fonètica històrica i morfologia. Aquests aspectes penso que es poden abordar millor quan el curs de grec ja és avançat o, potser millor, en el segon curs de grec.

Al mateix temps el mètode ὁπλίτης / hoplita procura, si més no, donar una impressió de fornir una descripció ordenada i endreçada de la llengua. Cal que els alumnes vegin en tot moment el canemàs sobre el que se sustenta la llengua flexiva, les tres declinacions, com s’organitza una estructura verbal ben travada, l’ordre dels mots dins de la frase. Cal, així mateix, que l’alumne vegi que aquesta llengua clàssica ha de tenir un lloc d’honor dins la pedagogia que es vulgui prear de fornir instruments que ajudin a la reflexió lingüística, a l’observació lògica, a la història dels mots o a la creació de mots nous perquè el món els necessitarà sempre. Per tant, tampoc no podem renunciar a la descripció “escolàstica” del grec, perquè és un aspecte molt important que el preserva i el fa aconsellable, enmig d'altres opcions, d’aprendre una llengua.

Es podrà negar mai que introduir-se en l’estudi d’una llengua mitançant el mètode inductiu contextual, com fan llibres de reconeguda solvència com Athenaze, Reading Greek o Greek boy at home sigui de profit? Mai, naturalment. Però aquests llibres –que també he fet servir– m’han fet adonar d’un problema: es fa difícil avançar, la lectura i el vocabulari són molt repetitius.... no poques vegades ha passat que els alumnes queden una mica saturats, i hom s'adona que són mètodes que demanen moltes hores lectives i que no permeten de fer-se del tot a la idea de com s’estructura la llengua perquè no arribem a veure bona part del llibre. Endemés de tot plegat, són mètodes on explícitament no es troben gaires frases d’autors clàssics (o d’inscripcions o de papirs) pel fet que es tracta d’un grec artificial, gradual, que es proposa per a iniciar-se en l’estudi de la llengua.

Això últim em va fer triar un camí que procura ser eclèctic: que hi hagi part activa per part de l’alumne, que vegi de seguida els punts en què s’avança en el coneixement d’aspectes gramaticals, que hi hagi una referència al lèxic i a la pervivència, que escoltin la veu d'autors clàssics i, a la vegada, llegeixin textos grecs, encara que siguin breus, disposats per a l’ocasió i, finalment, que permeti repassar conceptes de tant en tant, cosa que els alumnes novells solen agrair força.

Si em demanaven quins són els pilars sobre els que he mirat de sustentar l’organització del llibre respondré que la metodologia que faig servir intenta abastar els següents aspectes:

  A) Explicar la teoria gramatical bàsica i només la necessària. Per què? En primer lloc perquè, com ja indicava Alberto del Pozo ja fa anys, la prolixitat de les explicacions gramaticals amb tots els ets i uts, pot donar l’aparença d’una complexitat en la llengua que no és real. Oimés quan tenim davant nostre una persona que no sap ni un borrall de grec i a qui, de bon principi, li comencem a omplir el cap de normes i regles que es podrien dosificar, o podrien esperar, i que no són tan importants si no s'enuncien ja al bell començament. Cal anar pautant els continguts.

  B) En segon lloc, frases amb vocabulari gradual i, si és possible, contextualitzat. A aquest respecte crec que no fóra desassenyat si optàvem, en ocasions, no per una història o un relat seguit i més o menys llarg. Es poden proposar frases més o menys inconnexes entre si, màximes, que es poden recordar fàcilment i que es treballen a classe amb el professor com a guia, però que repeteixen el vocabulari una i altra vegada. Aquest punt esdevé igualment de gran ajut per a assimilar el lèxic nou que hi ha en cada unitat didàctica.

  C) Exercicis de pràctica sistemàtica i de reforç. En aquest sentit penso que els mètodes anomenats actius són aquí de gran ajut: frases per completar, sèries de mots amb una forma intrusa, transformar oracions o sintagmes de mots canviant el nombre gramatical, buscar sinònims (per exemple a les p. 85-86, les frases amb adverbis de temps πάλαι, ἄρτι, εὐθύς, πολλάκις)... són estratègies que veiem en l’aprenentatge de llengües modernes a les que els alumnes s’han avesat i, per tant, són activitats d’aprenentatge a les que tampoc no podem renunciar. De fet, un pes importat en els llibres Lingua latina per ser illustrata de Hans Ørberg, se l’emporten aquesta mena d’activitats.

