dissabte, 12 de juliol del 2008

Llatí + aprop

Agraeixo el link a la Mònica Miró i, bocabadat, llegeixo el titular del diari de Vicent Partal: El llatí, una llengua no tan morta. I seguidament veig que s'endinsa en la web del Vaticà, Ephemeris, Nuntii latini i la SCL. Bé, moltes gràcies, ja era hora que els mass media diguessin alguna cosa bona sobre el llatí. De fet, el mateix diari, precisament un dia de Nadal va posar la notícia del web AKWN.

Volia remarcar només com és molt possible (fins i tot aconsellable) que la didàctica del Llatí a 4t d'ESO sigui a través d'un mètode actiu, com el de Hans Orberg, que està tenint força èxit entre els chironians segons sembla. El curs inicial (4t ESO / 1r Batxillerat) ja és a la venda i sembla que té èxit. Hi trobo a faltar, però, informació que altres llibres de text, com el que ha preparat l'amic Martí Duran, inclouen: la cultura i la història, exercicis d'etimologia, una antologia de textos traduïda, fins i tot la vigència del cinema!

Com sigui, ja fa temps que sabem que les classes de llatí no són gens avorrides. Més encara, si del que es tractava és de parlar en llatí!



(Nota: cal tenir els altaveus "on". I si voleu més exemples podeu veure'ls aquí.)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Amb mètodes tan eficients com no van a desenvolupar les capacitats d'anàlisi i síntesi?
Això no és tenir el llatí ben a prop.
Sembla que compartim punts de vista semblants i dubte que pugues acollir de bon grat esta mena d'aproximació comunicativa.

Ramon Torné Teixidó ha dit...

No et falta raó i sempre he pensat que el professor hi fa més que ningú altre! Aprendre llatí és molt més que una capacitat comunicativa, d'anàlisi i síntesi.

Martí Duran ha dit...

Benvolgut Ramon,

El llibre que es ven més a Catalunya, per al llatí de 4t, és el de Castellnou. A Espanya és Anaya. També es venen molt Santillana i Edebé.

El nostre de Casals ha tingut poca difusió, però l'han agafat força allí on ha arribat.

Tots els mètodes estan bé, i amb tots es pot aprendre llatí. El manual d'Orberg, al meu modest entendre, és inadequat per als nostres alumnes, que volen textos curts, ràpids i amb resultat immediat. Llargues històries en llatí, que van seguint i cal tractar en diversos dies de classe (dissortadament) desmotiven. Penso, vaja.

m

Ramon Torné Teixidó ha dit...

La veritat és que per al manual d'Orberg caldria sis hores de classe de llatí a la setmana. És un mètode molt extens i que, si es fa cada lliçó al complet, avançarem molt poc.

El problema principal està en aquells alumnes que no faran ja mai més llatí: què han de saber, doncs? Crec que el component cultural és important en aquest aspecte. I és un punt molt fluix de l'Orberg. En el meu cas, serà, molt segurament, un llibre de suport. De moment no tinc pensat fer-lo servir com a llibre base.