Non exiguum temporis habemus, sed multum perdidimus. Satis longa uita et in maximarum rerum consummationem large data est, si tota bene collocaretur; sed ubi per luxum ac neglegentiam diffluit, ubi nulli bonae rei impenditur, ultima demum necessitate cogente, quam ire non intelleximus transisse sentimus. Ita est: non accipimus breuem uitam sed fecimus, nec inopes eius sed prodigi sumus. Sicut amplae et regiae opes, ubi ad malum dominum peruenerunt, momento dissipantur, at quamuis modicae, si bono custodi traditae sunt, usu crescunt: ita aetas nostra bene disponenti multum patet.
Sèneca, De la brevetat de la vida I,1 [3-4]
No és que disposem de poc temps, sinó que en perdem molt. La vida és suficientment llarga com per fer coses grans si l’emprem com cal. Però qui perd el temps en foteses, qui no fa res de bo, sent quan arriba la darrera hora inevitable, que la vida li ha fugit sense adonar-se'n mentre estava fent via. És així: no ens ha estat donada una vida breu, sinó que fem que ho sigui, i no som pobres de temps sinó que el malbaratem. Passa igual que aquells que han aconseguit grans riqueses, però que no són assenyats: tot se’ls esmuny en un instant. Si aquestes riqueses, encara que no siguin gaires, arriben a mans d'un bon administrador, creixeran quan les farà servir. De la mateixa manera, la nostra vida és prou llarga per a qui la fa servir com cal.
1 comentari:
Moltes gràcies pel "post". Si hom esmerça el temps en coses útils, per a un mateix i/o per a tothom, i encara que només ho siguin a la llarga o indirectament, es pot divertir tant o més que si el dedica a mirar-se el melic. Tampoc és que la cosa tingui cap altre secret.
Toni
Publica un comentari a l'entrada