Llatí cesarià

Comentava fa un temps que les Fabulae faciles de F. Richie estaven escrites en un bell llatí cesarià. En copio ara un breu apunt, la discussió entre Ulisses i Euríloc al capítol 96, relatada en un estil d'oratio obliqua planer i amarat de l'esperit originalíssim de la llengua (segons escrivia L. Rubio tractant els problemes de traducció de l'estil indirecte, cf. p. 269 ss.). Crec que és tot un exemple de bon gust:

Eō cum vēnisset, sollicitūdine ac timōre tam perturbātus fuit ut quae vīdisset vix dīlūcidē nārrāre posset. Ulixēs autem satis intellēxit sociōs suōs in perīculō versārī, et gladiō correptō Eurylochō imperāvit ut sine morā viam ad istam domum dēmōnstrāret. Ille tamen multīs cum lacrimīs Ulixem complexus obsecrāre coepit nē in tantum perīculum sē committeret; sī quid gravius eī accidisset, omnium salūtem in summō discrīmine futūram. Ulixēs autem respondit sē nēminem invītum sēcum adductūrum; eī licēre, sī māllet, in nāvī manēre; sē ipsum sine ūllō praesidiō rem susceptūrum. Hōc cum māgnā vōce dīxisset, ē nāvī dēsiluit et nūllō sequente sōlus in viam sē dedit.