Honor i noblesa a la Ilíada i a la Chanson de Roland

Rebo de la Mònica Flores, alumna d'Humanitats a la UOC i coordinadora del Fòrum Grècia, un treball exquisit amb comparacions sobre la Ilíada i a la Chanson de Roland del qual no se'n pot perdre ni una engruna. Reprodueixo aquí algunes idees i dades que recull sobre el kléos com a leit-motiv de l'epopeia:

La Chanson de Roland i la Ilíada són relats que centren la seva temàtica en els herois: són nobles que volen reivindicar el reconeixement públic del seu honor. De fet, és aquest un tret predominant en la cultura grega, la qual gira al voltant de conceptes com la competitivitat, l’excel·lència física i moral, el triomf, l’honor, l’estimació, el reconeixement i la lloança pública de la victòria. Es pot afirmar que si existeix un concepte que defineix la societat grega per sobre d’uns altres és el de l’agon, la competició. «L’ideal que s’estén a tots els ordres de la vida, és “ser el millor i distingir-se dels altres”. La recompensa no és tan sols el botí o el premi, sinó l’aristeia, l’excel·lència física i intel·lectual, i la glòria, el reconeixement públic, la fama que concedeix la immortalitat» (1).

De fet, aquest reconeixement públic de l’honor que representa el botí és la gènesi que donarà lloc al tràgic desenllaç que narra la Ilíada: Aquil·les, el millor guerrer dels aqueus, i Agamèmnon, rei de Micenes i cap suprem de tots els aqueus, s’enfronten per la pèrdua dels seus símbols d’honor, les noies Briseida i Criseida, respectivament, les quals són part del botí d’unes operacions de pillatge. Per a Aquil·les resulta insofrible que Briseida quedi en poder d’Agamèmnon i aquest fet provoca el seu enuig:

“Però això ni t’importa ni te’n preocupes. I ara m’amenaces que tu mateix m’arrabassaràs la recompensa per la qual em vaig escarrassar i que els fills dels aqueus em van atorgar. Per cert, jo mai no he obtingut una retribució semblant a la teva, cada vegada que els aqueus han saquejat una ciutat ben poblada dels troians. Ara bé, la part més compromesa de la guerra va a càrrec dels meus braços (...) Ara me’n vaig a Ftia, perquè és molt millor retornar a casa amb les naus encorbades. Mentre aquí sóc deshonrat, no penso pas amuntegar-te fortuna i riquesa” Ilíada, cant I, vs. 150 - 171 (trad. J. Alberich)

Pel que fa a la societat medieval que es desenvolupà segles després, la supèrbia i l’orgull són els dos ressorts que mouen la noblesa. De fet, J. Huizinga (2) considera que l’ideal aristocràtic medieval s’ajusta a la definició que Burkhardt donà del sentiment renaixentista de l’honor: “Este sentimiento de honor es compatible con un egoismo y grandes vicios y es capaz de enormes errores; pero también puede adherirse a él todo lo que haya quedado de noble en una personalidad, y sacar de esta fuente nuevas fuerzas”. En aquest sentit, la Chanson de Roland està plena de crides al manteniment del bon nom i de l’orgull per mantenir l’honor intacte (3):

“Or guart chascuns que granz colps i empleit

que malvaisecançun de nus chantet ne seit.”

Roland, vs. 1013 – 14

“Melz voeill murir que huntage me venget.”

Roland, v. 1091

Així mateix, la defensa d’aquest honor condueix Aquil·les i Roland a cometre greus errors que perjudiquen els seus: Aquil·les es retira de la batalla, fet que comportarà que els aqueus perdin davant dels troians, fins que un cop assabentat de la mort de Pàtrocle, Aquil·les decideix tornar a la lluita. Pel que fa Roland, la seva negativa a tocar l’olifant provocarà el gran desastre de Roncesvalles, on els francs seran massacrats pels sarraïns.

(1) Tarrats Bou, F.; Sada Castillo, P.; Ramón Sariñena, E. (Coords.) Reflexos d’Apol·lo. Esport i arqueologia a la Mediterrània Antiga. Guia de l’exposició, Tarragona, Museu Nacional Arqeuològic de Tarragona, 2006, pàg. 8.

(2) Huizinga, J., El otoño de la Edad Media, Madrid, Ed. Alianza Editorial, 2004, pàg. 90.

(3) Wistar Comfort, W. "The carácter types in the old french chanson de geste", Modern Language Association of America, vol. XXI/2, 1906, pàgs. 279–434.