La cultura clàssica és cultura feble

No ens enganyem perquè tothom ho sap. Si hi ha algú que té les de perdre som nosaltres. Ho he dit manta vegada (ja no em vaga ni de posar enllaços a posts anteriors). Ara els arriba al País Valencià una clatellada que ningú (?) no s'esperava: volen educar sense fonaments ni referents. Mi-te'ls si en saben! Per aquell costat és això, de l'Ebre als Pirineus serà allò... pertot arreu cops de bastó, ganivetada o queixalada. Amortitzen —i amortitzaran—, decapiten el Grec als IES de Catalunya: plou, fa sol o cau una pedregada, però a mi no em toca —pensarà més d'un.

L'actitud d'asfíxia indiferent i inanició que mostren envers el Grec i la Cultura clàssica a Catalunya no és més que un reflex d'una actitud més generalitzada. Avui ho llegia en un article de Salvador Cardús. Quants joves escolaritzats a Catalunya no s'interessen en absolut per la seva llengua ni per la seva cultura? Mostren una insensibilitat freda, total... I, amb ells i de retop, professionals i responsables d'altres àmbits culturals o educatius o polítics, insospitadament apàtics i muts. És la gran fal·làcia del mite —o de la moto— del progrés. Walter Benjamin apostava per un progrés amb la motxilla ben carregada, amb un coneixement pregon dels segles que ens han precedit. Però d'aquí a poc i amb la marxa que portem, del professor que dóna classes de Grec en un IES, una vegada sigui diluït per competències, suposades necessitats educatives de centre i tota una bateria de decrets o simples resolucions, no en quedarà ni el desideratum.