Record de Marcial

Cal·ligrafia xinesa - Hawwa (UOC)


No resulta fàcil per mi escriure sobre aquest poeta amb còmoda admiració. Com sigui que Marcial es mostra un gran observador del comportament dels homes, deforma i exagera el seu capteniment amb el seu estil atrevit, força vegades procaç i brut. Però també es mostra un gran amant de la vida retirada i de la tranquil·litat que el camp li proporciona; aleshores no amaga la felicitat que sent quan s’hi troba.

Torno, però, al seu estil. Segons Boissier es tracta d’un dels escriptors més senzills i naturals que ens queda de la literatura llatina. Original i pintoresc en les metàfores i els detalls, ressalta per la seva senzillesa, naturalitat i concisió.

Novament sobre la "la vida retirada". En ell llibre I, l'epigrama 49 parla de la seva Bílbilis natal amb agradable complaença i adreça bons consells a un amic seu, de manera semblant al “beatus ille” d’Horaci. En aquesta web trobareu el text llatí. Aquí us en deixo només la traducció, que gairebé reprodueix la de Miquel Dolç, de la Fundació Bernat Metge:

Baró digne de lloança pels pobles celtibers i glòria de la nostra Hispània, Licinià, vas a veure l’alta Bílbilis, famosa pels seus cavalls i per les seves armes, i el Caius de front nevat i el sagrat Vadavero de cims dentats i el boscatge deliciós del plaent Boterdus, on es debilita la fecunda Pomona. Et banyaràs a les aigües tranquil·les del tebi Congedus i als llacs quiets, sojorn de les Nimfes; i si se t’hi afebleix el teu cos, el vigoritzaràs en el breu corrent del Salo, que trempa el ferro. Allí, Voberca proveirà ella mateixa la teva taula de la salvatgina, que podràs caçar sense gairebé allunyar-te’n. Esmorteiràs l’ardor dels teus estius serens amb el Tagus aurífer, emparant-te amb l’ombra dels seus arbres; apagaran la teva set ardent la glaçada Dercenna i Nuta, més freda que el mateix gel. Però quan el blanc desembre i l’hivern desembridat deixin sentir els bramuls de la tramuntana, tornaràs a les costes assolellades de Tarragona i a la teva benvolguda Laletània. Allí caçaràs daines preses en prims filats i senglars nascuts a les teves terres; dalt d’un cavall inlassable donaràs l’encalç a la llebre astuta, deixant al masover la caça de cérvols. La llenya del bosc veí baixarà fins al teu mateix fogar, voltat de sutzes fills d’esclaus. Cridaràs de prop el caçador i, cedint a la teva invitació, s’entaularà amb tu. Res ja de calçat amb llunetes, res de toga i de vestits olorosos de múrex; lluny l’odiós empleat de Libúrnia, el client sempre grèmola, les vídues exigents. No trencarà cap reu esgrogueït el teu son, ans dormiràs tot el matí. Compri un altre l’aplaudiment pompós i esbojarrat; tu compadeix-te dels qui es creuen feliços, i frueix humilment dels plaers veritables, mentre es fa aplaudir el teu amic Sura. Sense blasme pot reclamar per a una vida veritable la resta dels dies, quan la fama ha assolit suficients mèrits.

[Caius: el Moncayo ‖ Vadavero: probablement la serra del Madero ‖ Boterdus: l’horta de Campiel ‖ Pomona: deessa dels arbres fruiters ‖ Congedus: fonts termals de l’actual Alhama (entre els romans eren conegudes com ‘aquae Bilbilitanae’) ‖ Salo: el Jalón actual ‖ Voberca: avui Bubierca ‖ Tagus: el Taguña (?)‖ Dercenna i Nuta: fonts desconegudes ‖Laletània: la costa de Tarragona ‖ “llunetes”: calçat guarnit d’una lluneta d’argent ‖ Libúrnia: els agutzils solien ser oriünds de Libúrnia (Croàcia)‖ L. Licini Sura, amic de Trajà, tres vegades cònsol, erigí l’arc de Barà.]

Serà per aquests poemes. Sí, ho vull creure. Quan Plini va tenir coneixement de la seva mort va escriure aquest comentari en una carta seva:

M’acabo d’assabentar que Valeri Marcial ha mort i bé que ho sento. Era un home enginyós, agut, picant i escrivia amb molta fel i sal, però també amb tendresa... Ell em va donar tot el que va poder i m’hauria donat més coses si hagués pogut però, quina cosa millor pot donar-se a un home que la glòria, la lloança i l'eternitat? No serà etern el que va escriure, potser no ho serà, però ell ho va escriure com si ho fos. Adéu.