Una vaga contra la LEC

No veig que entre la blogosfera chironiana es parli gaire d’una vaga de professors convocada per al dia 13 de novembre. Com que el silenci es pot interpretar de moltes maneres, adjunto un recull d’aspectes de la nova Llei d'Educació de Catalunya, la LEC, que em semblen greus (per no dir molt greus). Davant d’aquesta llei i convocatòria de vaga cadascú que faci el que vegi més adient, però si ara ningú no fa res després que no es queixi.

a) Segons la LEC estarem obligats a impartir qualsevol matèria que ens manin, sense respectar el caràcter d’especialista (l’invent s’anomena polivalència curricular; vegeu arts. 57.1, 76.5 de la LEC). És igual si tenim o no la formació escaient. Això vol dir, parlant en plata, que l’associació de professors de clàssiques quedarà com una “associació d’amics” i prou: serà una associació totalment inútil per a reclamar res a la Generalitat. Insisteixo: tant l'associació de clàssiques de Catalunya com les altres, siguin d'on siguin i al nivell que sigui.

b) Cada centre tindrà un currículum diferent, de manera que es podran impartir encara més absurditats. Això farà que augmentin les desigualtats entre els centres i que les hores de docència, en el nostre cas, dels professors de clàssiques, no tinguin cap mena de garantia (arts. 81.4, 87.1, 87.3).

c) Les direccions faran i desfaran les plantilles al seu gust; i això permetrà que proliferin els llocs de treball específics “a dit”. L’amiguisme, per tant, esdevindrà la norma d’actuació (art. 80.3. 89.1, 90.1, 91, 101.2c, 101.3, 102, 110.6, 111, 130.5.g).

d) El professor tindrà plaça a una zona, i no a un centre. Això vol dir que, una vegada hagin desmantellat els curricula i les plantilles en els IES, haurem de completar l’horari treballant en més d’un institut (art.101.2a,104.2.f, 110.2, 110.3).

e) No podrem participar en concursos de trasllats perquè crearan unes especialitats noves que no concorden amb les actuals (arts. 99.3, 104.1c).

f) La llibertat de càtedra estarà sotmesa a l'ideari que imposarà la direcció del centre: el professor haurà de combregar totalment amb la carta de compromís educatiu i amb el projecte educatiu de centre (art. 20, 27.3, 75.2, 93.4). Si algú creia que la llibertat de càtedra estava garantida per la Constitució... ja ho veu! És un pas endavant, oi?

g) Com a guardians del sistema, la Generalitat de Catalunya crearà un “cos” de directors a la seva mida (art.103.1).

h) Les retribucions dels professors dels instituts dependran de l’avaluació que en faran les direccions i els "experts", que se cenyiran —segons sembla— als resultats obtinguts: dit sense embuts, cal donar un aprovat general si volem mantenir el sou per a pagar la hipoteca (arts. 91.3, 122.2, 130.7, 170.c, 174.c, 174.e).

i) El professorat serà adscrit a cossos docents nous. Això suposa perdre les prestacions de Muface i cotitzar més: més o menys serà al voltant d’uns setanta euros més per acabar en una situació pitjor (arts. 99.1, 104.2i). Per exemple, en cas de malaltia no cobrarem ni un cèntim els tres primers dies, el 50 % del sou durant les tres setmanes següents i, després, el 75 % del sou. La jubilació també quedarà ben "tocada".

j) Se’ns obligarà a participar en totes les activitats que es programin fora del centre (art.28.1.b, 28.2.f, 28.2.h, 93.f, 93.g). Tant se val, doncs, si un sap esquiar o no. Caldrà fer de socorrista a la platja o de policia si hi ha algun “fumeta”. Per imperatiu legal, doncs, haurem d’assumir responsabilitats fins i tot penals si arribava el cas.

k) S’allargarà el calendari laboral del professorat i la jornada partida serà consagrada per llei (art. 52.3, 121.1).

l) El professorat interí i substitut passarà a ser “laboral” i sense els seus drets actuals (art.98.1,101.5, 104.2.e).

m) Es privatitzarà l’ensenyament nocturn, d’adults i d’infantil (art. 53.6, 66.2, 143.4, 148).

n) Es destinaran més recursos que mai a l’ensenyament concertat (art. 46.6, 43.2, 185.2).

Cal continuar detallant algunes “perles” més de la Llei Catalana d’Educació que ha preparat l’equip d’experts de l’Honorable conseller Ernest Maragall? No vull imaginar el tip de riure que es faran al Departament d’Educació quan un grup de professors reclami... allò que ja no pot reclamar!

La LEC considera que pràcticament tots els problemes del nostre sistema educatiu són deguts a la manca de formació i dedicació del professorat. Per a resoldre aquests problemes els nostres mandataris han decidit que el professorat no tindrà plaça en propietat en un centre sinó que serem adscrits a una zona i que els Directors decidiran qui pot continuar en el centre o si hem de ser “expulsats” a un altre IES. Però, curiosament, l’avaluador no és avaluat. I tampoc no s’estableix cap mesura similar de control sobre cap altre col·lectiu implicat en un IES: alumnes, pares, directors, inspectors, etc. Per què?

A més a més, els futurs funcionaris docents catalans i els actuals que promocionin a un altre cos, ja no podran continuar a MUFACE sinó que hauran de passar a la Seguretat Social, sortiran perjudicats en la seva jubilació i, molt probablement, ja no podran participar en concursos de trasllats de nivell estatal. Per què?

Davant d’una vaga de protesta per un paquet de mesures com el que ens cau a sobre, caldrà pensar-s’ho? “Si cadascú roman assegut pensant en els seus propis interessos i en la manera de no participar en l’acció, no només no trobarà ningú altre que actuï en el seu lloc, sinó que pot arribar el moment en què es vegi obligat a fer allò que no volia” (Demòstenes, Filípica III, § 75).

Més coses, i cadascuna en el seu context. Vull dir que aquestes “tendències” no són pròpies només de Catalunya. Per la xarxa corren els problemes dels professors de clàssiques, per exemple, de Madrid o de les Illes Canàries. I altres autonomies, segons un professor asturià, Juan Andrés Caballero, no els perden la petja del moment que en el seu blog hi ha un enllaç a la “nova carrera docent” que els espera. El dia 13 de novembre no ha de passar res? Anem bé!