  D) Lectura guiada de textos graduats i adaptats a cada lliçó. Els textos de cada lliçó són textos ‘ad hoc’, textos breus, frases, pensats per a assimilar uns continguts gramaticals concrets però que, a la vegada, inclouen vocabulari i continguts gramaticals estudiats prèviament. Per exemple: en el tema 6 estudiem el pretèrit imperfet i en el tema 13 entrem a estudiar les oracions d’infinitiu. És lògic, doncs, trobar frases en el tema 13 en pret. imperfet que exemplifiquen la construcció d’infinitiu que allí ens concerneix. I el mateix val a dir del vocabulari: el vocabulari ja treballat en anteriors unitats reapareix una altra i una altra vegada. Al final de cada lliçó només recullo el llistat de mots nous, que abans no han aparegut.

  E) He inclòs dues lliçons, les darreres, bastant més llargues que no les anteriors, en què hi ha: a) exercicis de lèxic i, b) textos per a ser traduïts amb l’ajut del diccionari. Aquesta darrera lliçó, d'’una part voldria ser una antologia de textos sobre temes diversos de la cultura grega, de l’altra, intenta abastar, tenint en compte el bagatge de coneixements que pot fornir dos cursos de grec, un corpus de dificultat mitjana per a ser treballats amb l’ajut del diccionari i per a reforçar aspectes que no es treballen amb prou intensitat en el decurs dels temes previs: verbs polirritzes, participis d’aorist en veu passiva, genitiu absolut, acusatiu de relació, algunes partícules, etc. En la nòmina d’autors (a més d'algunes inscripcions sepulcals) s’hi compten Eurípides, Xenofont, Diògenes Laerci, Plutarc, Tucídides, Plató, Xenòfanes de Colofó, Cal·límac, Arquíloc, Anacreont, Soló, Sòfocles, Marc Aureli, el Nou Testament, Aristòtil i Heròdot –canviant, però, algunes formes dialectals.

  F) Finalment, l’estudi de l'etimologia i de camps semàntics del grec. Sens dubte és dels aspectes que sempre s’han posat damunt de la taula per a legitimar l’estudi de la llengua en el batxillerat. En la versió actual, hi ha més tres-cents hel·lenismes.

Interessa remarcar, així mateix, que, tractant-se d'un mètode gradual, es fa necessari molts apartats dedicats al repàs de continguts estudiats prèviament. S'intenta, per tant, que qualsevol nou ítem de contingut gramatical, sigui tractat més d'un cop a fi de reforçar l'estudi lingüístic en una visió de conjunt.

Una nota sobre les fonts utilitzades: he fet servir la font Aroania, que em semblava la més diàfana. I, en algunes ocasions hom veurà la lletra theta tancada, d'altres oberta θ / ϑ: em sembla que aquesta duplicitat ajuda a l'hora d'acostumar l'ull a la doble grafia.

(Final. El professorat interessat em pot demanar els exercicis d'avaluació que he preparat. També en això, d'alguna manera, hom busca d'estalviar temps.)

divendres, 25 d’agost de 2023

Refranero multilingüe

Disposem a la xarxa d'un autèntic thesaurus de refranys, frases fetes i màximes que recopila i sistematitza el Centro Virtual Cervantes. S'apleguen dins aquest web una col·lecció de parèmies a través d'un cercador completíssim que permet d'afinar molt bé la cerca: d'entre vint llengües (entre les que hi ha el grec antic i el llatí) podem escollir temàtica o idea clau, refrany popular o sentència, dialogismes, frases fetes, fraseologia sobre el temps, sinònims i variants.... S'ha elaborat consultant de manera exhaustiva nombroses fonts i autors de totes les èpoques. Hi ha, fins i tot, unes breus propostes didàctiques. Paga la pena tenir-lo com un lloc per a consultes freqüents.


