La mort no és un mal?

"Εἰ γὰρ ὤφελον, ὦ Κρίτων, οἷοί τ᾽ εἶναι οἱ πολλοὶ τὰ μέγιστα κακὰ ἐργάζεσθαι, ἵνα οἷοί τ᾽ ἦσαν καὶ ἀγαθὰ τὰ μέγιστα, καὶ καλῶς ἂν εἶχεν."

"Perquè tant de bo, Critó, la gran majoria del poble fossin capaços de dur a terme els mals més grans, per tal que fossin capaços de realitzar també els béns més grans: fins i tot en aquest cas això estaria bé."

(Plató, Critó, 44 d)

Tot i treure la frase de context (Plató/Sòcrates es refereix en aquesta intervenció seva a la desorientació que aleshores vivia el poble atenès) força vegades he pensat en això mateix: quan hom és capaç de molt, aquest “molt” desgraciadament no se sol considerar ni pel bé ni pel seu contrari. És una capacitat d’assolir grans objectius o grans extrems. Aquests extrems poden arribar a anul·lar la frontera entre el bé i el mal, d'una vida digna o miserable, fins i tot de la vida mateixa i la mort. Talment, aquest epigrama ple d’ironia n’és testimoni:

"Μάνης οὗτος ἀνὴρ ἦν ζῶν ποτε· νῦν δὲ τεθνηκὼς
ἶσον Δαρείῳ τῷ Μεγάλῳ δύναται."

"Aquest home, quan vivia, era Manes. Però ara, un cop mort, té el mateix poder que Darios el Gran."

(Antologia Grega, VII, 538)

Postscriptum: us recomano vivament www.mikrosapoplous.gr on podeu baixar una gran quantitat de textos grecs en format unicode preparats ja en documents de Word.