Un rebost a l'Odissea

No sembla que hagi tingut gaire ressò la notícia de La túnica de Neso i de La Grecia clásica y su legado sobre el palau micènic trobat a Ítaca que als arqueòlegs identifiquen amb el palau d'Ulisses de l'Odissea. En recomano la lectura i el seu vídeo de Youtube.


Produeix una impressió difícil de reflectir en un text escrit —sobretot si tenim en la ment els fastuosos palaus de Creta o les ruïnes de Micenes— llegir uns versos del cant II de l’Odissea que, amb la petja de l’estil formular, descriuren un bell θάλαμος al palau d’Ítaca. Em fixava suara en els adjectius grandiosos (ὑψόροφον i εὐρύν), els metalls (or i bronze) al costat d’un cofre ple de roba, l’oli, els grans πίθοι ben arrenglerats que conserven vi anyenc (vv. 337-347):

ὣς φάν, ὁ δ᾽ ὑψόροφον θάλαμον κατεβήσετο πατρὸς
εὐρύν, ὅθι νητὸς χρυσὸς καὶ χαλκὸς ἔκειτο
ἐσθής τ᾽ ἐν χηλοῖσιν ἅλις τ᾽ ἐυῶδες ἔλαιον·
ἐν δὲ πίθοι οἴνοιο παλαιοῦ ἡδυπότοιο
ἕστασαν, ἄκρητον θεῖον ποτὸν ἐντὸς ἔχοντες,
ἑξείης ποτὶ τοῖχον ἀρηρότες, εἴ ποτ᾽ Ὀδυσσεὺς
οἴκαδε νοστήσειε καὶ ἄλγεα πολλὰ μογήσας.
κληισταὶ δ᾽ ἔπεσαν σανίδες πυκινῶς ἀραρυῖαι,
δικλίδες· ἐν δὲ γυνὴ ταμίη νύκτας τε καὶ ἦμαρ
ἔσχ᾽, ἣ πάντ᾽ ἐφύλασσε νόου πολυϊδρείῃσιν.

337. κατεδύσατο v.l.

“Així parlaven, però ell davallà al rebost pairal, de sostre magnífic i ample tot ell. Hi havia or i bronze amuntegat, roba dins uns mundos i bona quantitat d’oli perfumat. També hi havia unes tenalles per al vi anyenc i olorós que conservaven la divina beguda sense mescla. Estaven posades en fila, a tocar del mur —per si mai tornava a casa Ulisses després de passar molts treballs. Hi havia, closes, unes fustes que encaixaven molt bé, de dues fulles. Una intendenta ho guardava dia i nit, ho vigilava tot amb molta experiència de seny.” [Trad. R. Torné]