Novament Asclepíades

Jordi Cornudella ens ofereix a El germà de Catul i més coses (1997) una traducció amplificada d'un epigrama d'Asclepíades de Samos recollit a l'Antologia Palatina (V, 85; cf. Page, Epigrammata Graeca 970). Ell mateix ho diu en una nota explicativa en la p. 71 del seu llibre (tot i que caldrà rectificar la nota V, 84). El model diu:

Φείδῃ παρϑενίης. καὶ τί πλέον; οὐ γὰρ ἐς Ἅιδην
ἐλϑοῦσ' εὑρήσεις τὸν φιλέοντα, κόρη.
ἐν ζωοῖσι τὰ τερπνὰ τὰ Κύπριδος· ἐν δ' Ἀχέροντι
ὀστέα καὶ σποδιή, παρϑένε, κεισόμεϑα.

La versió de Jordi Cornudella, en tres dístics —no en dos, com a l'original—perfectament apamats, fa així:

L'argument d'Asclepíades

T'entestes a ser verge. Ai, nena! A l'altre món
no hi trobaràs qui t'ompli d'amor tendre.
De Cipris els fruits dolços només per això són:
perquè mentre vivim els vulguem pendre—
abans anem a jeure, oh verge, a l'Aqueront,
ossos amb ossos, cendra sobre cendra.

En llegir un post recent del blog de Gabriel Laguna, There is no sex life in the grave (II), aprenc que Andrew Lang ja va fer, el 1888, una traducció també en sis versos d'aquest poema i que reprodueixo seguidament:

To a girl

Believe me, love, it is not good
To hoard a mortal maidenhood;
In Hades thou wilt never find,
Maiden, a lover to thy mind;
Love’s for the living! presently
Ashes and dust in death are we.

Com sigui, la ironia que impregna la versió del Cornudella li atorga, al meu entendre, una gràcia i un atractiu més en consonància amb l'original grec (per exemple amb el doble sentit de jeure o amb les al·literacions del darrer vers o / e / a). A més, intenta reproduir l'hexàmetre-pentàmetre amb un alexandrí i un decasíl·lab: curiós dístic. M'atreviria a dir, fins i tot, que si tenia in mente la versió de Lang, aquesta ha estat millorada. O no?