divendres, 27 de setembre del 2024

Llegint George Steiner

M'ha vingut a les mans un llibret d'aquest gran estudiós de la literatura i cultura europea. El títol, naturalment, no és casual, La idea d'Europa. I el fet és que, després de repassar el tòpic d'Atenes i Jerusalem, llegeixo un paràgraf esfereïdor. Steiner escriu:
«Som un bíped capaç d'un sadisme atroç, de ferocitat territorial, cobdícia, vulgaritat i abjecció de tota mena. La nostra inclinació a la massacre, a la superstició, al materialisme i a l'egoisme depredador amb prou feines ha canviat al llarg de a breu història de la nostra estada a la Terra. Tanmateix, aquest mamífer desgraciat i perillós ha desenvolupat tres activitats, addiccions o jocs, d'una grandesa del tot transcendents. Són la música, les matemàtiques i el pensament especulatiu (en el qual incloc la poesia, que es pot definit com la música del pensament). Colpidorament inútils, sovint profundament contràries a la intuïció, aquestes tres activitats són exclusives dels homes i les dones, i ens acosten com res a la intuïció metafòrica que efectivament hem estat creats a imatge i semblança de Déu.»

 Sobta, a primer cop d'ull, aquesta visió tan negativa de l'home i, al mateix temps, de la història que grosso modo els homes han protagonitzat. Però el que més angúnia fa és que l'homo eversor es nodreix de la matemàtica-música i del pensament abstracte, com si es tractés d'una mena d'arma espiritual que li garanteix, en la seva superioritat genètica, dur a terme qualsevol mal contra la humanitat mateixa. Podem imaginar que no és per casualitat que coincideixi el fet que, havent conreat «les humanitats», aquests mateixos hagin esdevingut enemics de la humanitat?