Τὸ γὰρ τὸν θάνατον δεδιέναι ... οὐδὲν ἄλλο ἐστὶν ἢ δοκεῖν σοφὸν εἶναι μὴ ὄντα.
“Témer la mort és pensar-se ésser savi sense ésser-ho”. (Pl. Apol. 29a, p. 28 FBM)
Podem creure que Epicur havia de prendre aquest màxima com a estendard? El savi epicuri no té por de la mort, no la coneix, no la sent [a partir d’aquest punt l’efecte corporal i sensorial esdevé decisiu]. No fóra assenyat ni prudent, per tant, el desassossec per res que hom no coneix. Contínuament Plató s’empara, tot al llarg d’aquest passatge, del verb ἰδεῖν; Epicur, per contra, pensarà en la manera d’esgarrapar un bri de pau a aquella λύπη suspesa damunt tots els moridors (ad Men. 124-125).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada