Aigua-marina

Sembla que el 50 aniversari de la mort del poeta Josep Maria de Sagarra ha passat més desapercebut que no s'esperava. Fa un any el Blog d'un llibre vell ja ens avisava de les efemèrides a celebrar.... la de Sagarra durarà fins el 27 de setembre. Per això, mentre badem boca i deixem que s'escoli el temps envejós, convido el lector a esbrinar quants temes clàssics conté el poema Aigua-marina.

Aigua-marina

Voldria, ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc
platejat d’aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra,
i llegir només un llibre antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.
I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem,
i en la fusta de l’escàlem.
I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.
Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aigua-marina.

 Josep Maria de Sagarra, Àncora i estrelles (1936)


PS. Qui vulgui escoltar el poema recitat per Mariel Vilella i musicat per Pere Bayona, pot anar a aquest video de Youtube. Heu sentit mai el poema interpretat per l'Ovidi Montllor?