Una possible resposta

«Lentement mais sûrement, l’étau se resserre autour de l’enseignement du grec, du latin et bientôt, qui sait, des Lettres classiques elles-même.»

Així comença el post «Un chant du cygne en grec et en latin», que en menys de vint-i-quatre hores ha rebut gairebé un centenar de comentaris a França —reacció que no m'atreveixo a imaginar, atès que és del tot impensable a aquesta banda dels Pirineus. El seu autor és Pierre Assouline, lector impenitent, conegut columnista a Le Monde i a altres diaris i revistes. Podria semblar que la recança, l'argument identitari, la teatralització d'una reunió entre dirigents caragirats que emmudeixen simuladament a desgrat, etc. són l'única arma per a fer-nos valer —o fer-nos sentir— en situacions com aquesta. Com sigui, però, un dels comentaristes aporta una dada ben realista i que, en part, també reprodueixo:

Mais pourquoi cette indignation tardive ? La necessité de détruire les savoirs classiques, et donc leur enseignement, a été clairement annoncée bien avant l’élection présidentielle. Je me souviens d’un “vous avez le droit d’étudier l’ancien français mais l’Etat n’a pas forcément à payer pour des études qui ne rapportent rien”. Des gens ont voté pour ça, et pour d’autres infâmies claironnées haut et fort.

Per tant, qualsevol polític que desembarca en els despatxos de l'administració actua segons el seu full de ruta, no en dubtem pas: a França i arreu (només cal llegir els dos darrers comentaris de Lluís Inclan: els alumnes de cicles formatius tenen preferència per a entrar a la universitat fins al punt de convertir el batxillerat en un pla d'estudis redundant, desprestigiant-lo encara més). De fa un temps, vaig llegir que a l'Aplec i a la portada de Chiron es plantejaven què podem fer davant la situació d'ofegament, davant la cirera enverinada del batxillerat Loe i els seus decrets que estem engolint els professors de clàssiques, sobretot a Catalunya. Com que ningú no sembla donar una resposta universal crec que hi ha una cosa que sí que podem fer: que el professorat es plantegi com ha d'utilitzar el seu vot davant la imminència d'eleccions de representants sindicals en l'àmbit educatiu i, naturalment, també a les envistes de les eleccions a la Generalitat. No podem continuar dissimulant més. A partir de la pròpia experiència cadascú hauria de tenir criteris formats al respecte. Potser la resposta quedaria aigualida... però almenys hauríem dit el que volem en el moment que tocava, l'únic moment en què els nostres representants tenen la deferència d'estar atents al que diu el poble. Fora d'aquest moment ens podran ignorar, tal com està passant per exemple amb les signatures que vaig entregar i registrar per a donar suport a la revista Auriga.

Ah, i si algú vol buscar una altra feina... The Guardian no es cansa de predicar les excel·lències de la nostra formació augurant que tenim les portes obertes onsevulla que anem. Mireu com comença l'article d'avui, «What to do with a degree in classics»:

From politics to writing fiction, the skills you will gain studying classics will leave many career routes open to you....

Serveix de consol, al menys? Ho ignoro, però us ben asseguro que les dades que avui presento les he tretes del blog d'un home que llegeix la República de Plató en grec, cosa gratificant com no sol haver-ne una altra. Per molt que ens arrenquin el cor mentre cremàvem dins la pira.