Anècdota i significat

El 27 d’octubre de l’any 312, els dos principals aspirants al tron, Constantí i Maxenci, es van enfrontar amb els seus exèrcits, a una vintena de quilòmetres al nord de Roma. El primer, amb una hàbil maniobra, va arrambar l’altre al Tíber. Llavors, Constantí va mirar al cel i, més tard, va explicar a l’historiador Eusebi que va veure aparèixer una creu flamejant que duia escrites aquestes paraules: In hoc signo vinces, "amb aquest
signe venceràs".

Aquella nit, mentre dormia, li va ressonar una veu a l’orella que l’exhortava a marcar la Creu de Crist als escuts dels legionaris. L’endemà, a l’alba, en va donar l’ordre i, en comptes de l’estendard habitual, va fer enarborar un làbarum, una ensenya que duia la Creu enllaçada amb les inicials gregues de Crist. A l’exèrcit enemic voleiava la bandera amb el símbol del Sol imposat per Aurelià com a nou déu pagà. Era la primera vegada, en la història de Roma, que lliurava una guerra en nom de la religió. I va vèncer la Creu. I el Tíber, arrossegant cap al mar els cadàvers de Maxenci i dels seus soldats, semblava que escombrés les restes del món antic.

(Indro Montanelli, Història de Roma. Trad. catalana, Barcelona, Destino, pàgs. 406-407)