dijous, 29 d’abril de 2010

Tots som iguals

Tot manllevant el títol del post a Josep Maria Espinàs, suposo que a hores d'ara ja ha arribat a molts centres la Resolució de previsions de càlcul de plantilles que la Generalitat de Catalunya ha previst per al curs 2010-2011. Si hi doneu un breu cop d'ull us adonareu que la fusió d'especialitats de cultura clàssica, llatí i grec en una de sola, cultura clàssica, és ja un fet rubricat. Com sol ser habitual en la gent instal·lada a Via Augusta 202, i pel que he pogut indagar, les consultes per a demanar el parer als afectats han estat nul·les. Com que el professor del pijama de ratlles no sap si ara ensenyarà Grec i/o Llatí o el que mani el director de torn, el Departament que vetlla per l'Educació del país ha decidit fer els comptes de manera ben pedagògica: tothom serveix per a tot. Si la cosa resulta tenir èxit (que el tindrà, esclar) potser unificaran també éls professors de català, castellà, anglès i francès en un sol pack: aleshores no direm que no s'ensenya llengua, sinó qualsevol llengua. I també caldria veure què diu la fàbrica de Tronxos (pace Mn. Ballarín) i com s'ho fan per a mantenir departaments universitaris i especialitats que no han de tenir res a veure amb les barreges contra natura que es produeixen en el si dels IES de Catalunya. El següent pas no serà també unificar els concursos d'oposicions, de trasllats.... si aquests últims arriben a convocar-se? De fet la convocatòria a càtedres d'enguany contemplava l'especialitat de Cultura clàssica a més de les de Grec i de Llatí.

 πάντῃ δ'ἀθανάτων ἀφανὴς νόος ἀνθρώποισιν
De tota manera, el pensament dels déus és invisible als homes (Soló fr. 17 W.)

2 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Tot i que jo treballo a Primària, sento alguns neguits paral·lels (o iguals). No pinta massa bé tot plegat, i caldrà estar atents. Segurament estic preocupat dues vegades: una per l'educació pública en sí i l'altra perquè sóc mestre, però interí.
I potser hi ha una tercera raó: la llei catalana és la primera pactada entre PSC i CiU, i la primera mostra genuïna del què pot voler dir la sociovergència. Un mal auguri. Ara ja tant li fa si guanyen els bons o els tontos.

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Tens tota la raó, Lluís. I possiblement encara no s'hagi destapat del la caixa dels perfums...