«...Mentre la poesia típicament hel·lenística mostra una despreocupació completa dels problemes que no tenen res a veure amb el seu esteticisme; mentre els poetes dels grans palaus hel·lenístics semblen ignorar del tot la realitat; mentre la poesia s'allunya de la vida, tot un corrent cultural, la filosofia especialment, s'encara amb la realitat humana i en fa objecte de la seva especial reflexió. I, veritablement, qui només llegeixi l'artificiosa poesia d'un Cal·límac o d'un Apol·loni, no endevinarà mai que la guerra fou cosa corrent, que l'home vivia en un constant esglai, que la vida era amenaçada cada dia.»
(Josep Alsina, Teòcrit, Idil·lis I, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1961, pàgs. 17-18)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada