dimarts, 15 de novembre de 2011

Contra Eurípides

La Introducció de Joan Crexells a l'Apologia de Sòcrates de Plató (FBM, 1931, p. 5 = Obra completa, vol. I, Barcelona, 1996, p. 609) fa unes consideracions sobre els atacs d'Aristòfanes contra el filòsof que, de retop, contenen una interessant referència a Eurípides:

L'altra víctima de la comèdia antiga, Eurípides, és posat sovint en relació amb Sòcrates. Àdhuc arriba a dir-se (cf. Granotes, 1094 i seg.) que la inferioritat d'Eurípides ha d'ésser atribuïda a la introducció de la dialèctica socràtica en les seves tragèdies, cosa que fa desaparèixer de l'art del tràgic τὰ μέγιστα. Aquesta persecució de la comèdia contra els dos grans homes, constant i cada cop més forta contra Eurípides, menys intensa i no sovintejada contra Sòcrates després del gran atac de Els Núvols, no havia de deixar de donar els seus fruits. Eurípides hagué d'abandonar Atenes.
Al meu parer, si Eurípides —tal com sembla afirmar Aristòfanes— inclou la dialèctica socràtica en les seves peces, això les fa encara més grans. El que disminueix potser sigui la càrrega dionisíaca; però mentre aquell ἀγών tràgic surt dignificat i més conforme a la raó, l'empenta irracional de la tragèdia i la seva pruïja rituals disminueixen. Com sigui, però, a les Granotes no hi sé veure (o no recordo haver vist) que la defensa del dionisisme tingui precisament aquest punt com a argument fort —sobretot enmig de la trencadissa de λήκυθοι.