dilluns, 25 de novembre de 2013

Defectes amb llarga tradició (no clàssica)

En el llibre IV de la Guerra de les Gàl·lies Juli Cèsar explica com va construir el famós pont per a passar a l'altra banda del Rin. (És una obra d'enginyeria que obre un documental, guanyador de dos premis Emy: Roma, la construcció d'un imperi.) Però una mica abans el nostre general relata l'atac per sorpresa dels germànics i, encara, una mica abans (BG IV, 5) comenta un punt del caràcter dels gals que invita el lector a pensar sobre els inconvenients de la xafarderia impenitent i crèdula en excès:
Est enim hōc Gallicae cōnsuētūdinis, utī et viātorēs etiam invītōs cōnsistere cōgant, et quid quisque eōrum dē quāque rē audierit aut cōgnōverit quaerant; et mercātōrēs in oppidīs vulgus circumsistat, quibusque ex regiōnibus veniant quāsque ibi rēs cōgnōverint prōnūntiāre cōgat. Hīs rēbus atque audītiōnibus permōtī dē summīs saepe rēbus cōnsilia ineunt, quōrum eōs in vestīgiō paenitēre necesse est, cum incertīs rūmōribus serviant et plērīque ad voluntātem eōrum ficta respondeant. 
Efectivament forma part del tarannà gal obligar a aturar-se els viatgers, fins i tot a desgrat seu, i preguntar-los què han sentit o sabut de qualsevol tema, i a les viles la multitud envolta els mercaders i els obliga a dir de quines regions vénen i quines notícies porten. Sovint, incitats pel que senten dir, prenen decisions sobre coses ben importants, decisions de les quals s'han de penedir ben aviat, perquè han cregut falsos rumors i perquè molts els han mentit dient-los el que volien sentir.  
[Trad. Bàrbara Matas, RBA La Magrana, Clàssics de Grècia i Roma núm. 19]