dilluns, 1 octubre de 2007

Felicitat a Eurípides


Poques vegades he vist (sí, veure) Bacants d'Eurípides: he vist la representació del grup Thíasos i la del grup Ménades. I tinc a casa un CD amb la música que va preparar Petros Tabouris per a una representació a Tessalònica fa uns anys.

En els versos 904-911, l'epode del tercer estàsim, el cor enumera un priamel que acaba amb un μακαρισμός. Són uns versos que m'agrada remembrar força sovint. Són com un catàleg de felicitat humana, una benaurança que no queda tan lluny de la felicitat divina. Per a un comentari complet em remeto a les p. 182 ss. de l'edició d'Eric R. Dodds, ara només em vaga de reproduir el passatge:
Εὐδαίμων μὲν ὃς ἐκ θαλάσσας
ἔφυγε χεῖμα, λιμένα δ'ἔκιχεν·
εὐδαίμων δ'ὃς ὕπερθε μόχθων
ἐγένεθ'· ἑτέρᾳ δ'ἕτερος ἕτερον
ὄλβῳ καὶ δυνάμει παρῆλθεν.
μυρίαι δ'ἔτι μυρίοις
εἰσὶν ἐλπίδες· αἱ μὲν
τελευτῶσιν ἐν ὄλβῳ
βροτοῖς, αἳ δ'ἀπήβησαν·
τὸ δὲ κατ'ἦμαρ ὅτῳ βίοτος
εὐδαίμων, μακαρίζω.

[Ditxós el qui s'ha salvat d'una tempesta del mar i ha arribat a port. Ditxós el qui supera les penalitats.
De manera diferent l'un depassa l'altre en felicitat i poder. I encara queden milers d'esperances per a milers d'homes: les unes acaben tornant-se felicitat per als moridors, d'altres es perden. Aquell que viu ditxós cada dia el tinc per benaurat.]
Nota al text: amb la majoria d'editors mantinc ἑτέρᾳ en lloc de ἕτερα, que proposa Elmsley al v. 905. Com sigui, em sembla preciós el políptoton i joc de paraules. Nota sobre la traducció: fantàstica em sembla la traducció de la peça que ha editat el prof. Alfonso Martínez Díez a Ediciones Clásicas, en un castellà per a sucar-hi pa...


3 comentaris:

jcatala ha dit...

Amb tot el que saps em pregunte de vegades què hi fas a l'institut.
Vaig veure "les Bacants" a València, fa molts, molts anys. Ovidi Montlor era el fill de Sèmele. Va ser apotòsic.

jcatala ha dit...

Ho lamente, pots rectificar per mi el que he espifiat volent escriure "apoteòsic". (Copie al meu blog incipient eixe vers d'Eurípides...)Gràcies.

ramon torne ha dit...

Josep,

moltes gràcies novament. Sí, són uns versos enigmàtics: què hi fan enmig d'una tragèdia com aquesta? I, a més a més, quan s'acosta l'escena més terrible... Eurípides sempre ha estat contradictori!