Πρῶτον, οἶμαι, τῶν ἐν ἀνθρώποις ἐστὶ παίδευσις· ὅταν γάρ τις πράγματος κἂν ὁτουοῦν τὴν ἀρχὴν ὀρθῶς ποιήσηται, εἰκὸς καὶ τὴν τελευτὴν ὀρθῶς γίγνεσθαι· καὶ γὰρ τῆι γῆι οἷον ἄν τις τὸ σπέρμα ἐναρόσηι, τοιαῦτα καὶ τὰ ἔκφορα δεῖ προσδοκᾶν· καὶ ἐν νέωι σώματι ὅταν τις τὴν παίδευσιν γενναίαν ἐναρόσηι, ζῆι τοῦτο καὶ θάλλει διὰ παντὸς τοῦ βίου, καὶ αὐτὸ οὔτε ὄμβρος οὔτε ἀνομβρία ἀφαιρεῖται.
Crec que la cosa primera per als homes és l'educació perquè, quan hom atorga un bon principi a aquesta comesa, és normal que després tingui un bon acabament. I, segons sigui la llavor que hom sembri al camp, talment haurà de ser el fruit que després pugui esperar. Perquè quan se sembra una educació noble en un jove, aquest viu i fruita tot al llarg de la seva vida, i ni la pluja ni la sequera no li poden fer cap mal. (Trad. R.T.)
5 comentaris:
M'encanta, Ramon, que ens il·lustris amb aquest gènere de referències. Educar és llaurar un camp (també en llatí) perquè s'hi pugui sembrar i nèixer fruit.
Moltes gràcies, Ramon. Tu també veig que estàs molt actiu amb el teu blog i això és bo. És el que cal.
Llegint aquestes paraules sembla que no hem avançat gaire. O potser será que estic hui emprenyat amb el tema de la prova diagnòstica d'ESO amb que Consellería torna a la càrrega :(
Gràcies pels comentaris al meu blog. La lletra grega, doncs Arial, crec. Totalment d'acord amb la qüestió de la descoordinació entre secundària i universitat i la necesitat de fixar criteris coherents.
Salut.
T'esperem al mapa sobre la pronúncia grega, noi!
Qué tal Ramón? Va tot bé?
Qué clar teníen ja els clàssics aquesta qüestió tan important com és l'educació!
Gràcies per la "visita", Virginia! No podem parar, ja ho veus. L'educar sense els clàssics no és educació.
Publica un comentari a l'entrada