Tirant lo Blanc: militia amoris

A tots els membres valencians
(professors i alumnes) de Chiron.

L'amic Joan Josep Campos Martín m'ha fet arribar uns extractes del tòpic de la militia amoris que es troben en alguns passatges del Tirant i que reprodueixo aquí. (Les pàgines fan referència a l'edició publicada per Eliseu Climent ed., València 2005.)

“- Senyor capità, molt content estic de com començà la cosa, encara que no se com s’acabarà. Ara bé, com a valent cavaller que sou, quan estigueu amb ella tingueu ànim, mostreu-vos coratjós davant donzella que no porta armes ofensives i expresseu-li les vostres passions ardentment. Arriba... amb passos suaus, entraren dins la cambra de la princesa amb l’esperança de la victòria.” (Pàg. 229)

“... Estefania havia estès els seus braços i havia lliurat les armes, encara que digué: «Vés-te’n cruel i amb poc amor, perquè no tens pietat ni misericòrdia de les donzelles fins que els has violat la castedat..»”. (Pàg. 332)

“- Na núvia, com esteu que ara no crideu ni dieu res? Em sembla que ja us ha passat el dolor i la pressa de la batalla.” (Pàg. 391).

“Deixem el mal de banda i fem el que cal, que els remeis vindran per si sols: sé que no farem res si no s’hi mescla un poc de força. .... I de la mateixa manera que sou valentíssim i virtuós en el camp [de batalla], cal que ho sigueu també al llit. Aquest camí és el més ràpid per atènyer la cosa desitjada . Si vosaltres en sabeu cap altre de millor, digueu-m’ho.” (Pàg. 398)

“Quan estic en una cruel batalla i tinc un enemic mortal en terra a punt de llevar-li la vida i em demana mercè, el perdone. ... Quan més estalviaré a la meva senyora l’últim dany que a les dones més els plau guardar?”. (Pàg. 405)

“- Tirant, Tirant, mai sereu temut en batalla si en amar dona o donzella no hi mescleu un poquet de força... aneu a la seua cambra i giteu-vos al llit quan ella estiga nua, o en camisa, i feriu valentament perquè entre amics no cal tovalla. Però si no ho feu així, no vull formar part de la vostra batllia, perquè jo sé que molts cavallers, per tenir les mans presses i valentes, han obtingut de les seves enamorades honor glòria i fama.” (Pàg. 405)

“Quan arribaren els metges, li tocaren el pols i li’l trobaren que el tenia molt alterat, perquè esperava entrar en lliça de camp clos amb cavaller jove i dubtava de la perillosa batalla. El metges li aconsellaren que prengués uns pocs canyamons confitats amb un got de malvasia i així podria dormir bé. Ella respongué: - Pense que dormiré ben poc a causa del mal que sent i que encara reposaré menys, perquè segons em sent, crec que cercaré tots els racons del llit.” (Pàg. 444)