I.
Decidits, sense mirar enrere, buscant un nou món per descobrir —encara que no poques vegades era més un re-descobrir, un retrobar-se: antics i plens de contrastos, així ens hem reconegut. A estones em venia a la memòria la imatge d'un poema carnerià dedicat a Hebe, curullant als déus una àmfora de jovenesa que s'inclina, preparada per a la dansa.
II.
Protagonistes de la breu Odissea han estat l'Albert, l'Anca, la Carla, la Cèlia, la Cristina, la Dolors, l'Edo, l'Èrika, la Gemma, el José Manuel, el Josep Lluís, el Kevin, la Laura, el Marc, el Marco Polo, la Maria Àngels, la Marina, les tres Martes (!), la Míriam, la Montse, la Mireia, la Núria. I quina alegria retrobar-nos amb l'Eusebi: gràcies per rebre'ns i ensenyar-nos els quadres de Miró a Mallorca i pels teus presents d'hospitalitat.
III.
Àpats, cansament, calor, vent, pluja... i l'ull que no es cansa d'abocar imatges, talment una màquina fotogràfica. El temps s'escolava gairebé sense mesura, enmig del bullici irracional dels cotxes i la solemnitat simbòlica o quasimajestàtica dels Εύζωνες.
IV.
L'Acròpolis de colors lluents, amb el seu Partenó i l'erectèon que sembla protegir l'olivera sagrada, divendres passat era gairebé deserta... tot allò era un contrast amb el sorollós Monastiraki i els inacabables museus. El desgavell popular i habitual, però, es fa fondre al nou Museu de l'Acròpolis: si ha estat fet a consciència! (Algú dirà que massa i tot). I de lluny estant, des de la platja vora la carretera serpentejant vàrem saludar —no va ser al capaltard però el sol brillava damunt la mar vinosa, inoblidable— Súnion amb un crit d'alegria. Mai no hi va haver un comiat, només era un arreveure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada