Literatura universal?

Lluny de mi la polèmica o l'afany per quedar per damunt dels altres: μήτε μοι μέλι μήτε μέλισσα —diu Safo (fr. 167 V.). No entro a fer safareig per les queixes del professorat català per les PAU de Llatí d'enguany: els blogs de l'Associació de professors de clàssiques o el de Sebastià Giralt ja ho han assenyalat (aquest segon inclou una còpia de l'examen i suposo que cadascú podrà jutjar si s'escau al nivell de llatí d'un alumne amb dos cursos de tres hores setmanals, que és el que a Catalunya tenim legislat), fins i tot hi ha alguna carta al diari prou eloqüent. La situació no m'acaba de fer goig. Amb la implantació de la Loe a Catalunya, els IES on només hi hagi un professor de clàssiques no poden impartir la Cultura clàssica a 3r, el Llatí de 4t, el Grec i el Llatí de Batxillerat si no és traspassant unes hores d'escreix a altres professors o eliminant el Grec del Batxillerat. Convendria que no passi desapercebut que la normativa per al curs 2008-09 permet que la Cultura clàssica de 3r perpetuï la inòpia a què ens tenia acostumats la Logse perquè l'assignació mínima per aquesta matèria és de 35 hores (apartat 12.16.1). Naturalment, en la Literatura universal, ni pensar-hi. De fet, les lectures prescriptives fins al 2010 són: Bédier, Akhmàtova, Shakespeare, Goethe, Flaubert i Kafka. Per què no s'esmenta cap autor clàssic grec o romà? Quins criteris s'han fet servir per a establir aquest canon? Qui ha estat consultat —si és que s'ha de consultar algú? (Aquí hi ha un blog amb llibres potser més encertats.) Dubto que s'equivoqués Josep Vives, prologant la traducció de Joan Crexells, quan va escriure sobre l'Apologia de Sòcrates de Plató que «és, sens dubte, una de les peces més valuoses de tota la literatura universal». (Deixo altres exemples per l'estil, els catalans no maregem la perdiu: abans pau que justícia...) Totes les matèries de batxillerat tenen un coordinador (adjudat per diferents sotscoordinadors): i de la Literatura Universal qui se'n cuida? Vés per on, la literatura grega, que va ser la més universalitzada, de la que han begut totes les altres i que les ha informades... no forma part de les lectures prescriptives. Cal dir res de la literatura bizantina? I de la literatura romana? I de les lletres llatines que s'han conreat en tants països tants segles? I qui sap si, per bé que que les coses funcionin així, algun dia tot acabarà resolent-se feliçment. Costa de creure, però em diu un amic que el següent vídeo sembla demostrar-ho: