La realitat d'unes ombres xineses

En qualsevol ocasió, però molt més en temps de crisi, la despesa sense mesura per a satisfer capricis és una bogeria, un escàndol sense paliatius. Recullo la notícia reportada per Akropolis World News (del dia 13 del corrent), escrita en un grec per a sucar-hi pa, i em sembla que no hauria de deixar-nos insensibles:

Ἡ τοῦ ποδοσφαίρου οἰκονομία μαίνεται
Τοῦ τελευταίου ἀγῶνος τελευτήσαντος, αἱ ποδοσφαιρικαὶ ἑταιρείαι πειρῶσι τοὺς βελτίστους ποδοσφαιριστὰς μισθοῦν· πάντες μὲν ἴσμεν ὅτι οὗτοι οἱ ἀγωνισταὶ ἀεὶ πολλὰ χρήματα ἐκτήσαντο, νῦν δὲ τὰ μισθώματα οὕτως ηὔξηκεν ὥστε ἡ τῶν ἑταιρειῶν οἰκονομία ἐμάνη· πρῶτον μὲν τὸ Μαδρῖδ τὸν Κακὰ μεμίσθωκεν πλεῖστα χρήματα καταθέν, ἔπειτα δὲ τὸ αὐτὸ πεποίηκεν ἵνα τὸν Χρεστιάνον Ῥωνάλδον μισθώσειεν, νῦν δὲ ἡ Βαρκελόνη τὸν Γάλλον Ῥιβέρι μισθῶσαι πειρᾷ καὶ δεήσει τὸ αὐτὸ καταθεῖναι, ἀλλὰ τὸ πρόβλημα τόδε ἐστίν· νῦν οἱ ἄλλοι ποδοσφαιρισταὶ τὸν αὐτὸν μισθὸν δέχεσθαι βούλονται, οὐδεὶς γὰρ ἐθέλει ἐλάττων τῶν ἄλλων εἶναι.

S'anuncia arreu que cal estalviar, que cal posar fre a la despesa pública, inútil —segons sembla, per ella mateixa. Les plantilles de professors dels IES s'han de retallar, les assignatures no poden ser per a minories... cosa que provoca un autèntic canibalisme entre el professorat per a fer valer la seva assignatura de la seva especialitat.

I mentrestant els qui haurien de donar exemple de moderació actuen de manera totalment contrària. La política, l'arribisme, etc. són l'autèntic corc. Llegiu, sisplau, la indecència que suposen els sous dels mandataris tan orgullosos de treballar pel bé del poble sota inequívoques consignes d'austeritat. Llegiu quin és el sou d'un eurodiputat (i m'estalvio de posar enllaços sobre notícies de corrupció per raons òbvies). Ara, em recorda aquesta marfuga la metamorfosi d'unes ombres xineses que en cap moment diríeu el que són. L'habilitat consisteix a canviar contínuament el missatge a través de la seva aparença... tot i ser sempre el mateix, una ombra fosca, fútil, falsa. Serà l'ombra tan cobejada, inabastable, d'Eurídice? Quan ho vaig veure en el blog Helleniká, se'm va acudir que la silueta que formen aquestes ombres tan hàbilment disposades reflecteix allò que de vegades veiem, que no és res més que el trucatge que volem tenir davant els ulls, la gran distància que marcava Plató entre εἰκασία i νόησις. Som dins de la caverna?