divendres, 11 d’agost de 2023

Teatre grec a la Universitat de Barcelona

 D'un temps ençà vaig seguint notícies sobre una activitat que em té el cor robat: representar teatre grec... en grec! Si no vaig errat, es tracta d'una iniciativa presentada en el Fòrum Auriga l'any 2013, sota l'apel·latiu de «Grecmetratge» (que recorda ben d'aprop el terme «curtmetratge»). L'inici, però, no va ser a partir del gènere teatral, sinó amb l'escenificació d'uns diàlegs de Llucià. Hi ha uns vídeos que són d'un interès especial, perquè van ser el primer pas: aquest data de l'any 2013 i aquest altre, que denota una elaboració més completa, és del 2019.

De l'any 2015 he trobat aquesta doble representació, de la Lisístrata i de l'Electra (de Sòfocles). Després van venir, el 2016, unes Granotes (de la qual representació tenim una gravació completa), el 2023, Els núvols (també en grec-català). A hores d'ara, només podem comptar amb el cartell anunciant Els ocells, representat el mes de maig a la UB i després a la UAB.



divendres, 4 d’agost de 2023

«Lèxicon» a la revista Auriga

 

El darrer número (ja en són 117) de la revista «Auriga» és un fascicle preciós: es tracta de més de vuitanta pàgines dedicades a l'etimologia, la fraseologia i, en general, al vocabulari actual, tan curull d'hel·lenismes i llatinismes. Els autors han fet un esforç molt lloable i presenten una quantitat d'exercicis i activitats, variadíssims tots ells, que són de molt bon aprofitar. 

Des d'aquí demano, un cop més, la subscripció de tots els professors i de tots els centres educatius a la revista. I és que, realment val la pena. Ningú, que jo sàpiga, mai no se n'ha penedit. Feu-ho: és un referent que considero indispensable, un «instrumentum laboris», un bé mutu, una eina de comunicació i divulgació del món clàssic en terres catalanes que no pot faltar. No ho deixeu per demà!

dimarts, 1 d’agost de 2023

L'estil de Xenofont

Al final de la seva Notícia Preliminar de les Hel·lèniques, Jean Hatzfeld fa una reflexió que puntualitza el distintiu d'abella àtica que tant s'havia aplicat a Xenofont.

«Après tant d'années passées d'abord en Asie, au milieu de mercenaires venus de tous les points du monde grec, puis dans les villes doriennes du Péloponnèse, Xénophon ne pouvait pas être un modèle d'atticisme, et il ne faut pas s'étonner de trouver chez lui un vocabulaire et une morphologie un peu mêlés, première manifestation, on l'ha très bien dit, d'une κοινὴ littéraire.» (p. 27)

L'explicació que dona sobre l'apel·latiu de la Suda —i que va fer llarga fortuna— quan parla del polígraf com d'una ἀττικὴ μέλιττα, és que no es referia tant a la seva correcció com a una «dolça simplicitat» del seu estil («melle dulcior» diu Ciceró).

dijous, 29 de juny de 2023

La Telemàquia dins l'estructura de l'Odissea


L'esquema que precedeix aquestes línies s'inspira en el capítol que dedica Jesús de la Villa a aquesta obra mestra dins el llibre col·lectiu editat  per Pilar Hualde Pascual i Manuel Sanz Morales, La literatura griega y su tradición. La Telemàquia, que devia constituir-se en un poema independent, explica esdeveniments paral·lels als que viu Ulisses amb Calipso i a l'illa dels feacis. Si un aede el volia afegir a l'Odissea, difícilment podia fer-ho a meitat del poema, atès que una digressió de quatre cants no hauria pogut aguantar la nova estructura. L'única solució era, doncs, incorporar la Telemàquia al principi de tot i canviar la persona narrativa —de tercera a primera— mentre Ulisses explica les seves peripècies, que tant devien agradar als oients, a la cort d'Alcínous estant, a la manera de flashback. A partir del cant XV pare i fill es reuneixen, prenen venjança dels pretendents bo i acabant amb un epíleg, el cant XXIV, també curull de materials ben heterogenis.

