dimecres, 1 de maig de 2013

Tucídides segons Riba


Tucídides fou l’únic gran historiador que produí Atenes. Nasqué no abans de l’any 460; pel seu pare era atenès; per la seva mare era d’origen traci i reial. Des del començament, intuí la transcendència de la guerra del Peloponnès i es proposà d’historiar-la; també volgué jugar-hi un paper, però tingué un fracàs i, condemnat a l’exili, romanguè vint anys fora d’Atenes. Conten que, essent jovenet, havia plorat sentint Heròdot llegir fragments de la seva història; però com a historiador, fou, certament, tot el contrari: no un simple narrador, sinó un pensador polític. Gens crèdul davant del meravellós, reuní i criticà els seus materials amb una escrupolositat científica i una imparcialitat que l’erigeixen en el primer dels historiadors moderns. Cercà les lleis de la història dins els fets mateixos, concentrant la seva atenció en els factors humans que immediatament els determinen. Per fer-ne veure el joc, recorre sovint a discursos, que posa en boca de representants dels partits en lluita. Hi és visible, com altrament en tota l’obra, la influència dels sofistes, Gòrgias en primer lloc, però tots els seus efectismes d’estil i de llenguatge, com totes les seves dureses, serveixen directament l’expressió d’un pensament apassionat, dens, lúcid, d’una actualitat perenne. 
[Carles Riba, Resum de literatura grega, Barcelona, 1937, p. 32-33]