Qui és per a mi Safo

Safo ha estat per mi motiu de nombrosos interrogants i lectures més o menys sovintejades. Va començar com un tema d’estudi, després passà a ser un tema d’exposició durant els cursos de llicenciatura, va ser motiu de recerca sobre la tradició clàssica, referent obligat per a copsar les relacions entre vida, pensament i literatura a Grècia, una lectura inconstant i de vegades volgudament més fragmentària del que ja es configura en les seves romanalles, ha estat des de sempre un refugi per a assaborir mots més «suaus» (pel dialecte!) i tendres (en el seu missatge), també un repte per a exercir pràctiques de filologia formal (per exemple estudiant mètrica i cavil·lant sobre integracions en papirs). Puc ben dir que Safo m’ha acompanyat força anys i que a cada lectura continua dient-me coses noves.


Fr. 105a Lobel Page

οἶον τὸ γλυκύμαλον ἐρεύθεται ἄκρωι ἐπ᾽ ὔσδωι,
ἄκρον ἐπ᾽ ἀκροτάτωι, λελάθοντο δὲ μαλοδρόπηες·
οὐ μὰν ἐκλελάθοντ᾽, ἀλλ᾽ οὐκ ἐδύναντ᾽ ἐπίκεσθαι

talment com la poma delitosa vermelleja dalt de la branca,
al capdamunt de tot, i els qui collien pomes la van oblidar
—no, no l’oblidaren, que no hi pugueren arribar