divendres, 2 de juny de 2023

Teatre grec, porta de la cultura

Fa temps que hi penso (si no vaig errat, des dels volts de 2008) i estic gairebé convençut que en bona part es podria abastar la cultura grega clàssica a partir del teatre. Sí: Sòcrates i els sofistes —a partir del teatre— és el tema dels Núvols, les guerres mèdiques és el tema dels Perses, la burla de les institucions democràtiques és a cada pas de les Vespes, la ciutat ideal és als Ocells, la venjança dels déus es troba a l’Hipòlit o a les Bacants, el menysteniment de la dona és a Medea i les Troianes... El que enumero seguidament són alguns passatges que em semblen més emblemàtics, els primers que faria servir per a treballar a les classes de grec, atès el seu interès i possibilitats.

a) Èsquil:

· Perses, v. 353-432. Narració de la batalla de Salamina.

· Perses, v. 795-831. L’ombra de Darios adverteix els homes presents dels mals de la supèrbia.

· Set contra Tebes, v 631-676. Etèocles pren la determinació de lluitar contra el seu germà.

· Prometeu, v. 397-435.El cor d’oceànides compadeix el Tità.


 b) Sòfocles:

· Àiax, v. 646-692. Àiax es disposa a suicidar-se.

· Antígona, v. 332-375. El cor entona un himne a la humanitat.

· Èdip rei, v. 1119-1185. Èdip fa parlar el servent i coneix la seva veritable història.

· Electra, v. 1126-1170. Discurs d’Electra amb l’urna de cendres del seu germà.


 c) Eurípides:

· Medea, v. 465-518. La protagonista retreu a Jàson la seva hipocresia.

· Les Troianes, v. 309-341. Cassandra en èxtasi parla del seu “matrimoni” a l’Hades.

· Hèlena, v. 437-482. Menelau, tot perplex, s'assabenta per una esclava del palau de Proteu que la seva esposa es va quedar a Egipte.

· Bacants, v. 370-427. El cor descriu els rituals sagrats.

· Ciclop, v. 519-589. Ulisses enganya el gegant amb “Ningú” i... Silè es beu el vi.


 d) Aristòfanes:

· Acarnesos, v. 44-133. Els ambaixadors de Pèrsia expliquen les vacances de què han gaudit davant de la perplexitat de Diceòpolis.

· Tesmofòries, v. 1098-1135. Eurípides recita parts del Perseu tot intentant fugir.


 e) Menandre:

· Díscol, v. 189-232. Sòstrat parla per primera i única vegada amb la seva estimada.

· La donzella rapada, v. 485-525. Polemó és aconsellat per un vell amic arran del seu fracàs amorós. 

dissabte, 29 d’abril de 2023

Sobre el políptoton a Xen. Anab. II,2,13

 M'he entretingut una mica en veure com alguns traductors han resolt el políptoton (στρατηγία/ἐστρατήγησε) d'aquest breu passatge de Xenofont:

 Ἦν δὲ αὕτη ἡ στρατηγία οὐδὲν ἄλλο δυναμένη ἢ ἀποδρᾶναι ἢ ἀποφυγεῖν· ἡ δὲ τύχη ἐστρατήγησε κάλλιον.

  • Masqueray: «Cette tactique ne visait qu'à échapper au Roi ou qu'à prendre la fuite, mais la Fortune en fournit une autre, plus glorieuse».
  • Cuartero: «Aquesta tàctica no pretenia altre fi que escapar o sortir amb vida, però la Fortuna [no] en va oferir una altra de més honrosa».
  • Bach: «Esta estrategia no pretendía otra cosa que esquivar el Rey o huir, pero el azar fue mejor guía».
  • Bevilacqua: «Tale piano non mirava ad altro che a sottrarsi al re o a fuggire: ma la sorte ne impose un altro, più ornevole».
De totes les solucions adoptades, alguna força semblant a una altra, em sembla que és la de R. Bach la que lluita per a fer entendre millor la diferència entre la tàctica militar (στρατηγία) i el guiatge (στρατηγέω) que la sort va fornir als soldats comandats per Clearc. De tota manera, en cap cas no veiem recollit el joc lexemàtic de Xenofont, que en l'original grec es fa del tot palès.