Gòrgias: existir i persuadir

De fa un temps penso en un article de Jacqueline de Romilly, Gorgias et le pouvoir de la poésie mentre llegia uns comentaris que em fa arribar l'amiga Beatriz Hernáez i que ajuden a veure com els sofistes conjugaven la seva ideologia relativista (i utilitatrista) amb el poder de la paraula. Aquests són alguns dels seus paràgrafs, crec que encertats:

Gorgias és famós per un fragment del seu Sobre tractat el no ser (o Sobre la naturalesa). En disposa en ordre a tres coses capitals: “primera, que res no existeix; segona, que encara que existeixi, és incomprensible per a l'home, i tercera, que encara que sigui comprensible, certament és incomunicable i inexplicable al veí". És un pas del relativisme al nihilisme, malgrat l’opinió de Marrou: “Això és magnificar deliberadament l’abast dels textos, que han de ser interpretats, ben al contrari, en llur sentit més superficial: ni Protàgoras ni Gòrgias pretenen aclarir una doctrina, sinó simplement formular regles d’ordre pràctica; no ensenyen als seus alumnes cap veritat sobre l’ésser o sobre l’home, sinó només la facultat de tenir sempre raó, en qualsevol circumstància”. I així, la retòrica gorgiana resideix en el concepte de persuasió, que combina dues teories, la de l'engany, il·lusió o seducció de la poesia, apáte, i la de l'eloqüència com a persuasió, peithó. La poesia i la paraula, per a Gorgias pot generar una certa alteració anímica, una transposició que és preferible a la normalitat. Ell diu: “el qui enganya és més just que aquell que no enganya, i l'enganyat és més savi que el no enganyat”. El poder de la paraula s'assimila al dels fàrmacs administrats per la medicina: "doncs així com uns dels remeis expulsen del cos uns humors i altres d'altres, i uns calmen la malaltia i d'altres la vida, així també, de les paraules, les unes van a afligir, d'altres van a alegrar, d'altres van a espantar, d'altres van a transportar els oients cap al valor i d'altres, amb certa dolenta persuasió van a remeiar i van a encantar l’esperit". Engany i persuasió, constitueixen la força del lógos, la seva capacitat d’atreure l'ànima cap a l'acció. De Gòrgias es conserven dos discursos fonamentals, la Defensa de Palamedes i l’Encomi d’Hèlena, en els quals es pot veure un estil que funciona amb les antítesis típiques del discurs de l’època, juga amb l’ús de sentències i recorre a la repetició, conrea la tècnica dels períodes, la tècnica de la repetició d’unitats mètriques, rítmiques, i mobilitza tots els recursos de la tradició --inclosa la poesia-- que intenta naturalitzar dins de la prosa per fer més eficaç i més poderós el discurs.

Creta, març 2008