Sobre la llibertat d'expressió al món clàssic (I)

Una exalumna de l'IES Matadepera, Laura Sellarès, m'envia uns comentaris sobre dues de les conferències a les II Jornades Internacionals sobre Història del Llibre i de la Lectura. Es tracta de les intervencions de Dra. la Elisa Ruiz García (UCM), “El miedo a la expresión en el mundo clásico” i del Dr. Fabio Troncarelli (Universitat de Viterbo) “Damnatio memoriae. La circolazione dei libri proibiti tra censura e rimazione”. En reprodueixo algunes notes que m'ha fet arribar i que li agraeixo de tot cor:

La censura en el món clàssic, en línies generals, es produïa per dos motius: Per raons ideològiques, morals o polítiques; i per la por a la llibertat d’ expressió. Els estudiosos d’aquest període es troben amb l’obstacle de la manca de testimonis, de fonts primàries d’on extreure la informació sobre la censura. A més, dels testimonis que es conserven cal preguntar-se fins a quin punt han estat filtrats prèviament. En el cas concret de Grècia, l’obstacle principal és el fet que, en una fase inicial la cultura grega fos de tipus oral, és a dir, que tota la literatura era coneguda mitjançant la recitació. Al segle III a.C. s’ inicià un procés de "correcció" de l’obra. Per una banda, els filòlegs varen fer una lectura i una correcció literària i filològica de l’obra; i per altra, es va produir una censura ideològica i política del text (aparició dels óbeloi per indicar quins versos s’ havien de suprimir). Ja al s.VI a.C. s'havia legislat, pel que toca a la censura, per mans de Dracó i Soló, tot i que no es va aplicar de manera efectiva: només cal mirar la literatura grega d’ aquell període que no s’està de res.

Va ser en aquesta etapa clàssica en que s'inicià el “conglomerat heretat” per combatre els greuges sobre els déus, els morts, els progenitors o la pàtria. A Jònia van sorgir personatges molt crítics amb aquest conglomerat heretat. Al 430 a.C. va coincidir l’inici de la Guerra del Peloponnès amb l’aplicació de la llei de censura. Aquestes guerres van causar irritació en la població i el sorgiment de crítiques a Pèricles. I, paral·lelament, van aparèixer víctimes de les protestes populars, com Protàgoras o Sòcrates, que va morir víctima de la seva llibertat d’expressió. Durant l’ etapa postclàssica es va produir un bipolarització de la societat envers al domini màgic-sacral. Per una banda, una minoria promovia una contemplació del diví de manera totalment personal i individual; i per l’altra, una majoria de la població perdia la fe en la religió cívica tot iniciant-se en diverses pràctiques que suposaren l’inici del culte a la personalitat a la figura del governador. Aquesta majoria veia els déus molt llunyans i, en canvi, veien els seus “alliberadors” de carn i ossos, molt propers.