dissabte, 9 de maig del 2009
Igualtat o igualitarisme: una utopia de Licurg?
[3] Ὕβριν καὶ φθόνον καὶ κακουργίαν καὶ τρυφὴν καὶ τὰ τούτων ἔτι πρεσβύτερα καὶ μείζω νοσήματα πολιτείας, πλοῦτον καὶ πενίαν, ἐξελαύνων, συνέπεισε τὴν χώραν ἅπασαν εἰς μέσον θέντας, ἐξ ἀρχῆς ἀναδάσασθαι καὶ ζῆν μετ' ἀλλήλων ἅπαντας ὁμαλεῖς καὶ ἰσοκλήρους τοῖς βίοις γενομένους, τὸ δὲ πρωτεῖον ἀρετῇ μετιόντας, [4] ὡς ἄλλης ἑτέρῳ πρὸς ἔτερον οὐκ οὔσης διαφορᾶς οὐδ' ἀνισότητος, πλὴν ὅσην αἰσχρῶν ψόγος ὁρίζει καὶ καλῶν ἔπαινος.
Decidit a bandejar la insolència, l’enveja, el crim, el luxe i aquestes malalties encara més antigues i greus d’un Estat, la riquesa i la pobresa, [Licurg] persuadí als espartans de posar en comú tota la terra, redistribuir-la de cap i de nou i viure entre tots ells en uniformitat i igualtat de mitjans, cercant la preeminència del mèrit, convençuts que no hi ha altra diferència ni desigualtat entre home i home que la determinada pel blasme de les accions vils i la lloança de les belles.
(Plutarc, Vides Paral·leles. Licurg, 8, 3-4. Trad. Carles Riba)
Nota: és obvi que el text es comenta per si sol però valdria la pena estudiar de quins recursos es van valer a la FBM, sobretot els primers temps, per a traduir termes abstractes i comprometedors. Fixeu-vos en el mot ἀρετή del fragment.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Doncs a mi m'agrada la traducció d'"aretê", mentre que tinc serioses dubtes sobre la correcta traducció de "politeías"
Potser sí que caldria revisar també politeías pensant més en "la vida dels ciutadans" o la "vida pública". No sé si t'inclines més per aquesta idea, vaja.
Crec que qui millor va definir la politeia va ser Isòcrates: "És la pshykhé de la polis". Plató en el Menexem afirma que és l'aliment espiritual dels ciutadans. Podríem dir que és el que permet que la matèria humana prengui la forma ciutadana. En qualsevol cas és un concepte molt ric que el vocabulari polític actual ha perdut... lamentablement.
Magnífiques lectures que proposes! La doctrina política d'Isòcrates és refinadíssima i el discurs fúnebre del Menexen és una joia de l'oratòria, i tant. Gràcies per fer-m'hi pensar. Ara, entrar en l'ànima del pensament i del llenguatge polític grec, fóra un recorregut apassionant: des de Soló i l'Orestea... les paraules cobren vida, la vida real que ells palpaven i que serveix de doctrina molt vàlida encara avui.
Hola Ramón
T'envíe un meme des de valència
Salutacions
Elena GP
Publica un comentari a l'entrada