diumenge, 9 de setembre de 2007

Significat del cor en el teatre grec


Manllevo unes reflexions de Cristián Carandell (del seu pròleg a Aristòfanes, Lisístrata, Barcelona, Institut del Teatre, 2ª ed. 2000, pp. 12-13) que em semblen molt escaients per a fer veure que els gèneres dramàtics --tragèdia i comèdia-- tenen una implicació directa amb la societat atemporal que representa la polis grega.

Si encara avui, en ple segle XXI, algú s'atreveix a dir que els grecs "desconnecten" del món o que la seva literatura no és "literatura de consum", aut similia... em sembla que desconeix en què es fonamenta un element bàsic que defineix el personatge més controvertit de les diferents peces teatrals.
"(...) La comunitat està representada pel cor. El cor és el nucli d'on neix el teatre, tan aviat com hi destaca la figura de l'actor, fent possible el diàleg. Aquest pas decisiu té lloc a mitjan segle VI a.C. En la ràpida evolució que segueix, la potenciació de l'element dramàtic comporta una disminució de la importància del cor. Però fins i tot quan el seu paper queda reduït a una mera presència residual, el cor sempre subratlla la dimensió comunitària , i no pas exclusivament individual, del drama. L'individualisme grec, en efecte, per més gran volada que prengui, no arriba mai a tallar completament els vincles que uneixen l'home amb el seu entorn. A la tragèdia, pel seu caràcter, el cor es converteix en una entitat abstracta. A la comèdia, en canvi, conserva tota la seva vitalitat, perquè representa una comunitat concreta. L'agon, la confrontació dels contraris --l'element estructural bàsic del teatre--, es concentra dramàticament en l'individu, però de fet l'autèntic protagonista és el cor. (...) L'atomització moderna ens impedeix comprendre a fons aquesta dimensió comunitària del teatre clàssic. Amb tot, el cor de la comèdia té tant de relleu, és tan viu i expressiu que conserva intacte tot el seu poder de fascinació."