Isabel Rodà: Ahir Roma, avui nosaltres. Barcelona, Destino (Col·lecció «L'Àncora», núm. 272) , 2021. ISBN: 978-84-9710-326-8 (144 pàgines).
Aquest és, sense cap mena de dubte, un llibre amable. És un llibre d'aquells que et fan companyia a qualsevol hora i en qualsevol lloc. Potser estàvem convençuts —per error, esclar— que els savis i erudits només poden escriure «per a ells» o per al seu cercle selecte i clos. Però aquest no ha estat el cas, perquè la professora Isabel Rodà, amb el seu Ahir Roma, avui nosaltres, també haurà de ser comptada entre aquells divulgadors que aplanen l'accés al món romà a qualsevol lector d'avui.
I, ens demanem, amb quin esperit ho fa? La resposta és simple: hi ha una quantitat immensa de qüetions, aspectes, o afers que defineixen el segle XXI però que no s'entenen si no és buscant llur fonament en la civilització romana. I el primer escull, segons sembla, seria el de la globalització. Quin interès pot tenir per al nostre món, el coneixement de la història —o, simplement, el de la vida quotidiana— de l'antiga Roma? Vejam com respon Isabel Rodà:
«... Quina va ser la primera globalització? La resposta és clara: la de Roma. Va establir un imperi multiètnic, amb llengües vehiculars, el grec especialment a l'Orient i el llatí, que es va convertir en el que podríem anomenar l'anglès d'avui dia i és la llengua mare de les nostres llengües romàniques. Quan parlem català, estem parlant un llatí evolucionat. Roma va posar en circulació 'el primer euro', el denari, d'on deriva el nostre terme diner... Pel que fa a l'economia, va posar en marxa la circulació de tota mena de productes arrreu del seu vast imperi, un 'mercat comú' ... I què podem dir del dret romà, que encara és la base del que ens regeix?»
Amb tot, lluny de pouar en els tòpics als que d'altres ja ens tenen acostumats, crec que l'esforç de l'autora —i que caldria remarcar primer de tot— rau en la cerca i capacitat d'apropament de notícies i fets, que força cops han passat un tant (o molt) desapercebuts, i en la forma de presentar-nos exemples variats. No són, tampoc, exemples merament anecdòtics, sinó que han estat curosament escollits i, enmig de l'explicació que l'autora en fa, aporten sempre una píndola de nous coneixements. És així que l'autora, tot referint-se al que deia Juvenal sobre els residus domèstics o sobre les àmfores que els duien fora de la ciutat i de l'origen del mont Testaccio, ens recorda que hom pot visitar la «deixalleria» del Camp de les Lloses, a Tona, tan ben excavada com museïtzada. I fa memòria d'una llei de Cèsar, la llei «Iulia Municipalis», que establia unes «illes de vianants» al bell mig de Roma i prohibia la circulació de carros en fer-se de dia. Tampoc no s'està de comentar els aldarulls que es produïen en amfiteatres o circs (no hi falta mai la precisió històrica) i que de vegades avui es tornen a reproduir als estadis de futbol. Ni s'oblida de les dues peces de cuir, igual que un biquini, exposades al Museu de Londres. De vegades, i per sorpresa nostra, les notícies que ens dona sobre transport de marbres i altres dades de la indústria de la construcció posen davant el lector una xarxa grandiosa i amb equipaments excel·lents, tant a la pedrera d'origen com als diferents ports de destinació.
De fet, a Ahir Roma, avui nosaltres hi ha tot un capítol dedicat a la tecnologia i a les infraestructures: s'hi repassen els procediments per a executar les viae arreu de l'imperi (esmentant els projectes de la Universitat de Standford i de l'ICAC), però també moltes altres construccions i monuments. I no es deixen de banda dades de no menor importància, per bé que semblin anecdòtiques, com ara el comandament per a barrejar aigua freda i calenta... cosa que podria semblar un invent modern, però que en realitat no ho és. Caldria reflexionar si aquesta pruïja per observar, dominar la natura i a la vegada respectar-la no podria ser una clau per a la lectura de les obres de Plini el Vell, Cató o Columel·la.
De no menor interès són les pàgines dedicades a la vida política. Un capítol, també, de profit indiscutible: des de la túnica candida, fins als pamflets de propaganda o el manual de Ciceró per a guanyar unes eleccions, perquè sembla que no som tan lluny de com es desenvolupava una campanya electoral. I davant de les possibilitats per a les dones, què? Isabel Rodà explica com les institucions religioses, «que a Roma tenien un marcat caràcter polític, lluny de qualsevol matís espiritual», foren una via per a fer-se valer, igual que ho foren determinats àmbits comercials (com ara filar llana, el món dels aliments o de l'estètica). Així mateix, en tractar-se d'una religió tan formalista, a l'antiga Roma s'obriren les portes a nombroses creences supersticioses. L'anecdotari, en aquest apartat, és riquíssim!
Altres apartats del llibre expliquen com s'adaptà el calendari i horari romà. Resulta, així mateix, de gran interès com s'explica que hi hagués pandèmies que recorrien (amb l'exèrcit) nombrosos territoris de l'imperi i quin remei hi posaren emperadors com Marc Aureli. I no s'oblida de la producció extensiva del vi i de nombroses receptes culinàries (com els bolets), ni de les taules amb calçots (que recents descobrimets arqueològics han mostrat que es consumien fins i tot en contrades com László Borhy, a l'actual Hongria).
Isabel Rodà reflexiona, finalment, sobre les crisis econòmiques, la corrupció i la decadència que han patit grans imperis. Són pàgines dignes de llegir perquè mostren com el declivi (tot declivi) fou més ràpid que ells mateixos no imaginaven obrint la porta a la barbàrie. Val la pena, doncs, que per un o altre motiu ens atansem a Ahir Roma, avui nosaltres, perquè hi podem veure dibuixades o reflectides moltes qüestions de viva actualitat.
