1. Si algú preguntava perquè l’Odissea és una novel·la, podrà servir aquesta resposta de Luis Alberto de Cuenca (El héroe y sus máscaras, Madrid, ed. Mondadori, 1991, p. 73):
“todas las novelas del mundo en las que pasan cosas, cuyos personajes viajan y regresan, matan y mueren, odian, hacen el amor y preguntan, imaginan y traicionan, son la Odisea. Ulises u Odiseo, su protagonista, se hizo llamar Nadie para escapar de Polifemo, y no hay que ser un lince para darse cuenta de que ese Nadie es Todos, de que en su historia se refleja la historia del héroe de entonces, de ahora y de mañana, de que su relato es todos los relatos y su sueño todos los sueños”.2. Però l’Odissea és també un folk-tale —així la va qualificar Denys Page en el seu llibre The homeric Odyssey, Oxford, OUP, 1955— que hom pot trobar en diferents llocs i èpoques. L’heroi (normalment d’origen noble) ha estat molts anys fora de casa seva; la seva esposa és assetjada per uns pretendents cobejosos; el seu fill ha sortit a cercar-lo; després de moltes peripècies torna a la
pàtria, salva la seva muller, mata els pretendents a l’últim moment, verifica la seva autenticitat amb uns senyals secrets... I aquest és, en breus mots, el tema de l’Odissea! A més a més, en la trama principal s’han inserit altres folk-tales —que possiblement no tenien res a veure amb el tema originari— com la trobada amb Circe o l’aventura amb el gegant Polifem. Un dels germans Grimm, Wilhelm Grimm, va estudiar aquesta darrera història en el seu llibre Die Sage von Polyphem, Berlín 1857: aquest tema es troba en contes universals, Weltmärchen, que tenen com a únic fil conductor la concatenació d’aventures al voltant d’un sol personatge, “l’heroi”.
2 comentaris:
En primer lloc: moltes felicitats pel dia del teu sant, encara que una mica tard.
Si El Quijote va ser l'origen de la novel·la moderna, L'Odisea ho és de tota forma de relatar. A més, Odisseu és un arquetip de l'existència humana, como ho posa de manifest J. Choza en el seu llibre "Ulises un arquetipo de la existencia humana" (Ariel, 1996).
Una forta abrçada.
Carlos Goñi
Moltes gràcies, Carlos.
El llibre dels germans Chozas està escrit des d'un punt de vista "psicològic". I potser han volgut universalitzar massa, no? De vegades em ve pensar cada època ha volgut extreure (i trobar) coses d'aquest personatge, però sempre les que ha convingut o interessat... EL mite es torna multiforme i s'enriqueix més del que en un principi hom hauria imaginat. O exagero?
Publica un comentari a l'entrada