dijous, 18 d’octubre de 2012

Machado «vita flumen»

Diu el poeta de Sevilla que era una cançó que cantava l'aigua mateixa mentre corria pont avall. Abans, però, la lírica grega ja hi va pouar i, segles més tard, a les lletres castellanes, Manrique hi tornava amb nova empenta. Els versos fan així:

          Apenas desamarrada
          la pobre barca, viajero, del árbol de la ribera,
          se canta: no somos nada.
          Donde acaba el pobre río la inmensa mar nos espera.

(A. Machado, Poesías completas, Madrid, Austral, 1984, p. 85)