diumenge, 28 d’octubre de 2012

Encara Plini el Vell

Apunto ara un altre comentari sobre la novel·la de Robert Harris, Pompeia (Eds. 62). El capítol "Diluculum" conté una citació de la Història Natural que, malgrat la seva profunditat, sembla acabar en un simple apunt i deixant pas a les tasques de l'almirall. No, aquell home, tot i el seu càrrec al capdavant de la flota, continuava pensant en una altra cosa. És que els prodigis de la terra són massa grans com per a fer-ne cas omís. La vida humana, en el seu continu degenerar, sempre ens sembla la cosa millor. I potser més si és breu.

Nat. Hist. VII, 50, 168: Natura vero nihil hominibus brevitate vitae praestitit melius. hebescunt sensus, membra torpent, praemoritur visus, auditus, incessus, dentes etiam ac ciborum instrumenta, et tamen vitae hoc tempus adnumeratur. 
«El millor regal que ha fet la naturalesa a l'home és la brevetat de la vida. Els sentits s'apaivaguen, les extremitats s'entumeixen, la vista, l'oïda, la capacitat de caminar i fins i tot les dents i els òrgans digestius moren abans que nosaltres i, malgrat tot, aquest període encara es considera part de la vida».

2 comentaris:

ANTONIO MARTÍN ORTIZ. ha dit...

Amic Ramon,

no em puc abstenir de citar aquí els famosos versos de l’Antígona de Sòfocles (332 ss):

Χορός

πολλὰ τὰ δεινὰ κοὐδὲν ἀνθρώπου δεινότερον πέλει.
τοῦτο καὶ πολιοῦ πέραν πόντου χειμερίῳ νότῳ
χωρεῖ, περιβρυχίοισιν
περῶν ὑπ᾽ οἴδμασιν.
θεῶν τε τὰν ὑπερτάταν, Γᾶν
ἄφθιτον, ἀκαμάταν, ἀποτρύεται
ἰλλομένων ἀρότρων ἔτος εἰς ἔτος
ἱππείῳ γένει πολεύων.

Sophocles. The Antigone of Sophocles. Edited with introduction and notes by Sir Richard Jebb. Sir Richard Jebb. Cambridge. Cambridge University Press. 1891.
The Annenberg CPB/Project provided support for entering this text.

T’envío una cordial salutació.
Antonio

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Moltes gràcies, Antonio. El famós estàsim sofocli és un himne difícilment superable cantant les proeses de l'home i de la civilització. Un cant ple d'optimisme!